El van matar a l'Amazònia, però no el van silenciar: amics i companys acaben el llibre del periodista Dom Philips

Barcelona"Tan aviat com vam saber que el Dom era mort, no vam tenir cap dubte que acabaríem el seu llibre". Jonathan Watts, corresponsal mediambiental a l'Amazònia per al The Guardian, recorda el seu col·lega del diari i amic Dom Phillips, assassinat fa tres anys en una expedició a la selva quan investigava per escriure el seu llibre How to save the Amazon. El 5 de juny del 2022, Phillips va desaparèixer quan viatjava amb l'indigenista brasiler Bruno Pereira pel riu Itaguaí a través de la vall del Javarí, una de les àrees indígenes més grans del Brasil. La policia va iniciar la cerca, i la campanya impulsada per la dona, amics i col·legues del periodista va afegir pressió, però no va ser fins al 12 de juny que van aconseguir la confessió dels culpables, que portaria a localitzar els cossos dels dos homes.

Els havien matat el mateix dia de la seva desaparició. Però no van aconseguir silenciar-los. Tres anys després d'aquelles morts, el llibre s'ha pogut publicar gràcies a l'esforç dels seus amics i companys, en un projecte coordinat per Watts i quatre periodistes més amb les aportacions d'uns 500 donants, que han permès editar-lo en anglès i portuguès. Phillips havia deixat tres capítols i mig escrits, i un piló de notes i entrevistes fetes. Vuit escriptors, periodistes i experts han redactat els vuit capítols que faltaven, començant per la periodista brasilera especialista en l'Amazònia Eliane Brum, que agafa la ploma on la va deixar Phillips i redacta el capítol cinquè, i tancant amb el líder indígena Beto Morubo, de la vall del Javarí, autor de l'últim capítol. "La darrera paraula l’havia de tenir algú de la selva, una persona indígena", explica Jon Watts a l'ARA.

La fotografia de dues creus de fusta, una amb el nom de Dom Phillips i l'altra amb el de Bruno Pereira, clavades al lloc on els van assassinar el 5 de juny del 2022, separa les pàgines escrites pel periodista i les que han completat els seus companys. Però l'última foto del Dom és una altra, una que es va fer aquell mateix dia a les 7 del matí. La va fer el Bruno Pereira i s'hi veu el periodista entrevistant un pescador que porta un nen als braços. La policia creu que va ser aquell home qui els va delatar, i que després d'aquella entrevista va avisar de la presència dels dos investigadors a la zona. "La imatge és un consol", escriu Watts en la introducció del llibre pòstum, "perquè confirma que el Dom va estar fent allò que més satisfacció li donava fins als últims minuts de la seva vida: És allà, escoltant amb tota l'atenció, capturat en el moment, intentant entendre un conflicte important i complex, preguntant a qui el coneix millor". El conflicte era entre els pescadors que pesquen il·legalment en la zona protegida com a indígena i els pobles de la vall del Javarí.

I van ser aquells pescadors il·legals els qui el van matar. L'objectiu en realitat era en Bruno Pereira, un indigenista a qui odiaven per la seva lluita incansable en favor dels pobles indígenes, i l'assassinat de Dom simplement volia eliminar un testimoni incòmode. Un testimoni que fins feia pocs minuts havia estat intentant entendre el seu punt de vista. "Ell sempre va parlar amb els dos bàndols, el dia anterior havia parlat amb els indígenes i aquell dia estava parlant amb els invasors, volia tenir totes les visions de la història perquè sabia que era un tema complicat", explica Watts. "L’Amazònia és així. De vegades sembla que hi ha d'haver bo i dolent: el fazendeiro (terratinent agricultor) ric i blanc contra l'indígena pobre, aquest és el clixé. Però la realitat és molt més confusa. De vegades, gent que comença en un bàndol passa a l’altre. De vegades, hi ha persones que volen protegir la selva, però potser el seu oncle està malalt i necessiten diners ràpid, i llavors tallen un arbre o canvien de bàndol".

En aquest cas, molts dels pescadors que entren en territori indígena de la vall del Javarí ho fan perquè havien pescat allà des de fa més de 50 anys, però la demarcació d'aquella zona com a territori indígena els va deixar sense aquella font d'ingressos "i el govern no els va donar cap compensació", explica Watts. Ara, però, aquesta pesca il·legal s'ha aliat amb el crim organitzat i la violència. De fet, l'assassinat dels dos homes –relata– el va liderar un peruà que es fa dir El Colombià i que ha aconseguit tants diners amb els seus negocis que va comprar una llanxa molt més potent que la que duien el Dom i el Bruno.

"Hi ha dos detinguts, però gairebé tot el poble va ajudar a moure els cossos"

"Va ser molt dolorós visitar aquells llocs i imaginar-me què va viure el Dom, com aquella llanxa hostil amb gent armada els havia perseguit, en una cursa que no podien guanyar", relata Watts, que va visitar la vall del Javarí per escriure el capítol 10 del llibre del seu amic. Els dos assassins –detinguts i encara a l'espera de judici– van explicar que havien disparat tres cops a Pereira i després un tret al pit a Phillips, que va aixecar les mans i va cridar no!

"Hi ha dos detinguts, però gairebé tot el poble va ajudar a moure els cossos. Aquella nit, alguns dels vilatans celebraven l’assassinat del Bruno, em va dir la policia", relata Watts. Però els assassins no comptaven amb la gran atenció mediàtica que van aixecar els assassinats. "Malauradament, la majoria de l'atenció va ser perquè el Dom era un periodista estranger. A l'Amazònia maten desenes de persones per defensar la selva i els seus pobles, i la majoria dels casos no es fan públics", admet Watts. Reconeix també que tot aquest ressò, malgrat haver aconseguit un procés judicial, no ha aconseguit pas que la situació a la vall del Javarí millori. El conflicte segueix enquistat. "Potser el missatge que ha quedat és que si mates un periodista, altres periodistes s'asseguraran que la història es conegui igualment", apunta.

Watts assegura que han tractat de ser tan fidels a la idea original de Phillips com han pogut. El títol també era el que ell havia escollit, Com salvar l’Amazònia, però Watts en destaca el subtítol que li va posar el mateix Phillips: Pregunta-ho a qui en sap. És a dir, "als indígenes, als pagesos, als pescadors, a tothom", apunta, per fer un llibre orientat a donar sortides. "Cada capítol és una solució", defensa, des de polítiques de govern fins a l'ecoturisme o processos d'autodefensa indígena, passant per les finances internacionals. "Diria que aquest llibre és únic perquè és molt complet i està escrit d’una manera molt accessible, com literatura de viatges", resumeix. Watts no amaga el seu desig de traduir-lo a més idiomes, "potser al català?"