França retorna a Madagascar el crani d'un rei decapitat fa 128 anys

BarcelonaMadagascar rebrà el pròxim diumenge tres cranis humans que aquesta setmana li ha lliurat el govern francès en compliment, per primer cop, de la llei del 2023 que obliga a la devolució de restes humanes perquè rebin un enterrament digne. Han passat 128 anys des que les tropes franceses, en plena conquesta colonial de l'oest de l'illa africana, van massacrar l'ètnia sakalava, i van matar i decapitar el rei Ampanjaka Toera. Posteriorment, les calavera del monarca i dos dels seus guerrers van ser traslladades fins a París i durant anys han estat exposades al Museu d'Història Natural de la capital francesa.

El 2003 el govern de Madagascar ja va reclamar formalment al francès la restitució de les restes, però no va ser fins al 2018 que es va començar a treballar en la identificació de les restes del crani reial, Segons expliquen els experts, no va ser una tasca fàcil per la poca qualitat de les restes d'ADN que es conservaven.

Ara, finalment, i obeint la llei francesa del 2023, s'ha pogut tancar un capítol tràgic de l'època colonial que evoca, per exemple, l'exhibició i posterior enterrament de l'anomenat Negre de Banyoles, o la tornada d'Alemanya de les restes humanes robades durant el genocidi herero i nama a Namíbia. A poc a poc, França intenta fer actes de justícia amb les seves antigues colònies retornant part dels nombrosos i rics fons artístic espoliats del Txad, Mali o Benín perquè puguin tornar a lluir als seus països d'origen.

La devolució formal dels cranis s'ha fet en una cerimònia solemne a París, presidida per la ministra de Cultura de França, Rachida Dati, la seva homòloga de Madagascar, Volamiranty Donna Mara, i el ministre gal de la francofonia, Thani Mohamed-Soilihi. Dati ha subratllat "el contingut simbòlic" del gest de retornar els cranis amb què es pretén "apaivagar la memòria entre França i els seus socis africans".

Per la seva banda, Mara ha qualificat el retorn d'"un moment significatiu per a la comunitat sakalava i la nació", i ha dit que les restes tenien una gran importància cultural i emocional. "No són articles de col·lecció; són el vincle invisible i indeleble que uneix el nostre present amb el nostre passat", segons la ministra, que també ha assegurat que l'absència de les restes ha estat sentida com "una ferida oberta als cors de la Gran Illa i, en particular, de la comunitat sakalava de Menabe".

Un cop les restes arribin a Madagascar es traslladaran fins a la ciutat d'Ambiky, on tindran una rebuda d'acord amb el llinatge reial i també tindran un tractament espiritual abans de poder descansar en la tomba eterna.