Una guerra a les portes d’Europa

BarcelonaSergio Altuna, Investigador de moviments islamistes al Magrib

“Busquen respostes errònies i accelerades d’Occident”

Una ciutat com París pot ser la millor plataforma propagandística per als terroristes. Des de la capital de Tunísia, Segio Altuna, investigador freelance de qüestions de seguretat i moviments islamistes al Magrib, apunta que l’Estat Islàmic ha trobat en la capital francesa un objectiu fàcil i idoni per “provocar certes respostes accelerades i errònies” d’Occident. Un atac en cadena contra ciutadans que es diverteixen pacíficament un divendres a la nit no és, per a aquest expert, una simple acció per “terroritzar” la societat, que des dels atemptats contra Charlie Hebdo al gener vivia en estat d’alerta. L’estratègia dels jihadistes busca posar sobre el govern francès en particular i, per extensió, sobre els socis europeus la màxima pressió perquè facin un moviment que puguin “instrumentalitzar” per mantenir el seu discurs de cara als seus. Aquest és l’actual risc, insisteix Altuna, per a qui el següent pas no pot quedar només en un augment de la violència a Síria.

Llavors, quina alternativa hi ha? “Cal comptar amb la comunitat sunnita per reforçar el seu discurs sobre l’islam pacífic” i que serveixi com a deslegitimació i vacuna “de la radicalització” dels joves. En les dues últimes dècades la captació i el reclutament de combatents disposats a morir per la causa jihadista ha sigut un “procés més ràpid”, un efecte que, en part, impedeix que els actuals terroristes tinguin “coneixements religiosos profunds” i fa que siguin més fàcils de manipular.

Jesús Manuel Pérez, Analista de seguretat i defensa

“Hi ha risc que es restringeixin les llibertats a Europa”

“Dubto molt que França es plantegi una intervenció de la magnitud que vam veure a Mali el 2013 [contra els jihadistes del nord] i que ens permeti parlar d’una veritable guerra”, diu Jesús M. Pérez, analista de defensa i seguretat, que dubta que els atemptats simultanis a París provoquin un canvi d’estratègia entre els aliats occidentals. Segons aquest expert, des de fa temps hi ha un esforç actiu per combatre el terrorisme i molta cooperació entre països europeus, cosa que a partir d’ara no hauria de provocar nous plans. Per a ell, les declaracions apel·lant a la “guerra” fetes ahir per François Hollande i Manuel Valls no són més que “retòrica escalfada” pels moments tràgics. “Em sembla perillós entrar en el terreny discursiu dels terroristes, aplicant relacions causa-efecte”, raona l’autor de diversos llibres sobre terrorisme, que creu que això implicaria acabar sentenciant que l’atac “és conseqüència de”. En aquest sentit, subratlla que tradicionalment els terroristes han anat canviant les causes a l’hora de justificar els seus actes de terror en territori francès. En canvi, Pérez assenyala que tant l’atac com la crisi de refugiats derivada de la guerra civil siriana poden ser utilitzats “com a excuses per restringir les llibertats a Europa”, com la de moviments. I això, segons Pérez, seria un error, ja que “l’amenaça” prové de ciutadans amb residència o ciutadania europea. Admetent que la seguretat total no existeix, l’analista evita parlar de fracàs de la intel·ligència: “Les forces de seguretat necessiten tenir sort sempre, els terroristes només un cop”.

Sidi Mohammed Barkat, filòsof, professor i investigador de la Universitat de París I

“No m’agrada el discurs viril que diu que estem en guerra”

“És un sisme. Divendres es va trencar alguna cosa”, ens confessa el filòsof francoalgerià Sidi Mohammed Barkat per telèfon des de París encara sota el xoc dels atemptats. El preocupen els comentaris dels analistes que se succeeixen a la televisió i parlen d’una “situació que durarà, d’un llarg període de terror al qual ens hem d’acostumar”. “Són reflexions inacceptables, no podem donar per fet que estem davant d’una situació que serà normal a partir d’ara”, reflexiona. I encara afegeix un altre motiu d’alarma: “El president, els polítics, els intel·lectuals francesos… Sento per tot arreu que estem en guerra. I sí, lluitem militarment contra l’Estat Islàmic de fa temps, però no podem admetre que siguem una de les parts en conflicte. Evidentment que no podem allunyar la mirada de la guerra i que ens hem de defensar, però no estem en guerra. No m’agrada aquest discurs prepotent i viril que ho proclama”.

“I ara vivim en un estat de setge, resulta que no podem sortir de casa. L’últim cop que això va passar va ser durant la guerra d’Algèria. El risc és ara que aquest estat d’excepció sigui vist per una part de la població com si anés contra ella”, explica Barkat, que reclama a les forces de seguretat, que ara tenen més poders, que actuïn “de manera intel·ligent, lúcida, no per dividir els francesos en bàndols”. I una última reflexió: “Va ser un assassinat en massa, això no va passar amb Charlie Hebdo. Divendres qualsevol de nosaltres podria haver sigut la víctima. Mai vist fins ara. Quin xoc!”

Lurdes Vidal, Cap de món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània

“Volen un xoc de civilitzacions en què estàs amb ells o contra ells”

“El que busquen els terroristes és la màxima efectivitat amb el mínim risc. Com que a França els serveis de seguretat i d’intel·ligència estan en màxima alerta des dels atacs a Charlie Hebdo i tots els edificis institucionals, transports, serveis públics i llocs emblemàtics estan molt vigilats, han buscat un blanc fàcil i amb molt d’impacte”, resumeix Lurdes Vidal, cap de món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània. “Per a l’Estat Islàmic, França és un blanc interessant perquè té una societat molt plural, amb una població musulmana de molts orígens i un model de gestió de la diversitat discutit per assimilacionistes. A més, el govern de François Hollande ha tingut un to molt dur contra el jihadisme i està implicat militarment a Síria, l’Iraq i Mali, i ven armes al govern d’Al-Sissi a Egipte, que va derrocar el primer president islamista elegit democràticament”, afegeix. Això genera un cúmul de greuges que “permet als jihadistes generar lleialtats al Pròxim Orient i a fora”. El resultat és un “còctel perfecte per arrossegar la gent a les seves files, sobretot per a una organització que beu molt dels nous conversos a la radicalitat”.

Vidal recorda que els jihadistes pretenen “un xoc de civilitzacions que dibuixa un món binari en què estàs amb ells o contra ells i que obliga a prendre partit i posa entre l’espasa i la paret sobretot els musulmans d’Europa”. I alerta de les conseqüències que pot tenir aquest clima sobre els refugiats acabats d’arribar: “Si ja ho tenien difícil, ara tot es tensarà encara més”.