Maduro es reforça davant la por d'un atac de Trump: canvia de domicili, de mòbil i contracta més espies cubans

El president veneçolà, Nicolás Maduro, ha reforçat la seva seguretat personal –incloent-hi canvis de residència– i ha recorregut a Cuba, un aliat clau, davant l’amenaça creixent d’una intervenció militar dels Estats Units al país, segons diverses persones pròximes al seu govern. Aquestes fonts descriuen un clima de tensió i inquietud al seu nucli dur, tot i que afegeixen que Maduro considera que continua tenint la situació sota control i que pot superar l’última i més greu amenaça dels seus dotze anys de mandat.

Segons aquestes fonts, Maduro ha intentat protegir-se d’un possible atac de precisió o d’una incursió de forces especials modificant sovint el lloc de dormir i canviant de telèfon mòbil. Algunes d’aquestes mateixes fonts asseguren que les precaucions s’han accelerat des del setembre, quan els Estats Units van començar a concentrar vaixells de guerra al Carib i a atacar embarcacions que, segons l’administració Trump, traficaven droga des de Veneçuela.

Maduro també ha ampliat el paper dels escortes cubans en el seu dispositiu de seguretat, i ha incorporat més agents cubans de contraintel·ligència a les forces armades del país. Amb l'agreujament de la crisi, Maduro s’ha adreçat gairebé cada dia a l’opinió pública veneçolana, i ha mantingut una ofensiva comunicativa que ha caracteritzat el seu mandat en els últims anys. Així, en públic, ha intentat minimitzar les amenaces de Washington adoptant una aparença relaxada i despreocupada: presenta actes sense avís previ, balla i publica vídeos de propaganda a TikTok.

L’administració Trump l'ha acusat de dirigir un càrtel "narcoterrorista" que inunda els Estats Units de droga, un relat que molts càrrecs actuals i antics de Washington consideren orientat, en última instància, a un canvi de règim. Trump, tanmateix, ha combinat les amenaces contra Veneçuela amb insinuacions sobre una possible solució diplomàtica. Maduro i ell van parlar per telèfon el mes passat per explorar una possible reunió.

Per a Maduro, de 63 anys, el pols amb l’armada nord-americana és només l’últim repte al seu mandat. Antic activista comunista, conductor d’autobús, sindicalista i ministre d’Afers Exteriors, ha saltat de crisi en crisi des que va assumir el càrrec el 2013, després de la mort del seu mentor i predecessor immediat, Hugo Chávez. En aquell moment, tant els líders de l’oposició com els comentaristes asseguraven que Maduro, de gest greu i maneres pesants, estaria fora del Palau Presidencial en qüestió de setmanes. Consideraven que el seu estil comunicatiu rígid i el seu passat civil el feien un mal successor de Chávez, un populista carismàtic i antic comandant de l'exèrcit que inspirava devoció entre els seus seguidors, incloent-hi soldats i oficials, que han estat durant dècades els àrbitres últims del poder a Veneçuela.

Els crítics de Maduro el van batejar com a Maburro, un joc de paraules amb "burro". Les seves pífies virals inclouen treure d’amagatotis una empanada del calaix del seu escriptori i mossegar-la en directe en plena crisi alimentària, rebre un cop al cap amb un mango llançat per una dona en un acte públic (mangocidi, se'n va dir) o llegir en directe un comentari d’un espectador que deia "Nicolás Maduro, xupa-me-la!".

Però aquelles ensopegades comunicatives inicials amagaven un instint polític implacable. Des que és al poder, Maduro ha sobreviscut a l'enfonsament del 70% del PIB per càpita, a diverses onades de protestes massives i a múltiples conspiracions, intents de cop i derrotes electorals. També va superar el primer intent de Trump de desallotjar-lo, quan el 2019 va imposar una campanya de "pressió màxima" contra el president veneçolà amb l’objectiu de guanyar suport entre els votants llatins de Florida, aleshores un estat clau. Trump va reconèixer un polític de l’oposició com a president legítim de Veneçuela i va desplegar dures sancions contra l’economia del país.

Cost per a la democràcia?

La supervivència política de Maduro ha tingut un cost per a la democràcia veneçolana. A mesura que la seva popularitat minvava, ha accelerat el desmantellament –iniciat per Chávez– de les normes democràtiques, eliminant mitjans independents, criminalitzant la societat civil i inhabilitant rivals polítics. Les forces de seguretat han incrementat la repressió aterrint barris pobres amb esquadrons de la mort i detenint manifestants sistemàticament. L’any passat va travessar l’última línia vermella democràtica del país en ignorar els resultats d’unes eleccions presidencials que va perdre per gairebé 40 punts.

Els seus anys com a organitzador del sindicat de transport públic de Caracas l’han ajudat, segons els qui el coneixen, a desenvolupar un instint profund per intercanviar favors i formar coalicions basades en interessos i amenaces compartides. Maduro ha compensat els seus febles vincles amb l’exèrcit cedint, al llarg dels anys, una part important de l’economia nacional als seus generals, que han pogut dirigir mines d’or, empreses de serveis petrolífers i firmes d’importació i exportació.

La decisió de Maduro d’intercanviar enriquiment per lleialtat l’ha portat a tolerar el narcotràfic entre alguns oficials militars, segons especialistes en el comerç de la droga a Veneçuela, tot i que no hi ha proves que existeixi una organització criminal unificada controlada pel president, com sosté l’administració Trump.

En les últimes setmanes, Trump ha combinat una retòrica bel·ligerant contra Veneçuela amb insinuacions sobre un possible acord amb Maduro. Durant les converses d’aquesta primavera, Maduro i responsables de Trump van discutir la possibilitat que el president veneçolà cedís el poder a un dels seus lloctinents abans que acabés el mandat de Trump, el 2029, segons quatre persones coneixedores de les negociacions, que han parlat sota anonimat.

Una de les opcions incloïa convocar un referèndum revocatori a Veneçuela el 2027 o més endavant, un procediment previst a la Constitució. En el probable cas que Maduro perdés el referèndum, transferiria el poder a la seva vicepresidenta, que finalment convocaria noves eleccions. Un acord amb Trump reduiria la pressió immediata sobre Maduro, segons algunes persones del seu entorn i antics funcionaris. Però no solucionaria la seva debilitat política de fons, derivada del "robatori de les eleccions de l’any passat", afegeixen.

Copyright byThe New York Times