Putin recluta joves africans com a carn de canó per a Ucraïna

MoscouLa voracitat amb què les operacions d’assalt dessagnen les tropes russes a Ucraïna ha obligat el Kremlin a buscar soldats més enllà de les seves fronteres. A l’Àfrica, Rússia aprofita la influència cultivada durant anys per crear xarxes de reclutament que exploten la desesperació de molts joves que anhelen una vida millor. Per primera vegada, una investigació del grup INPACT –que va néixer per monitoritzar els excessos dels mercenaris de Wagner– ha posat xifres a aquest fenomen: ha documentat prop de 1.500 casos de nois africans enviats a primera línia, dels quals 300, un de cada cinc, van morir.

L’informe, al qual ha tingut accés l’ARA, destapa que les víctimes només van sobreviure de mitjana sis mesos al front, tot i que n’hi va haver una cinquantena que van durar tot just un mes després d’allistar-se. El grup d’edat més nombrós comprèn els voluntaris d’entre 18 i 25 anys, provinents sobretot d’Egipte, el Camerun i Ghana, i, segons els investigadors, és molt probable que la llista d’africans enviats a Ucraïna sigui més llarga. Vincent, un dels autors de l’estudi, assegura en declaracions a aquest diari que els reclutes són destinats a “successives onades d’assalt” en “les zones de combat més intenses”. Tot plegat els permet afirmar que són utilitzats com a “carn de canó”. 

Alguns dels nois van ser reclutats de manera conscient per a l’exèrcit, mentre que altres van ser-hi arrossegats amb falses promeses. A tots ells, en algun punt, els van enganyar. Els que van acceptar signar un contracte voluntàriament van rebre ofertes d’un pagament únic d’entre 2.000 i 30.000 dòlars i un sou mensual de 2.200 a 2.500, a més del bitllet d’avió, allotjament, traductor, assegurança mèdica, entrenament militar i un dels grans atractius: la nacionalitat russa en un termini de tres a sis mesos. Malgrat això, molts dels reclutes lamenten haver firmat unes condicions en ciríl·lic, sense entendre-les, haver estat desplegats al front sense gairebé preparació per al combat i no haver rebut els diners promesos.

Ofertes de feina fictícies

Sovint l’oportunitat russa pren la forma d’una beca d’estudis o d’una feina, en campanyes agressives a internet enfocades al jovent africà. A Egipte, una agència de viatges propietat d’un egipci establert a Rússia va entabanar diversos estudiants i treballadors que van acabar anant a parar al front d’Ucraïna. Mentrestant, al Camerun, una xarxa es dedicava a publicar falses ofertes laborals per a posicions poc qualificades. És el cas d’un granger que va arribar a Moscou pensant que treballaria en una fàbrica de sabó i va ser enviat a les trinxeres.

Darrere algunes d’aquestes situacions s’han destapat xarxes de tràfic de persones. A Kenya, recentment, la policia va desmantellar dues empreses que oferien vacants inexistents a Rússia que, en realitat, eren bitllets sense retorn a la primera línia. Dimarts el govern kenyà va demanar explicacions al Kremlin per una pràctica que va qualificar d’“inacceptable i clandestina”. Tot i això, a excepció d’uns pocs països que han alçat la veu, la majoria d’estats africans han fet l’orni davant l’explotació russa del desànim dels seus ciutadans.

Moscou no només recluta en origen, sinó que també aprofita la teranyina que és la seva burocràcia per als estrangers amb la finalitat d’atrapar-hi immigrants il·legals detinguts a Rússia. Quan els caduca el visat, els ofereixen dues sortides: la deportació o signar un contracte amb el ministeri de Defensa. I, tal com expliquen els investigadors, el Kremlin ha trobat en aquest estratagema “una mina d’or”. Un exemple és el cas de Lamin Yatta, un gambià que va arribar a Bielorússia el 2023 per estudiar, va passar a Rússia, el van arrestar el maig del 2024, es va allistar i al cap de tres mesos va morir.

La propaganda russa també s’adreça a africans que viuen de manera temporal en països del Golf i als quals ofereixen fugir d’unes pèssimes condicions laborals. Marfo Nicholas Kawu, un professor ghanès que treballava a Qatar en la construcció dels estadis per a la Copa del Món de futbol del 2022, va acabar acceptant l'oferta d'un reclutador rus. A finals d'abril del 2025, va publicar una foto en una ciutat de la regió de Iaroslavl, a 300 quilòmetres de Moscou. Al cap de dues setmanes, la seva família va rebre unes fotos d’ell vestit de militar i ja no n’ha sabut res més.

Els riscos per a Europa

Els autors de la recerca alerten del risc a llarg termini d’aquesta estratègia del Kremlin. D’una banda, perquè les autoritats russes porten una dècada de “discreta influència política, militar i mediàtica” a l’Àfrica que pot provocar “una fuga de cervells”. De l’altra, perquè els països europeus “no ofereixen una alternativa”. Consideren que Rússia explotarà la seva imatge de terra d’esperança en contrast amb el tancament d’Europa, enmig d’un creixent clima antiimmigració atiat per l’extrema dreta. A més, apunten, cal preguntar-se si aquestes mateixes xarxes no s’estan utilitzant també per a “altres aspectes de la maquinària bèl·lica russa, com el reclutament per a operacions híbrides a Europa”.