"Les carreteres estan plenes de cadàvers": parlen els supervivents del setge a Al-Fashir
Testimonis de les atrocitats dels paramilitars de les FSR relaten robatoris, violacions en massa i execucions al Sudan
BarcelonaViolacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema.
Enmig d’aquest escenari de devastació, les FSR intenten projectar una imatge de moderació. Aquest dijous, els milicians van anunciar que acceptaven una proposta per a un alto el foc humanitari, auspiciada pels Estats Units i diversos països àrabs. Però l’exèrcit encara no ha confirmat la seva adhesió, i sobre el terreny els testimonis parlen d'atrocitats constants.
"Ens despertem tremolant de por, les imatges de la massacre ens persegueixen", explica l'Amira. Ella és una dels sis supervivents que han participat aquesta setmana en una videoconferència organitzada per l'organització nord-americana Avaaz. L'Amira relata que primer va fugir des d'Al-Fashir a Korma, una ciutat a uns 40 quilòmetres al nord-oest, i descriu una escala "massiva" de violacions. També que el seu fill de 15 anys va veure milicians de les FSR executant diversos homes.
Moltes d'aquestes massacres les han gravat els mateixos paramilitars en vídeos difosos per ells mateixos per pregonar la seva victòria, com si fossin trofeus.
"Les històries que sentim són devastadores. La gent ens explica que s'han passat dies amagats en cases abandonades o en camps, fugint dels bombardejos. Han vist com veïns i parents eren apartats als checkpoints: alguns detinguts, altres executats al moment", diu Shashwat Saraf, director del Consell Noruec per als Refugiats (NRC) al Sudan. "Les carreteres cap a Tawila estan plenes de cadàvers; diuen que la pudor de mort els segueix durant quilòmetres", explica a l'ARA per correu electrònic des de Tawila, on estan fugint molts habitants d'Al-Fashir i on ja hi ha més de 650.000 desplaçats, segons l'Organització Internacional de Migracions de l'ONU. Tawila ja havia rebut una onada de desplaçats a principis d'aquest any, després de la massacre de les FSR al camp de refugiats de Zamzam, el més gran de la regió de Darfur.
Segons Saraf, durant l'última setmana, unes 6.000 persones han aconseguit arribar a aquesta ciutat, mentre que es calcula que són desenes de milers els que han fugit d'Al-Fashir. "Però el que és encara més revelador és qui arriba", alerta, i explica que al centre d'acollida de l'ONG, aproximadament una de cada vuit famílies porta fills que no són seus. "Això vol dir que els seus pares han desaparegut pel camí, possiblement assassinats, detinguts o separats als punts de control, i altres famílies els acullen perquè no es quedin sols". "És un indicador silenciós de quants desapareguts hi ha; suggereix que un gran nombre de civils encara estan atrapats entre Al-Fashir i Tawila: amagats en pobles, sense poder passar els punts de control, detinguts o assassinats abans d'arribar a un lloc segur".
Un supervivent va relatar que havia caminat durant 18 hores d'Al-Fashir a Tawila, uns 60 quilòmetres, passant per davant de cossos per tot arreu a la carretera: "Cada vegada que apareixien homes armats, s'amagaven entre els arbres fins que era segur tornar-se a moure. D'un grup de 200 persones que van fugir junts, només 40 van arribar a Tawila".
"Al nostre centre de recepció hi ha dones que esperen durant tot el dia, observant cada grup d'homes que arriba. Tan bon punt arriben, corren a intentar reconèixer un marit, un fill, un germà o un pare. Moltes no els troben. La seva única esperança és que els seus éssers estimats apareguin al següent grup", narra Saraf.
El portal Sudan War Monitor, en col·laboració amb Lighthouse Reports i Skynews, ha publicat una investigació amb testimonis de soldats de l'exèrcit sudanès i amb proves de nombrosos crims contra civils, incloent-hi assassinats ètnics, matances casa per casa, detencions i segrestos per reclamar rescats. "No ens deixaven marxar si no pagàvem un milió de lliures sudaneses (uns 300 euros)", explica l'Amira, en un altre testimoni recollit per Avaaz.
Segons aquesta investigació, dues fonts del grup paramilitar han confirmat que han dut a terme massacres sistemàtiques amb motius ètnics. Tot i que les estimacions del nombre de víctimes varien, fonts de les FSR indiquen que hi ha almenys 7.000 morts, la majoria civils de la ciutat.
"Les Forces de Suport Ràpid van seleccionar 18 persones i els van disparar; després ens van demanar que les enterréssim", explica a Sudan War Monitor Abdel-Hamid Al-Hadi, un home de 35 anys que va escapar d'Al-Fashir el 27 d'octubre amb la seva dona. "Ens van portar a l'escola, on van tornar a seleccionar gent i se la van endur", diu, i assegura que encara hi ha centenars de persones detingudes en aquest centre.
Matances a hospitals
Els paramilitars també han assaltat infraestructures civils com hospitals i han matat centenars de pacients. L'Organització Mundial de la Salut va denunciar la setmana passada l'assassinat d'almenys 460 pacients de l'Hospital Matern Saudita d'Al-Fashir i dels seus acompanyants. El Mohammed treballava a la cafeteria d'aquest hospital, l'únic que encara estava operatiu a la ciutat: "Cada dia hi havia bombardejos", explica en la videoconferència d'Avaaz. "No podíem ni sortir a buscar menjar –relata–. Un dels meus fills va morir per un bombardeig a casa i un altre mentre comprava al mercat".
Giulia Chiopris, pediatra de Metges Sense Fronteres (MSF) a Tawila, diu que la majoria de pacients que reben són adults amb ferides de bala o causades per tortures o bombardejos, però que també reben un gran nombre de criatures amb desnutrició aguda. "Els últims mesos ha escassejat el menjar a Al-Fashir i molts nens han hagut de menjar pinso per al bestiar, segons expliquen les mares", diu en un missatge de veu difós per l'ONG. També lamenta que el nombre de casos de violència sexual que ha atès l'equip de MSF els últims mesos és "especialment elevat".
La fam s'estén
L’organisme internacional encarregat de monitorar la gana al món ha declarat una situació de fam a Al-Fashir i també a Kadugli, una altra ciutat assetjada al sud del Sudan. El Sistema de Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària (IPC, en les sigles en anglès), avalat per l'ONU, advertia aquesta setmana del risc imminent que passi el mateix en vint àrees més del país. Segons l'informe, més de 21 milions de persones (el 45% de la població) s'enfronten a nivells crítics d'inseguretat alimentària i almenys 375.000 estan en condicions de catàstrofe i s'enfronten a la fam extrema, desnutrició aguda i mort.
"Encara que tinguessis diners, no hi havia menjar. Del matí a la nit, els nens ploraven de gana", explica una supervivent d'Al-Fashir en un missatge de veu a Avaaz. Un altre testimoni, el Khamisa, explica com la situació es va complicar les últimes setmanes abans que les FSR capturessin la ciutat: "Ni tan sols podíem trobar pells d'animals per menjar".