José Antonio Kast, l'ultraconservador catòlic defensor de Pinochet, comença a governar Xile
Dos dels ministres del nou executiu xilè van ser advocats del dictador
BarcelonaLa Moneda, el palau presidencial de Xile, té des d'aquest dimecres un nou amfitrió després que l'ultraconservador catòlic José Antonio Kast hagi pres possessió del càrrec. El país materialitza així el gir polític expressat a les urnes al desembre i dona el tret de sortida a l'executiu més ancorat a la dreta que té Xile des de la dictadura d'Augusto Pinochet. De fet, Kast, amb un discurs similar al d'altres líders d'extrema dreta a favor de desregular el mercat i retallar els ajuts públics, i en què barreja immigració i delinqüència, ha defensat obertament el cop d'estat de l'any 1973 contra Salvador Allende.
A la presa de possessió, celebrada a la localitat costanera de Valparaíso, on hi ha el Congrés, hi han assistit líders de la dreta i l'extrema dreta llatinoamericanes, com el president del país veí, Javier Milei, el president de l'Equador, Daniel Noboa, l'hondureny Nasry Asfura o la líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado. També s'hi han vist alguns presidents d'esquerres com l'uruguaià Yamandú Orsi. Destaca l'absència de Lula da Silva; tot i que hi estava convidat, el president del Brasil ha cancel·lat la participació en l'acte. Segons l'executiu brasiler, per motius d'agenda, segons mitjans locals, per la presència de Flávio Bolsonaro, líder de l'oposició i fill de l'expresident Jair Bolsonaro.
L'executiu xilè que comença a caminar està format essencialment per perfils independents. De 24 ministres –13 homes i 11 dones–, només quatre estan adscrits ara com ara a algun partit polític, dos d'ells al Partit Republicà, la formació d'extrema dreta fundada pel mateix Kast l'any 2019 amb què ja es va presentar a les presidencials fa cinc anys. Llavors, Gabriel Boric va saber canalitzar millor el malestar dels xilens expressat en el batejat com a Estallido Social, les protestes contra el cost de la vida que van acabar impugnant la constitució del país, heretada de la dictadura de Pinochet.
El contrast en l'actual canvi de govern és majúscul. El govern que havia de dotar el país d'una nova carta magna, redactada en democràcia, marxa sense haver-ho aconseguit i passant el relleu a un executiu que enalteix la figura i els actes del dictador. Després que una aclaparadora majoria de xilens votessin l'any 2020 a favor d'una nova constitució, ni un inicial text progressista –qualificat llavors com una de les constitucions més avançades a tot el món pel que fa a drets socials– ni un posterior redactat conservador van aconseguir prou suport per tirar endavant.
Els llaços del nou govern amb Pinochet
La ciutadania xilena va rebutjar en referèndum les dues propostes, i ara l'executiu que s'estrena reforça els llaços polítics amb el passat més enllà de la carta magna redactada durant la dictadura, que segueix vigent. Dos dels ministres del gabinet de Kast són exadvocats de Pinochet. En una declaració d'intencions i una mostra del que pot comportar l'acció de govern dels propers anys, Kast ha atorgat la cartera de Justícia i Drets Humans a Fernando Rabat, el defensor de Pinochet en diverses causes, entre les quals l'escàndol sobre els comptes bancaris secrets del dictador als Estats Units.
A més, al capdavant de Defensa el nou president hi ha situat Fernando Barros, que va col·laborar en la defensa de Pinochet quan va ser detingut a Londres l'any 1998 per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón. El magistrat, que posteriorment suspendria l'activitat de Batasuna i seria inhabilitat per autoritzar les punxades telefòniques als caps de la trama Gürtel, acusava llavors el dictador xilè de crims contra la humanitat i tortures pels assassinats comesos pel règim que havia liderat fins vuit anys abans.
Seguint la retòrica de l'extrema dreta mundial, en la presentació de l'executiu, a finals de gener, Kast va destacar que el país andí necessita "decisió" i "caràcter" per acabar amb la "inèrcia" i "començar a recuperar Xile". En la mateixa línia, en una trobada amb diversos caps d'estat aquest dimarts abans de la presa de possessió va remarcar que la seva acció de govern i la dels seus ministres estarà focalitzada en fer "que cada xilè senti més pau i ordre". A partir d'avui, caldrà veure si l'executiu ho aconsegueix i, sobretot, com reacciona la ciutadania a les reformes que impulsi el nou govern, especialment els més de 5 milions de xilens (41,8% dels electors) que van votar la candidata del Partit Comunista, Jeannette Jara, en els comicis en què Kast va sortir vencedor.