GRÈCIA

L’Eurogrup analitza el pla de reformes grec per confirmar la pròrroga del rescat

Atenes ajorna fins avui la presentació de la llista de mesures que li reclamen els socis de l’euro

El govern grec ha incomplert el termini per enviar a Brussel·les la llista de reformes que posarà en marxa a canvi de l’extensió del rescat. L’Eurogrup li havia demanat que enviés ahir el seu pla, però no ho farà fins avui al matí. L’executiu hel·lè no va donar cap explicació pública del retard, però algunes fonts el van atribuir a un intent d’evitar filtracions i d’altres a ajustaments d’última hora després d’una jornada de contactes intensos entre Atenes i els seus creditors.

En qualsevol cas, fonts comunitàries treien ahir importància al retard i asseguraven que “el més rellevant és el contingut”. De fet, el retard no tindrà greus conseqüències. Els governs de l’euro analitzaran avui a la tarda el document, tal com estava previst, i si consideren que els compromisos del govern d’Alexis Tsipras són suficients tancaran un acord definitiu per prorrogar el programa de rescat quatre mesos, fins a finals de juny. Els ministres de Finances dels països de l’eurozona debatran el pla grec en una teleconferència que faran a la tarda després que les tres institucions de la troica -la Comissió Europea (CE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE)- també hi donin el vistiplau.

Menys dèficit i més justícia social

El primer ministre grec, que sempre ha rebutjat les condicions del rescat perquè considera que són socialment injustes i han empobrit el país, inclourà bona part del seu programa electoral a la llista que enviarà avui a Brussel·les. L’executiu hel·lè proposarà alternatives que permetin deixar enrere l’austeritat agressiva, però, alhora, permetin continuar reduint el dèficit públic i el deute. També preveu augmentar els ingressos de l’estat a través, per exemple, de la lluita contra l’evasió i el frau fiscal.

Entre les mesures que posarà sobre la taula Atenes hi ha la reforma del sector públic i propostes per fer front al que Syriza qualifica de “crisi humanitària”, com ara un pla per oferir gratuïtament electricitat i bons d’alimentació per als milers de llars del país que viuen per sota del llindar de la pobresa.

Una de les incògnites és saber si la llista del govern grec inclourà xifres del que costaran o del que ingressarà l’estat amb les mesures. Els socis de l’euro s’han marcat fins a l’abril com a data màxima per posar xifres al nou pla de reformes de Grècia. Segons mitjans de comunicació locals, el govern hel·lè calcula que podrà recaptar uns 1.500 milions d’euros en la lluita contra el contraban de combustible i uns 800 amb el de tabac. La lluita contra l’impagament de multes fiscals podria fer augmentar la recaptació d’impostos en 2.500 milions d’euros.

Tsipras ha de presentar la seva llista de reformes com a condició per allargar el programa de rescat i seguir rebent ajuda europea. Després dels intents del govern de Syriza de rebutjar el programa i la seva pròrroga, el primer ministre es va veure obligat a acceptar les exigències dels socis de l’euro.

Crítiques des de Syriza

Però el pas enrere de Tsipras comença a aixecar crítiques a les files de l’esquerra radical. L’eurodiputat i veterà militant de la resistència contra l’ocupació nazi Manolis Glezos va escriure ahir al seu blog: “Demano disculpes al poble grec perquè vaig participar en aquesta il·lusió. Els amics i simpatitzants de Syriza [...] han de decidir si accepten aquesta situació”. Quan es faci pública la llista de reformes, podrien aparèixer més veus crítiques, però per ara el líder de Syriza manté la seva popularitat intacta.

El retard en la presentació del pla de reformes allarga un dia més la incertesa sobre el futur del rescat de Grècia, que està perjudicant greument el sector bancari. Les entitats del país han hagut de fer front a fugues de capitals davant els rumors d’una possible sortida de Grècia de l’euro si fracassaven les negociacions per allargar el programa d’assistència financera. Segons un informe de Citigroup, des de finals de novembre els bancs grecs han perdut fins a 20.000 milions d’euros en dipòsits, una xifra que suposa entre el 15% i el 20% del volum total.

Més continguts de