La UE vol endurir més la política migratòria
Es blindarien fronteres i es reduiria l’entrada d’estrangers en situació irregular
Brussel·lesLa Unió Europea es prepara per abraçar els postulats més extrems de la dreta en plena crisi d’identitat provocada pel Brexit. Els socis europeus acordaran divendres a la cimera informal de Bratislava -sense el Regne Unit- endurir la política migratòria per frenar l’auge del discurs euròfob de l’extrema dreta. Segons els documents preparatoris de la cita als quals ha tingut accés l’ARA, els socis es mostraran “determinats a no permetre mai tornar al caos de l’any passat”.
El document apunta a la intenció de reduir el nombre d’immigrants en situació irregular que entren a la Unió i no fa cap al·lusió als refugiats i al fracàs del pla per acollir els demandants d’asil. Un any després d’aprovar les quotes, amb prou feines un 3% dels refugiats previstos han sigut acollits pels estats membres. L’estratègia de la nova Europa post-Brexit se centra a passar de puntetes pels compromisos amb els refugiats i, en canvi, posar en marxa mesures per blindar les fronteres a la immigració irregular.
Segons el text, els governs de la UE es comprometran divendres a cedir “assistència immediata” a Bulgària per blindar la seva frontera amb Turquia a la immigració irregular i es mostraran determinats que a finals d’any funcioni a ple rendiment la nova guàrdia europea de fronteres i costes, una mena de policia europea formada per agents dels diferents estats membres que prestaran ajuda a un soci si hi ha una crisi migratòria. El nou cos policial hauria d’estar ja operatiu però s’ha ajornat la seva posada en marxa parcial a l’octubre.
Crisi de refugiats
El “caos” migratori al qual fa referència el document és l’arribada massiva de refugiats a les costes de Grècia i d’Itàlia, a l’acord amb Turquia per retornar-los i a l’establiment de quotes per països per acollir els demandants d’asil. També a les crítiques polítiques a la crisi dels refugiats, que van contribuir a la victòria del sí en el referèndum al Regne Unit per abandonar la Unió Europea. La crisi dels refugiats i la resposta europea -per a uns massa tova i per a d’altres massa dura-és una de les principals preocupacions dels governs de la UE. Consideren clau resoldre la qüestió per desactivar el discurs xenòfob.
A la cimera informal de Bratislava, la segona que es farà sense el Regne Unit, els líders llançaran el missatge repetit des del referèndum del Brexit: els socis faran que la UE de 27 membres sigui un èxit. El document afirma que “la gent està preocupada per la manca de control percebut i els temors relacionats amb la migració, el terrorisme i la globalització” i cal convertir aquestes qüestions en la prioritat de la UE en els pròxims mesos.
Mesures contra el terrorisme
El document de la cimera també fa referència als objectius que la nova UE ha de perseguir en matèria de seguretat. Es parla de donar un impuls al pla de seguretat i defensa, de millorar els esforços contra la radicalització i s’apunta a una mesura antiterrorista rellevant: assegurar que tothom que passi per les fronteres externes de la UE, fins i tot els ciutadans europeus, passin un control d’identitat per confrontar-la amb bases de dades “rellevants”.
La UE aposta per un enduriment de la política migratòria i per posar l’accent en la política de seguretat per les múltiples cites electorals a estats membres com Alemanya, França, Àustria i Holanda, en què la popularitat de l’extrema dreta euròfoba està repuntant i amenaça de fer caure governs europeistes. Els líders dels 27 també tenen present el possible efecte contagi que pot tenir la decisió del Regne Unit de sortir del club europeu. A Holanda, el xenòfob Geert Wilders ja fa mesos que reclama un referèndum.
