D'on treu Putin la carn de canó que envia a Ucraïna?

MoscouUn dels grans èxits de Vladímir Putin en el quart aniversari de la invasió d’Ucraïna és haver allunyat el dolor de la guerra de les grans ciutats. Com pot no implosionar una societat que, setmana rere setmana, envia milers d’homes a morir al front? La resposta es troba preguntant als moscovites quants dels seus familiars, amics o coneguts han anat a lluitar. La taxa de mortalitat en combat dels soldats provinents de la capital russa és la més baixa del país, un de cada 5.000, seguida de Sant Petersburg i Txetxènia. En canvi, a la regió de Buriàtia (a l'Extrem Orient rus, tocant amb Mongòlia) la ràtio és d’un soldat mort per cada 250 habitants, i a Tuvà (al sud de Sibèria) o a Txukotka (a l’extrem nord-oest de Rússia), baixa fins a un per cada 200 habitants. La població d’aquestes àrees té vint-i-cinc vegades més probabilitats de morir en combat que un veí de Moscou.

Segons un estudi del mitjà independent rus a l’exili The Bell, les taxes de fatalitat al front estan directament correlacionades amb el nombre d’habitants que viuen en cada regió per sota del llindar de pobresa, situat als 19.000 rubles mensuals (uns 210 euros). Com més misèria, més incentius per allistar-se a les Forces Armades i cobrar uns sous que no haurien somiat mai guanyar. Per a molts residents de Moscou, el salari d’un soldat contractat, cinc milions de rubles anuals (uns 55.000 euros), no és prou atractiu i no poden entendre com algú pot arriscar la vida per una suma així. Aquest estudi també alerta que el deteriorament de l’economia russa pot provocar que encara més persones acabin decidint enrolar-se.

No obstant això, Maria Viuixkova creu que no es tracta només de diners. Aquesta científica d’ètnia buriata va ser la primera d’analitzar les arrels de les desigualtats en les taxes de mort en combat. En declaracions a l’ARA, assegura que al darrere s’hi amaga la voluntat del Kremlin de “minimitzar els riscos polítics d’aquesta guerra”. Des del seu punt de vista, Putin vol evitar que els morts recaiguin en les grans ciutats “políticament actives” o en zones considerades “políticament perilloses” com el Caucas del Nord. Viuixkova afirma que el govern rus “ha après la lliçó de les guerres txetxenes” i vol evitar esclats violents a la regió o que, un cop hi hagi un alto el foc, hi retornin homes amb armes d’amagat. No és casual, doncs, que malgrat tractar-se d’uns territoris força pobres, les taxes de mortalitat dels seus voluntaris siguin molt baixes.

La Rússia invisible

L’estudiosa assenyala que el Kremlin ha desplaçat “la càrrega de les morts” a la Rússia “invisible”. És a dir, als presos, als migrants, a les persones sense llar, a les persones pobres de regions remotes i a les minories ètniques, grups socials que “no importen a ningú” i que es veuen arrossegats a lluitar “per desesperació”. Viuixkova denuncia que l’Estat exerceix una pressió enorme contra tots ells perquè s’uneixin a l’exèrcit. Posa com a exemple les persones que cometen un delicte menor i són amenaçades amb penes desproporcionades si no s’allisten, o els migrants retinguts en centres per a estrangers, que no són deportats ni alliberats en espera que signin un contracte amb el ministeri de Defensa.

Pel que fa a les minories ètniques, nega que hi hagi una política oficial de reclutament dels seus membres, però sí que denuncia que estan “molt desfavorides” i que són “molt vulnerables”. La criminalització del seu mode de vida tradicional –els empresonaments per caçar o pescar furtivament–, la pobresa extrema, l’atur o l'alcoholisme són factors que condueixen aquestes comunitats cap a l’elecció sovint forçada d’anar al front. En aquestes àrees deprimides i allunyades del centre polític, el malestar es fa més evident. “De vegades, als obituaris dels soldats de Buriàtia publicats a les xarxes socials es pot observar una tendència molt interessant: la gent expressa més sovint que abans que no està contenta amb el lideratge militar rus”, destaca Viuixkova.

Amenaça d’extinció

Alhora, se senten amenaçats per l’extinció. “Estem preocupats per la nostra supervivència com a nació”, assegura la científica, que xifra en 450.000 els membres de l’ètnia buriata. Encara més límit és la situació de les comunitats indígenes del nord de Rússia, que consten d’uns pocs milers d’individus i tenen unes ràtios alarmants de mortalitat. “Cada persona compta [en aquestes tribus] i els homes en edat laboral se suposa que haurien d’estar tenint fills i preocupant-se de les seves famílies, però en comptes d’això, els maten”, reivindica.

“A Rússia, un dels efectes secundaris de ser una persona indígena i no blanca és que tens més probabilitats de morir en aquesta guerra”, conclou Viuixkova. Una guerra amb biaix de classe, de territori i d’ètnia, patida per uns i ignorada per molts altres, que ha deixat centenars de milers de morts en aquest país (prop de 180.000 confirmats, segons la BBC i Mediazona, amb projeccions de fins a 325.000) i el final de la qual encara no s’albira després de 1.460 dies.