Internacional 02/04/2019

Westminster continua jugant amb foc

Els Comuns tornen a rebutjar qualsevol alternativa al Brexit de May i el no acord està cada cop més a prop

Quim Aranda
5 min
Els activistes del grup Extinction Rebellion ahir protestant contra el canvi climàtic a la galeria del públic de la Cambra dels Comuns. Es van mig despullar i es van enganxar amb cola al vidre de seguretat que separa l’espai de la cambra.

LondresEl Parlament britànic continua sent una broma pesada i el seu sistema polític ha entrat definitivament en un espiral de bogeria sense límit. Aquest dilluns, April Fool’s Day (el Dia dels Innocents del món anglosaxó), no ha estat una excepció. Ans al contrari. Els parlamentaris han estat incapaços de trobar una majoria suficient per a cap de les opcions que s'han presentat com a alternativa al pla de la primera ministra Theresa May per sortir de la paràlisi i el caos generat pel Brexit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Si la setmana passada van respondre amb vuit nos a les vuit propostes fetes, en aquesta ocasió han respost amb quatre nos les quatre que s'havien tirat endavant. Tot i així, demà dimecres tornaran a provar sort en una tercera sessió de vots indicatius. "Si Theresa May ha fet tres intents del seu pla, aquesta cambra també hi té dret", va dir Jeremy Corbyn, cap del Partit Laborista en les intervencions posteriors a conèixer els resultats.

Amb tot, la primera conseqüència del nou fracàs collit per la cambra ha estat l’anunci de la renúncia a la militància al partit del diputat conservador Nick Boles, promotor d’unes de les iniciatives. La seva, que demanava la integració dins d’una unió duanera i del mercat únic, ha obtingut 261 vots a favor i 282 en contra. En una declaració de tints dramàtics, Boles va justificar la decisió per la manca de compromís que ha trobat entre els fins ara col·legues de bancada per sortir del forat de manera constructiva. Només 33 'tories' li van donar suport. La proposta que va quedar més a prop de la majoria va ser la que instava a la integració dins d’una unió duanera. Amb tot, es va quedar curta per 3 vots: 273 a 276. I la que va tenir més vots va ser la que suggeria la possibilitat d'un referèndum confirmatori a qualsevol acord que el Parlament aprovés. Va perdre, però, amb una diferència de 12 vots: 280 a 292.

Reunió del govern

El risc de trencar el partit plana sobre la reunió

La manca de decisió als Comuns té enormes implicacions per a un govern trencat de manera quasi irreconciliable. Aquest dimarts l’executiu es reuneix durant cinc hores per discutir quin pas toca fer ara per intentar posar fi al caos -una quimera-.

La reunió tampoc no serà cap broma, més aviat una batalla campal. Perquè, finalment, Theresa May ha de decidir entre inclinar-se per prendre un decisió que pot comprometre la unitat del partit o bé deixar la Unió Europea sense acord. I més de 200 diputats li han demanat per escrit que ho faci, i ràpid, és a dir, el 12 d’abril. No debades, el ministre del Brexit, Steve Barclay, va recordar després de conèixer els resultats de les votacions que la posició legal per defecte continua sent sortir de la Unió sense acord en cas que no se’n signi cap. Amb tot, la paraula de May al Parlament ha estat que no hi haurà un no acord perquè no és la voluntat dels Comuns. Fins ara ha caminat pel penya-segat fent tota mena d'equilibris però ja no té temps per a més piruetes.

Aquest dimarts, doncs, a la reunió de govern, la possibilitat de comprometre's amb unió duanera afegida a la declaració política que acompanya l'acord de retirada podria tornar a planar per Downing Street. Però la idea d’empassar-se l’adscripció a una unió duanera -i encara menys amb l’afegit del mercat únic- ha sigut, des del gener del 2017, una de les línies vermelles de la 'premier', i la raó bàsica que l’ha conduïda al desastre actual, després que el juny del mateix any perdés la majoria absoluta que va heretar de l’anterior 'premier', David Cameron.

De fet, en previsió que es pogués aprovar la moció de Boles o la que promovia només la unió duanera, iniciativa del diputat més veterà dels Comuns, Kenneth Clarke, dos ministres de l’ala 'brexiter' del govern van intervenir al matí per advertir Theresa May que no fes cap pas en fals en la direcció marcada per la Cambra dels Comuns.

El de Medi Ambient, Michel Gove, va recordar que caure en el parany de la unió duanera “seria un incompliment del nostre programa electoral”. Per la seva banda, Liam Fox, ministre de Comerç Internacional, declarava a la BBC: “Els electors van triar recuperar el control i els diputats fins i tot en cedirien més. La unió duanera implica que la Unió Europea marcaria les regles i nosaltres les hauríem de complir. No té cap sentit. És el moment de tornar a un Brexit pròpiament dit”.

Ministres favorables

Al govern hi ha alguns ministres, entre ells el de Justícia i la de Treball i Pensions, David Gauke i Amber Rudd, respectivament, que s’hi mostren favorables, i aquest matí poden presentar batalla en l’extraordinària reunió de Downing Street. Potser mai tant com avui des de les últimes dimissions a mitjans de novembre el govern britànic no ha estat més en perill d’ensorrar-se.

Però si la idea d’empassar-se una unió duanera és inacceptable per als 'brexiters', la de tirar pel dret i sortir de la UE el 12 d’abril també ho és per a una part dels ministres del govern i una part dels secretaris d’estat, que han insinuat en més d’una ocasió que saltarien del vaixell abans de beneir el no acord, tot i que continua sent la posició legal per defecte.

Julian Smith, cap de files dels conservadors i encarregat de mantenir la disciplina de partit d’aportar al govern les majories per tirar endavant la seva política, ha assegurat en un programa especial de la BBC ('The Brexit storm'), emès ahir a la nit, que l’opció del Brexit dur era inviable després de les eleccions del 2017, i que el govern ho hauria d’haver assumit. La crítica no podia ser més directa contra May.

Smith, però, també va assegurar que el govern és ple de vies d’aigua a causa de la indisciplina dels seus membres, la més greu “en la història política del Regne Unit”.

La tercera opció de May és forçar les eleccions generals. Però més de 200 diputats li han escrit per exigir-li que, abans de fer-ho o de demanar una pròrroga llarga que arrossegui el país també a les eleccions europees, el tregui de la UE com més aviat millor, és a dir, el 12 d’abril. I si no ho fa, que “dimiteixi”, com va demanar ahir públicament a la Cambra dels Comuns Richard Drax.

L’última via de fugida de Theresa May és quasi una insensatesa: tornar el seu pla de divorci al Parlament els pròxims dies –quasi segur dijous– i esperar un resultat favorable. Molt difícil. La negativa dels nord-irlandesos del DUP de donar-hi suport i la dels irreductibles 'tories' a acceptar-lo ho fan impossible. Fins i tot en el cas que la 'premier' plantegi la votació com una tria final entre el no acord i la seva enorme tossudesa. Llavors, si ho fa i els laboristes no s'hi comprometen, en deu dies, cop de porta i avall.

Una referència a Gibraltar costa el càrrec a un eurodiputat

La possibilitat d’un Brexit sense acord ha portat les institucions comunitàries a treballar contra rellotge per preparar plans de contingència per mitigar els efectes negatius d’aquest escenari. Un d’aquests plans és la política de visats que hi hauria entre el Regne Unit i la Unió Europea en cas de Brexit sense acord. La majoria de legislacions estan enllestides, però aquesta s’ha encallat. El motiu és una referència a Gibraltar com a “colònia britànica” que Espanya va insistir en posar al document quan es va discutir entre els ambaixadors al Consell Europeu. La resta de països van acceptar-ho malgrat el malestar britànic, però el problema va arribar quan el ponent de l’Eurocambra en aquesta negociació, l’eurodiputat britànic Claude Moraes, s’hi va oposar. Ahir va acabar perdent el càrrec de ponent després que els eurodiputats del PP i el PSOE, i fins i tot el mateix president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, en demanessin la dimissió. “És trist que aquest intent de substituir-me s’hagi fet precedit per una elevada pressió per part dels polítics espanyols i la premsa. He pogut resistir el 'bullying' per la integritat dels procediments del Parlament Europeu i la de la posició de Gibraltar, que no té res a veure amb aquesta legislació”, va denunciar ahir Moraes, que va tenir el suport de l’eurodiputat de l’ALDE Petr Jezek.

stats