Comença sota la pressió de Trump el judici a Bolsonaro per intent de cop d’estat
L'expresident no s'ha presentat davant del jutge al·legant problemes de salut
São PauloArriba l’hora de la veritat per a l’expresident Jair Bolsonaro i el seu nucli més fidel de col·laboradors al llarg del seu mandat entre el 2019 i el 2022. Aquest dimarts la segona sala del Suprem Tribunal Federal (STF) brasiler, formada per cinc jutges, iniciava un judici sense precedents. Però ho ha fet sense l'expresident brasiler, que ha al·legat motius de salut per no presentar-se davant del jutge. Es tracta del judici més transcendent des de la redemocratització del país, pels càrrecs públics implicats i perquè sis dels jutjats són o han estat militars (hi ha tres generals i un almirall). Fins i tot supera el de Lula da Silva, empresonat per corrupció, cosa que li va impedir participar en els comicis del 2018, que precisament van portar l’extrema dreta al poder, un procés del qual va ser absolt i amb la causa arxivada.
A Bolsonaro i a set acusats més, que formaven el nucli dur de l’executiu, se’ls imputen cinc delictes, entre els quals hi ha el d’intent de cop d'estat a finals del 2022 per impedir que Lula da Silva, que havia guanyat les presidencials, pogués prendre possessió del càrrec. Sumades, les penes màximes de reclusió poden arribar fins als 43 anys. Per això el judici ha despertat una expectativa sense precedents, i ha atret milions de brasilers a seguir-lo en directe a través del mòbil o la televisió.
L’anomenat “nucli crucial” de la trama colpista està format, a part de l’expresident, per Alexandre Ramagem, exdirector de l’Agència Brasileira d’Intel·ligència i diputat federal; Almir Garnier, excomandant de la marina; Anderson Torres, exministre de Justícia; Augusto Heleno, exministre del Gabinet de Seguretat Institucional; Mauro Cid, exajudant d’ordres de la Presidència, que és l’únic delator del cas; Paulo Sérgio Nogueira, exministre de Defensa, i Walter Braga Netto, exministre de Defensa i de la Casa Civil.
De tots ells, només el general Braga Netto, que era el candidat a vicepresident de Bolsonaro a la reelecció de 2022, està en presó preventiva a Rio de Janeiro per intentar interferir en les investigacions. Bolsonaro compleix arrest domiciliari a Brasília, per incompliment de les restriccions que el Suprem li va aplicar. La seva residència és monitorada 24 hores després que a l’agost la Policia Federal trobés al seu mòbil una petició antiga del 2024 d’asil polític a Javier Milei, president de l’Argentina.
En principi només dos dels reus seguiran presencialment part del judici, que tindrà vuit sessions. La resta ho faran telemàticament, incloent-hi Bolsonaro. El dimarts 9 està prevista la votació dels cinc jutges i el divendres 12 es farà pública la sentència.
La ingerència de Donald Trump
El judici, en què tota la classe política brasilera dona per fet que Bolsonaro serà condemnat a una pena molt severa, se celebra en un ambient molt enrarit per les ingerències de Donald Trump, que ha demanat que el procés s’aturi. El president nord-americà va justificar la implementació d’un tarifaço del 50% sobre les importacions brasileres, en vigor des del 6 d’agost, per “la cacera de bruixes” que pateix el seu aliat al tròpic.
Paral·lelament als aranzels, la Casa Blanca va sancionar el magistrat Alexandre de Moraes, que és el relator i ha liderat tots els processos judicials contra Bolsonaro, amb l’aplicació de la llei Magnitsky, coneguda com “la pena de mort financera”, un dispositiu per a estrangers creat per castigar dictadors enemics dels Estats Units i acusats de violacions greus dels drets humans, que els trumpistes han tergiversat. En l’obertura de la vista, el magistrat ha denunciat que una “organització criminal” ha intentat coaccionar l’alt tribunal perquè se sotmeti a l’“escrutini d’un estat estranger”.
De fet, el govern de Lula ja treballa amb la hipòtesi que pugui haver-hi noves sancions comercials nord-americanes amb la condemna a Bolsonaro. En el pitjor dels escenaris, atesa la imprevisibilitat de Trump, no es descarta que fins i tot pugui decretar algun tipus d’embargament o el trencament de relacions diplomàtiques.
A Washington el judici serà seguit per un equip intern del departament d’Estat, membres de la Casa Blanca i dels serveis d’intel·ligència. Hi haurà el fill de l’expresident jutjat, el diputat federal Eduardo Bolsonaro, que ha traslladat la seva residència als Estats Units i que ha liderat els contactes amb l’administració republicana perquè implementés aranzels contra el seu propi país.
Sota la pressió xantatgista dels EUA i la mirada interessada d’organismes com l’Organització dels Estats Americans (OEA) i la Unió Europea, el judici a Bolsonaro ha adquirit una dimensió que va més enllà de les mateixes fronteres. Representa un test d’estrès democràtic i de credibilitat internacional de les institucions locals. En un curtíssim període, el gegant sud-americà ha passat de ser l’epicentre mundial de l’extrema dreta, quan Trump va perdre les eleccions i Bolsonaro encara es mantenia al poder, a ser ara un laboratori de regeneració democràtica i del seu estat de dret.