L'Argentina rebaixa la protecció de les glaceres i obre pas a la mineria en zones protegides dels Andes
Milei redueix les restriccions en mineria mentre el carrer respon exigint la protecció del medi ambient i la sobirania sobre els recursos naturals
Buenos Aires“L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.
L'Argentina compta amb prop de 17.000 cossos de gel, que ocupen gairebé 8.500 quilòmetres quadrats (més de quaranta vegades la ciutat de Buenos Aires). Així ho va comptabilitzar l’Institut Argentí de Nivologia, Glaciologia i Ciències Ambientals en l’anomenat Inventari Nacional de Glaceres. “Es tracta només del 0,3% del territori argentí”, diu a l’ARA l’advocat ambientalista Enrique Viale. “És una superfície petita –reconeix–, però la mineria és molt voraç”. Les glaceres abasteixen les conques hidrogràfiques de gran part del territori i constitueixen una important reserva d’aigua dolça, apta per al consum humà. En aquest sentit, tant les glaceres com les zones periglacials són claus en l’equilibri dels ecosistemes i la conservació de la biodiversitat.
La llei del 2010 oferia una protecció àmplia a totes les glaceres i a l’ambient periglacial, catalogats com “reserves estratègiques” d’aigua; però la modificació apunta a conservar només els cossos de gel que compleixin una “funció hídrica efectiva”. Si abans es protegia qualsevol glacera per defecte, amb excepcions, a partir d’ara caldrà demostrar que la glacera mereix protecció. “Soc aquí per l’aigua”, diu la Camila, de 26 anys, a la plaça del Congrés, mentre empeny la seva bicicleta. La Camila, a més, va reconèixer a l'ARA que sent “ansietat” pel que pugui passar amb "la rifa", que s'està fent amb el nostre recurs més essencial.
“Jo aconsellaria a moltes d’aquestes persones que fan un ús ideològic de les glaceres que s’informin bé del que suposa la modificació de la llei”, diu a l’ARA Roberto Cacciola, president de la Cambra Argentina d’Empreses Mineres (CAEM). Aquest empresari, que es dedica a l’extracció d’or i plata a la província de Santa Cruz, defensa que, abans d’intervenir en els territoris, les empreses mineres han de superar diversos estudis d’impacte ambiental i, si no ho fan, “el projecte no es duu a terme, i punt”. “La mineria és una activitat econòmica clau –afegeix–, sense anar més lluny, el teu telèfon mòbil està ple de metalls i minerals”.
Carta blanca a les multinacionals
Una de les primeres mesures que va aprovar Javier Milei al ser president va ser el règim d’incentius per a grans inversions (RIGI), amb el qual es pretén fer de l’Argentina un país atractiu per a grans capitals, en particular en el sector de la mineria, amb beneficis impositius i desregulació. La majoria de les empreses mineres que operen al país són estrangeres, principalment del Canadà, Austràlia, els Estats Units i la Xina. “Estem totalment alineats amb el govern nacional”, diu Cacciola, que defensa que la mineria no només atrau inversions, sinó que també aporta feina i prosperitat als territoris.
L'altre punt clau de la modificació de la llei és donar més poder de decisió a les províncies: si fins ara el govern nacional establia uns mínims ambientals per a tot el país, ara cada govern provincial podrà definir quines zones s’han de protegir i en quines s’habilita l’activitat minera. Això, segons el govern, reforça el caràcter federal de l’Argentina, però, alguns experts, com Enrique Viale, adverteixen que es poden generar conflictes entre jurisdiccions per l’accés a l’aigua: “El lobi miner, que és un dels més poderosos del món, s’encarrega de silenciar les conseqüències de la seva activitat, perquè si la gent les conegués de veritat, hi hauria un rebuig important”.
A la plaça del Congrés, un home de vuitanta anys porta un cartell que diu “Pensar com una glacera”. “Les glaceres, com les muntanyes, no són éssers morts, no són una decoració, sinó que ens proveeixen d’aigua i de vida”. Es diu Nilo Cayuqueos i és d’origen maputxe. Els maputxes són una de les comunitats originàries històricament en conflicte obert amb l’administració pública per la tinença de terres i l’explotació de recursos. “La Mare Terra és sàvia, però la cultura occidental ho ha tergiversat tot en benefici dels diners –diu–. És fonamental que la gent prengui consciència del que està en joc”.