Un grup d’oficials fa un cop d’estat al Gabon i amenaça Bongo, un altre aliat de França

Koudougou (Burkina Faso)Un grup d'alts oficials militars del Gabon han aparegut a la televisió estatal per proclamar que han pres el poder, unes hores després que es fes pública la victòria d'Ali Bongo, que hi governa des del 2009, a les eleccions presidencials de diumenge passat amb un 64,2% dels vots. Els militars, que es presenten com el Comitè per a la Transició i la Restauració de les Institucions (CTRI), han tancat les fronteres “fins a nou avís” i han suspès “totes les institucions de la República, com el Senat, l'Assemblea Nacional, la Cort Constitucional, el Consell Econòmic, Social i Ambiental i el Consell Gabonès Electoral”, i han declarat “nul·les les eleccions”.

La junta ha nomenat el general Brice Oligui Nguema "president de la transició". És cosí d'Ali Bongo i el 2020 va ser nomenat cap de la Guàrdia Republicana (GR), la guàrdia pretoriana de la presidència. Bongo ha aparegut en un vídeo gravat a la residència oficial i difós a les xarxes socials en què, en anglès, "suplica" ajuda als seus "amics de tot el món" perquè "facin soroll" perquè el deixin lliure.

Durant la nit s’han sentit trets a Libreville, la capital del país. En diversos vídeos publicats a les xarxes socials, vehicles blindats amb militars han sigut rebuts amb aplaudiments i eufòria per la població, que ha sortit al carrer per donar suport al cop. “En nom del poble gabonès, hem decidit defensar la pau i posar fi al règim actual”, ha declarat el militar que ha llegit el comunicat a la televisió. Entre els soldats rebels hi ha membres de la Guàrdia Republicana, reconeixible per les seves boines verdes, així com soldats de l'exèrcit regular i policies.

Feia temps que la tensió i el malestar de la població anava en augment en un país ric en petroli, manganès i fusta, però amb elevats índexs de pobresa. El cop és una altra mala notícia per a França i Europa, que veuen com cau un altre govern aliat a l'Àfrica. També forma part del cicle que ha suposat deu cops d'estat al continent des del 2019: a Mali, Guinea, Burkina Faso, el Txad, Tunísia, el Sudan i, el més recent, al juliol al Níger.

Eleccions molt poc clares

El diumenge dia 27 el govern del Gabon va suspendre l'accés a internet a tot el país i va aplicar un toc de queda de les 7 de la tarda fins a les 6 del matí, per evitar "la propagació de la violència". A més, va tancar les fronteres marítimes i va prohibir l’entrada al país d’observadors internacionals. Els canals francòfons Radio France Internacional (RFI), France24 i TV5 Monde van quedar “provisionalment suspesos”, segons les autoritats gaboneses, que van apel·lar a la seva “manca d’objectivitat”.

L’oposició liderada per Albert Ondo Ossa, i organitzada sota el moviment Alternance 2023, que engloba sis grans partits polítics, es va quedar amb el 30,77% dels vots i volia desbancar la dinastia dels Bongo, que fa 56 anys que és al poder. Des de la seva independència el 1960, el Gabon només ha conegut tres presidents: Léon Mba (1961-1967), Omar Bongo (1967-2009) i Ali Bongo (2009-2023), que va arribar al poder després de la mort del seu pare.

Un país ric en minerals

El Gabon és un dels tretze països membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEC) i el seu principal comprador és la Xina. Al país asiàtic, un dels seus principals socis comercials, el Gabon hi exporta petroli, manganès i fusta, les tres principals primeres matèries del país. La filial de la metal·lúrgica francesa Eramet, la Companyia Minera de L’Ogooué (COMILOG), explota des del 1960 la mina situada a la ciutat de Moanda, a l’est del país, on segons la mateixa empresa hi ha el 25% de reserves mundials de manganès, un mineral necessari per a la indústria metal·lúrgica i per al ciment. Segons el portaveu de l'Elisi, Olivier Véran, “Eramet ha aturat les seves operacions al Gabon”. Véran també ha declarat: “França condemna el cop d’estat militar i vigila amb molta atenció l’evolució de la situació”.

Qui també tenia una molt bona relació amb Omar Bongo, que va morir a la Clínica Quirón de Barcelona el 2009, era Jordi Pujol Ferrussola, que va intentar comprar el càrrec de cònsol honorari del Gabon a Barcelona el gener del 2001 per 107.000 euros. Tot i que mai es va tancar el tracte, el fill de l’expresident Pujol mantenia una molt bona relació amb el govern gabonès amb tractes que han estat investigats per la justícia.