RÚSSIA

Putin, coronat per quart cop

El president de Rússia promet centrar el pròxim mandat a millorar la qualitat de vida dels russos

Després de divuit anys al poder, Vladímir Putin va tornar a prendre possessió ahir del càrrec de president de la Federació de Rússia en una sumptuosa cerimònia al Gran Palau del Kremlin retransmesa per sis canals de televisió russos. Un cop coronat, el líder rus va agrair el suport dels ciutadans a les eleccions i va prometre treballar per millorar la qualitat de vida dels russos.

Amb posat seriós però alhora segur i triomfal, Putin va travessar les majestuoses sales de Sant Jordi i de Sant Alexandre per arribar a la sala de Sant Andreu, on l’esperava l’elit política, religiosa, militar i convidats dels corpus diplomàtics a Moscou. Per quart cop des de l’any 2000, amb la mà dreta sobre la Constitució Putin va jurar el càrrec i va prometre servir el poble amb lleialtat.

Putin va guanyar els comicis del 18 de març amb més d’un 76% dels vots i ahir va qualificar aquests resultats d’“enorme capital polític i sòlid suport moral”. “Aquest suport és important per defensar les nostres posicions a l’arena internacional i per dur a terme accions decisives de cara a importants canvis positius al país”, va dir.

Putin va qualificar Rússia de “país de grandioses victòries i proeses” que els últims anys ha aconseguit moltes coses i “ha après a defensar els seus interessos i ha sabut fer renéixer l’orgull per la pàtria”.

Els russos valoren que Putin hagi tornat a situar Rússia com un país important al món que s’ha sabut fer escoltar, s’ha rearmat i ha participat en campanyes militars a l’exterior per defensar els interessos nacionals. Però alhora hi ha una sensació generalitzada que a l’interior del país hi ha moltíssimes coses que fallen i que Putin i els seus governs no han pogut solucionar nombrosos problemes socials. L’economia dels russos s’ha vist perjudicada per la crisi, la caiguda dels preus del petroli i les sancions occidentals per la guerra a Ucraïna.

El cap del Kremlin ha entès aquest malestar i per això va centrar el seu discurs d’investidura ja no en els objectius de política exterior sinó en promeses per millorar el nivell de vida dins de Rússia. “Una nova qualitat de vida, benestar, seguretat i sanitat, això és el més important actualment i és en el centre de la nostra política”, va sentenciar Putin, que va prometre treballar per construir “una Rússia per a les persones”.

Decrets contra la pobresa

A la tarda ja va concretar aquestes intencions en forma de decrets amb què exigeix al futur govern reduir la pobresa a Rússia a la meitat, augmentar els ingressos dels treballadors i fer créixer la natalitat i l’esperança de vida, que el 2024 haurà de ser de 78 anys. A més, Putin insta el gabinet de ministres a aconseguir que Rússia entri a la llista de les cinc economies més grans del planeta i s’acceleri el desenvolupament tecnològic.

La cerimònia d’investidura va seguir el protocol habitual amb l’himne, el jurament de la Constitució, el discurs, la revisió de les tropes del regiment del Kremlin, les salutacions i les trenta salves de l’artilleria del Kremlin, però no hi va haver la desfilada del seguici presidencial pels carrers del centre de Moscou. Fa sis anys sí que es va fer, però aleshores l’ambient a Rússia encara estava més enrarit que el d’ara perquè el retorn de Putin a la presidència -entre el 2008 i el 2012 havia sigut primer ministre- va anar precedit de cinc mesos de manifestacions opositores, les més grans des de l’època soviètica. El 6 de maig del 2012 la manifestació contra la investidura de Putin va acabar amb aldarulls i dissolta per la força, i amb penes de diversos anys de presó per a alguns activistes. I aleshores les esperances de la gent que confiava que hi hauria canvis que democratitzessin més el país es van veure frustrades.

La investidura d’ahir també va anar precedida de protestes dissabte dels partidaris d’Aleksei Navalni, la veu pública més crítica contra el Kremlin, amb la consigna “Ell no és el nostre tsar”, que es van saldar amb prop de 1.500 detencions arreu del país. Diumenge els moviments d’esquerres van retre homenatge a les víctimes de les repressions polítiques del 2012 amb la consigna “Necessitem un poder legítim”.

La gran diferència respecte al 2012 és que aleshores tota l’oposició extraparlamentària estava unida i ara ha quedat dividida, més silenciada i amb líders desapareguts, com Borís Nemtsov, assassinat, i d’altres que han emigrat.

Medvédev repeteix com a primer ministre

La investidura de Putin va anar seguida de la dimissió del govern, però el president rus va proposar immediatament com a primer ministre Dmitri Medvédev, que ja ho era en la passada legislatura. Medvédev és l’home de confiança de Putin que va fer de president els anys 2008-2012 quan, per limitacions constitucionals, ell no podia ser cap del Kremlin més de dos mandats seguits. Durant un temps va semblar que Medvédev tenia cert poder, però de seguida va quedar clar que només estava a l’ombra del gran líder. És impopular en molts sectors, fins i tot de l’elit política, i ha estat esquitxat per les denúncies de corrupció de l’opositor Aleksei Navalni, però sembla que continua tenint tota la confiança de Putin.

Més continguts de