Pugen a més de 120 els morts per la macrooperació policial a Rio de Janeiro contra el narcotràfic

BarcelonaL'operació conjunta de les forces civils i militars de l’estat de Rio de Janeiro que va tenir lloc aquest dimarts a la capital carioca ha causat, almenys, 121 morts –quatre dels quals policies–, segons dades oficials. La cadena O Globo, però, en parla ja de 134. El nombre de víctimes mortals almenys s'ha doblat en relació amb les xifres oficials facilitades ahir per les autoritats, després que més d'una setantena de cossos sense vida hagin sigut alineats aquest dimecres en una plaça del barri de faveles de Penha, una de les dues àrees d'aquesta mena de construccions assaltades per més de 2.500 membres de les forces de l'ordre.

Malgrat la brutalitat de la intervenció, considerada la més letal de la història de la ciutat per l'enorme cost en vides humanes, el governador de l'estat Cláudio Castro ha qualificat d'"èxit" la megaoperació a Penha i a Alemão, l'altre complex de faveles on les forces de seguretat també van entrar a sang i foc. Segons Castro, els enfrontaments van tenir lloc en zones boscoses, fet que –va argumentar– demostraria que no hi havia civils entre les víctimes.

El que el governador no ha aclarit és per què la xifra de morts anunciada inicialment, 64, no ha estat modificada, almenys de moment, ni tampoc ha comentat els més de 70 cossos que els veïns han apilat a Penha. Castro ha defensat la seva gestió del recompte de víctimes i ha afirmat que només es consideren víctimes oficials els cossos que arriben a l’Institut de Medicina Legal. S'evita, així, "una guerra de xifres", ha dit. De fet, el balanç exacte de víctimes trigarà a saber-se, i això explica la diferència entre les dades oficials (121) i les que difonen els mitjans de comunicació.

En paral·lel, el dirigent, membre del Partit Social Cristià, ha acusat el govern federal, en mans de Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors, de manca de suport en la lluita contra el crim organitzat, i ha advertit que no permetrà que la situació es converteixi en una "batalla política". Castro ha assegurat que altres governadors l'havien felicitat per l’operació i ha defensat que podria marcar "l’inici d’un gran procés al Brasil", unes paraules que fan pensar en una lluita com la de Bukele a El Salvador, que no respecta els drets humans. També ha reiterat que la seguretat pública és, al seu entendre, "el principal problema del país", i que Rio de Janeiro "no defugirà la seva responsabilitat" en aquesta batalla.

L'acció policial buscava frenar l’expansió del grup narcotraficant Comando Vermelho (CV), que opera des d'Alemão i Penha. Tots dos complexos formen un continu urbà d'aquesta mena de construccions entre els districtes de Bonsucesso i Penha Circular. En total, tenen una població combinada d’uns 250.000 habitants aproximadament i estan situades al nord-est de la ciutat.

No tots els analistes aplaudeixen l’estratègia. En alguns sectors, l’operació ha despertat crítiques per l’elevat nombre de víctimes i la forma en què han operat. Activistes i polítics de l’oposició han qualificat la intervenció de "massacre promoguda per l’estat" i adverteixen que les causes a l'arrel del problema –pobresa, manca d’infraestructura, absència de presència estatal prolongada– no s’atenen només amb intervencions policials i força bruta.

La magnitud de l’operació ressalta també l'enorme problemàtica del narcotràfic i dels grups paramilitars al Brasil. Segons informes oficials, l’estat de Rio de Janeiro ha registrat una de les ràtios més elevades de morts per intervenció policial, fet que alimenta el debat sobre la legitimitat, l’estratègia i l’eficàcia dels mètodes emprats.

Determinació o brutalitat?

L'episodi, en tot cas, podria assenyalar un punt d’inflexió. El govern estatal vol presentar-lo com una demostració de força i determinació en la lluita contra els narcos. Però queda la següent pregunta: aquesta operació policial podrà servir realment per estabilitzar la seguretat i recuperar l’autoritat entre les enormes comunitats de faveles? O quedarà com una altra fita de violència acotada que no resol les vulnerabilitats estructurals que alimenten el cicle d’extorsió, tràfic i resposta repressiva?

La ciutat de Rio de Janeiro, amb prop de 6,8 milions d’habitants, continua sent un dels punts més afectats per la violència urbana al Brasil. Al voltant del 23% de la població resideix en faveles, on la presència de faccions armades i les intervencions policials són constants. Només el 2023 s’hi van registrar més d’un miler d’homicidis, amb unes 300 víctimes mortals atribuïdes a operacions policials dins dels límits municipals. La majoria dels enfrontaments es concentren al nord i a l’oest, en els esmentats complexos d'Alemão i Penha, on la lluita entre bandes i policies condiciona la vida quotidiana.

En l'àmbit de l’estat, el 2024 es van comptabilitzar prop de 700 morts per intervencions policials, una taxa d’uns 4,1 per cada 100.000 habitants, i unes 3.388 morts violentes en total, amb una taxa de 21,1 homicidis per 100.000 habitants segons dades oficials. Les morts per trets durant operacions o enfrontaments armats van ser aproximadament 758, i van posar en relleu la magnitud de la violència institucional i les conseqüències d’una política de seguretat fortament basada en la repressió.