L'Iran promet venjança per l'assassinat del científic Fakhrizdadeh

Teheran assenyala directament Israel i diu que la resposta arribarà "quan es consideri oportú"

L'Iran ha promès que l'assassinat de divendres de Mohsen Fakhrizadeh, considerat com el prinicpal científic nuclear iranià, no quedarà així. El règim de Hassan Rouhani ha acusat directament Israel d'estar darrere de l'"atemptat terrorista" i ja ha assegurat que hi haurà "venjança". "El poble iranià és massa intel·ligent per caure en la trampa de la conspiració preparada pels sionistes. Intenten desfermar el caos, però han de saber que no tindran èxit. L'Iran respondrà al martiri del nostre científic, però ho farà quan ho cregui oportú", ha manifestat Rouhani durant una reunió del consell de ministres retransmesa per la televisió estatal. 

Mohsen Fakhrizadeh va ser assassinat ahir en un “atemptat terrorista”, segons les autoritats de Teheran. Fakhrizadeh va morir a l’hospital on va ser traslladat després de ser atacat al comtat de Damavand, a no més de quaranta quilòmetres de la capital. Des del primer moment, darrere de l’atac, l’Iran ja hi va veure la llarga mà del Mossad, el servei d’intel·ligència israelià. En l’atac van morir cinc persones més. 

Fakhrizadeh era cap de l’organització d’investigació i innovació del ministeri de Defensa, una de les figures de pes dins del règim dels aiatol·làs, tant des d’un punt de vista polític com, sobretot, científic. Les diferents agències d’intel·ligència occidentals veien Fakhrizadeh com el “pare de la bomba iraniana” i el propi Benjamin Netanyahu l’havia citat en alguna ocasió com una de les figures clau del suposat armament nuclear de Teheran. La seva mort no és pionera. Entre el 2007 i el 2012 cinc científics nuclears iranians van ser assassinats en atemptats i l’Iran va acusar reiteradament Israel de complicitat en els assassinats.

Aquest divendres ho han tornat a fer. El ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Javad Zarif, escrivia a Twitter: “Els terroristes han assassinat avui un eminent científic iranià. Aquesta covardia –amb serioses indicacions del paper israelià– mostra un desesperat bel·licisme dels autors. L’Iran demana a la comunitat internacional, i especialment a la UE, que posi fi a la vergonyosa doble moral i condemni l’acte de terrorisme d’estat”.

Però l’assassinat arriba enmig d’una creixent preocupació –accentuada des dels Estats Units de Trump– per l’augment de la quantitat d’urani enriquit que produeix l’Iran, un element vital per generar energia nuclear civil però també per fer armes nuclears. El govern de Hassan Rouhani sempre ha defensat que el programa només té finalitats pacífiques.

El paper dels Estats Units

Mentrestant, i des del punt de vista geopolític, l’assassinat té lloc en uns moments en què la imminent arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, el 20 de gener, feia recuperar l’esperança de revifar l’acord nuclear que es va signar entre Occident i la república islàmica el 2013. La pressió de l’administració de Donald Trump, però, que mai va veure amb bon ulls un acord encoratjat per la UE i l’administració Obama, va fer que l’Iran, finalment, se’n retirés i comencés a enriquir urani per sobre dels nivells pactats el 2015. Un fet que sempre ha preocupat Tel-Aviv.

Encara amb Trump amb plens poders, gran aliat de la política de mà dura de Benjamin Netanyahu, qualsevol intent de resposta de l’Iran contra interessos israelians podria ser el disparador d’una escalada de més tensió a la zona. 

I tot plegat quan encara no fa una setmana, diferents mitjans de comunicació israelians van informar que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va volar diumenge a l’Aràbia Saudita per reunir-se en secret amb el príncep hereu Mohamed bin Salman. Hauria sigut la primera reunió al més alt nivell entre els dos països –tots dos enemics de l’Iran– i podria ser un símptoma de l’acostament entre les dues grans potències regionals.

Entrevista a Irene Martínez, investigadora i professora de relacions internacionals de Blanquerna

L'Iran ràpidament ha assenyalat Israel. Qui hi pot haver darrere d'aquest assassinat?

Israel és el principal sospitós, sí. I per tres raons. La primera, perquè Israel té la capacitat que altres actors regionals no tenen per fer un atac d'aquestes característiques. La segona perquè ho ha fet abans: tenen experiència en haver assassinat científics del programa nuclear iranià. I la tercera perquè el moment els beneficia: l'Iran està patint especialment per la pandèmia, estem en transició de dues administracions nord-americanes, un moment de canvi de política exterior clar i on s'intueix un canvi que compromet una possible resposta de Teheran. Això, sobretot, explicaria per què s'ha fet ara. 

Què suposa aquest atac per a Teheran?

L'atac porta un missatge per a l'Iran. Fins i tot les persones més importants i protegides pel règim estan vigilades i poden ser víctima d'un atac d'aquestes característiques. I, en cas que s'acabi confirmant l'autoria d'Israel, evidencia que Tel Aviv té la capacitat d'entrar amb certa facilitat a territori iranià –i sortir-ne després– per llançar un atac d'aquesta magnitud. I això afecta moltíssim la moral de Teheran, des d'un punt de vista anímic, de vulnerabilitat. També suposa un mal de cap més per a l'Iran. Si el règim pren represàlies sap que això pot jugar en contra seva a l'hora de començar amb bon peu, relativament, la relació amb el nou govern de Joe Biden als Estats Units després dels quatre anys de Donald Trump. 

Què significava per a l'Iran Mohsen Fakhrizadeh?

És una persona que ja havia estat assenyalada directament per Benjamin Netanyahu quan assegurava que l'Iran té encara armament nuclear. Era un nom que sortia en la informació del govern de Netanyahu, com una de les figures més importants, tant des d'un punt de vista polític com, òbviament, des d'un punt de vista científic. Mohsen Fakhrizadeh era molt proper al règim, molt proper als assumptes sensibles del règim i, per tant, és un cop dur per a l'Iran.