Llargues cues i aglomeracions als col·legis electorals de Xile per rellevar Gabriel Boric

BarcelonaMilions de votants han participat aquest diumenge en les eleccions presidencials i legislatives a Xile, en una jornada en què per primera vegada el vot era obligatori i que ha estat marcada per les aglomeracions i les llargues cues als col·legis electorals. Més de 15,7 milions de persones estaven cridades a les urnes, entre elles més de 800.000 estrangers. Amb tot, no hi ha hagut incidents destacables.

El més matiner a votar ha estat Johannes Kaiser, líder del recentment creat Partit Nacional Llibertari i considerat el fenomen d'aquests comicis, ja que fins fa unes setmanes no apareixia com a presidenciable. "He compromès el meu suport a qualsevol candidatura que s’oposi a la continuïtat d'aquest govern tan dolent", ha declarat en un cèntric barri de la capital. Kaiser ha irromput a la campanya electoral amb propostes radicals sobre seguretat i migració. A més, defensa "sense complexos" la dictadura d’Augusto Pinochet i l'ultraconservadorisme en matèria de llibertats individuals.

Més tard, als afores de la capital, el també ultraconservador José Antonio Kast, que ha intentat mostrar-se més moderat durant la campanya electoral tot i que és ultracatòlic i pare de nou fills, també ha coincidit a dir que, si no queda segon i en conseqüència no passa a la segona volta electoral, donarà suport a "la llista diferent de la del govern". O sigui, a qualsevol candidat de la dreta que s’enfronti a la progressista Jeannette Jara, que és la successora de l’actual president sortint i que és la que es preveu que obtingui més vots aquest diumenge, però sense superar el 50% obligatori per ser investida presidenta, segons les enquestes.

Kast també defensa el llegat de Pinochet. És la primera vegada des del retorn de la democràcia que hi ha dos candidats que aplaudeixen la dictadura amb possibilitat d’esdevenir presidents.

Poques possibilitats

Les enquestes mostren que Jara té poques possibilitats d'arribar al Palau de la Moneda si els candidats d'ultradreta s'uneixen i sumen els suports de la dreta tradicional, la candidata de la qual, Evelyn Matthei, no ha aclarit encara a qui donarà suport a la segona volta. "Els xilens votaran per algú que efectivament no estigui tan polititzat, sinó que pugui tirar endavant el nostre país", ha afirmat. Matthei va ser la preferida durant mesos, però ara les enquestes la situen en quarta posició. Des del 2006, el poder s'ha alternat entre esquerra i dreta, i cap president no ha lliurat la banda presidencial a un successor del mateix signe polític.

L'última a votar ha sigut Jara, que representa la coalició progressista més àmplia de la història –des dels democristians fins al Partit Comunista–. "L'odi, la crítica a l'altre i exacerbar la por no són per governar un país. Per governar un país cal tenir capacitat d'acord i empatitzar amb els que viuen cada dia pensant si arribaran a final de mes", ha declarat.

La campanya electoral s’ha centrat en l'augment de la delinqüència i la percepció d'inseguretat, malgrat que Xile és un dels països més segurs d'Amèrica, amb una taxa d'homicidis del 6 per cada 100.000 habitants el 2024, segons dades oficials.