Trump revoca la invitació del Canadà a la seva Junta de Pau
La rectificació del president dels Estats Units arriba després que el primer ministre canadenc rebés una ovació a Davos
BarcelonaEl discurs que va fer el primer ministre canadenc, Mark Carney, des de Davos –en què va enterrar el vell ordre mundial– no va agradar a Donald Trump. L'endemà de sentir-lo, el president dels Estats Units va replicar que el Canadà "viu gràcies als Estats Units" i va dir al primer ministre que hauria d'estar agraït per la generositat de Washington. "Recorda això, Mark, la pròxima vegada que facis les teves declaracions", va reblar.
En un pas més per mostrar el seu descontentament, el president dels Estats Units ha decidit revocar la invitació al Canadà per sumar-se a la seva Junta de Pau, l'ens que va presentar dijous des del fòrum econòmic mundial i que, a més del conflicte de Gaza, pretén que serveixi per resoldre altres reptes globals. "Si us plau, permeteu que aquesta carta serveixi per representar que la Junta de la Pau us retira la invitació respecte a la unió del Canadà a la que serà la junta de líders més prestigiosa mai reunida", ha escrit el president estatunidenc a Truth Social, sense donar més explicacions. El Canadà havia indicat que s'incorporaria a l'organisme, tot i que no estava disposat a pagar la quota de mil milions de dòlars exigida per ser-ne membre permanent.
La rectificació de Trump arriba després que el primer ministre canadenc rebés una ovació amb el públic dempeus a Davos. En una intervenció que la presidenta del think tank Chantham House, Bronwen Maddox, ha definit com "el discurs d'una generació", Carney va fer una crida als països que no són grans potències a fer pinya i formar aliances "perquè si no som a la taula, som al menú".
"La nostàlgia no és una estratègia", va alertar instant la resta d'estats a acceptar que "el vell ordre no tornarà". Sense mencionar-los directament, Carney va denunciar la hipocresia dels Estats Units assenyalant el buit entre els valors que proclamava i les seves actuacions, que a parer seu la resta de països acceptaven perquè això els beneficiava: "El dret internacional s'aplicava amb més o menys rigor en funció de la identitat de l'acusat o de la víctima".
Dues visions oposades
Les paraules del canadenc han generat un gran rebombori. Més enllà de la lucidesa d'haver assenyalat l'esfondrament de la confiança en el sistema de normes vigent fins ara, l'èxit del discurs de Carney recau en la seva capacitat d'erigir-se en brúixola moral, opina l'analista del Chantham House Grégoire Roos. Carney, diu, ofereix als països perplexos davant del paper dels Estats Units un lideratge i l'esperança que una tercera via és possible.
L'ascens sobtat i involuntari del primer ministre canadenc en líder opositor a Trump ve precedida d'un deteriorament de les relacions entre Washington i Ottawa. En la trobada cara a cara que van mantenir els dos dirigents a la Casa Blanca al maig, Trump va assegurar que "la frontera entre el Canadà i els Estats Units és una línia artificial". El líder canadenc no es va arrugar i va defensar que "el Canadà no està en venda", a la qual cosa Trump va respondre: "El temps ho dirà, però mai diguis mai".
Altres analistes interpreten la decisió de Trump com un intent de limitar la participació en la Junta de Pau a líders afins per evitar que li qüestionin les decisions de l'organisme. Per ara, només 35 estats han confirmat que integraran aquest nou ens impulsat per Washington. La resta, incloses les altres potències, s'han abstingut de confirmar-ne la presència pels temors que s'acabi convertint en un òrgan paral·lel a les Nacions Unides que pugui minar-ne l'autoritat.