Policies francesos sota sospita de jihadisme

El ministeri de l’Interior està investigant 106 casos de radicalització

El ministeri de l’Interior francès està investigant fins a 106 casos d’agents sospitosos per radicalització. “Això no vol dir que s’hagin radicalitzat”, matisava el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, recordant que el cos de la policia nacional està format per 150.000 agents. Mentrestant, tots els investigats continuen treballant. “Necessitem aprofundir en aquests casos. Hi ha un control particular, els estem analitzant per estar-ne segurs [que no s’han radicalitzat]”, precisava Castaner. Cap d’ells sap que se l’examina, segons ha confirmat a l’ARA la portaveu de la policia, Camille Chaze.

L’anunci coincideix amb la presentació de les primeres conclusions de la comissió d’investigació parlamentària sobre l’atac que va haver-hi l’any passat, quan un informàtic va matar quatre companys policies de la prefectura de policia de París on treballava. “És un fracàs col·lectiu”, va afirmar el president de la comissió, el conservador Éric Ciotti, admetent que l’atacant “no hauria d’haver continuat treballant a la prefectura [...]. Hi havia signes en matèria de radicalització i no es van tenir en compte”.

Agents suspesos

Alguns mitjans han informat que tres policies d’aquest centenar de possibles casos de radicalització ja haurien sigut suspesos de les seves funcions. Segons France 2, un d’ells seria un capità que s’hauria convertit a l’islam ara fa una desena d’anys i hauria confessat que resava durant les hores laborals, a la seva comissaria. Una pràctica prohibida en un servei laic com és la policia. La cadena explica que aquest mateix policia era l’encarregat de la gestió dels fitxers dels autors de delictes de terrorisme, unes informacions que aquest diari no ha pogut confirmar. Des del ministeri de l’Interior prefereixen la cautela i no comunicar, de moment, res sobre les resolucions dels policies investigats.

“No perquè un és musulmà o jueu vol dir que s’ha radicalitzat, no perquè un és ateu i fan d’un club de futbol vol dir que s’ha radicalitzat”, exemplificava Castaner. Chaze explica que entre els senyals d’alerta hi ha “el comportament que la persona té amb les dones, la pràctica de la pregària o bé el fet de portar símbols religiosos i fer-hi referència amb freqüència”. Un altre indicador d’una possible radicalització és un canvi de comportament. Per exemple, “si el policia era extremament sociable i ara, en canvi, s’ha tornat introvertit i actua de manera inhabitual”, detalla Chaze. El control que hi ha amb els policies que formen part dels serveis d’intel·ligència és encara més rigorós, “principalment en la pràctica de l’islam”, confessa la portaveu de la policia.

Denúncies internes

Darrere els avisos sobre una possible radicalització, sovint hi ha els col·legues o els alts comandaments. Així és com l’alerta remunta fins a les altes esferes de la policia. És llavors que es forma un grup de treball a la inspecció general d’aquest cos, constituït pels alts comandaments del policia investigat en qüestió, la direcció de recursos humans i els serveis d’intel·ligència especialitzats en la lluita contra la radicalització.

La portaveu de la policia francesa aclareix que, una vegada el grup de treball ha ratificat la radicalització de l’agent, les resolucions són múltiples: “Els serveis d’intel·ligència poden posar-lo sota vigilància mentre continua en el seu lloc de feina perquè no sospiti res i així poden rastrejar l’origen de la seva radicalització. Una altra solució és canviar-lo de lloc de feina i destinar-lo a missions menys sensibles, o bé iniciar un procés disciplinari per acomiadar-lo”. Chaze admet, però, que despatxar un funcionari a França és molt complicat. “S’ha d’aconseguir provar que hi ha una falta professional o bé una incompatibilitat amb les missions”, diu.

El cos de la policia no és l’únic afectat per la radicalització d’alguns dels seus membres. Un informe recent del Centre d’Anàlisi del Terrorisme publicava que una trentena de militars francesos han esdevingut jihadistes des del 2012.