Efecte pèndol: la ultradreta arrasa a les presidencials de Xile

Enviada especial a Santiago de XileLa ultradreta està de festa a Xile. José Antonio Kast ha protagonitzat una victòria aclaparadora aquest diumenge, amb un 58,1% dels vots, davant de la candidata progressista Jeannette Jara, que tan sols ha aconseguit un 41,8% del suport, un resultat força fidel al que pronosticaven les enquestes. La participació ha estat altíssima, del 85%, perquè el vot al país ha tornat a ser obligatori. La celebració a la seu del partit de Kast a Santiago ha estat monumental i de seguida, Jara –militant del Partit Comunista, amb un programa de centreesquerra– ha publicat un tuit on anunciava que ja havia parlat amb Kast per telèfon per felicitar-lo. En el seu primer discurs com a president electe, Kast ha reforçat els punts estrella del seu programa: seguretat pública, control migratori i combat al narcotràfic, i ha promès que Xile “tornarà a ser lliure del crim, de l’angoixa i del temor”. Jara l’ha respost: “en tot el que sigui bo per a Xile, trobarà el meu suport”, ha dit, “i en el que ens pugui fer retrocedir, hi trobarà una oposició ferma, democràtica i responsable”.

Kast ha justificat el cop d’estat militar que el 1973 va liderar Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende, així com les violacions a drets humans que es van perpetrar després, durant la dictadura. És el president més ultra que ha tingut Xile des del retorn a la democràcia, que relleva el progressista Gabriel Boric, considerat “massa woke” per alguns dels seus propis votants, i que ha fet més promeses de les que ha pogut complir. És el fenomen del pèndol xilè, segons el qual fa vint anys que el traspàs de poder mai és a un successor del mateix signe polític perquè la ciutadania vota més per càstig que per afinitat, en una alternança en el poder que, segons el moment històric, és més o menys polaritzat. Com diu a l’ARA la politòloga Javiera Arce, “Boric es va afanyar a instal·lar marques com ‘govern feminista’ o ‘govern ambientalista’ abans de cristal·litzar això en polítiques públiques, a banda que la seva coalició de govern no va funcionar i que mai va donar resposta a demandes molt sentides de l’estallido social”.

L’any 2019, un cúmul de malestars relacionats amb la desigualtat social i un alt cost de la vida, va desembocar en una onada de protestes massives a Xile, que van ser durament reprimides pel govern de Sebastián Piñera. L’anomenat estallido va evidenciar la fi del consens de la transició democràtica, però amb l’elecció de Boric –jove, promotor del diàleg i amb una mirada fresca al progressisme– s’esperava que les demandes que havien desembocat en aquell xoc social es poguessin canalitzar institucionalment, cosa que finalment no va passar. A continuació, van succeir-se dos processos constituents, amb l’objectiu de canviar la Constitució de 1980: ambdós van ser rebutjats per majoria, un per massa progressista, i l’altre per massa conservador. El resultat és que, avui a Xile, segueix regint la Carta Magna del pinochetisme.

El debat sobre la inseguretat

Relacionant exitosament la inseguretat i la immigració irregular, eixos centrals de la seva campanya, José Antonio Kast ha seduït la majoria dels xilens amb una proposta de mà dura, més control fronterer i expulsió de persones indocumentades de Xile. “La majoria dels migrants que hem arribat a Xile no hem vingut a delinquir sinó a treballar”, diu el Raúl, infermer colombià de 33 anys que en fa vuit que viu a Xile i que, malgrat que té els papers en regla, tem per amics i familiars que no en tenen, i per això ha votat per Jeannette Jara. L'Eliana, veneçolana de 75 anys arribada a Xile en fa 11, reconeix que “entén” la proposta de Kast, per qui ha decidit votar, sobretot perquè “cal adaptar-se al país on arribes, no pretendre que el país s’adapti a tu”, i perquè l’etiqueta de “comunista” de Jara l’ha fet enrere. “No vull reviure aquí el que hem viscut amb Chávez i Maduro allà”, rebla.

Pel que fa a l’augment de la delinqüència, hi ha percepcions dispars: alguns ciutadans han canviat els seus hàbits, i eviten sortir de casa després que es faci fosc. D’altres, en canvi, consideren que “tot plegat és una exageració” i apunten que, malgrat que hagi augmentat la inseguretat, “Xile continua sent un dels països més segurs d’Amèrica Llatina”. Però Kast ha insistit amb la instal·lació de presons de màxima seguretat, enduriment de penes per a membres de bandes criminals, i revisió de l’aplicació de la legítima defensa, entre altres mesures: “Xile està funcionant al revés: els delinqüents estan lliures i els ciutadans honestos viuen tancats”, ha dit en campanya.

Un programa de retallades

En els primers 18 mesos a La Moneda, José Antonio Kast promet una gran retallada fiscal de 6.000 milions de dòlars en despesa pública, que no ha detallat com pensa dur a terme. Una de les principals preocupacions dels seus detractors és que elimini l’augment a la Pensió Garantida Universal (PGU) que ha promogut el seu precedessor, Gabriel Boric, i “que ha millorat la vida de moltes persones grans”, com diu la Claudia, de 42 anys, investigadora social i convalescent de càncer: “hi ha tractaments a la salut pública, com els oncològics, que també corren perill amb les retallades, així com finançament a la cultura i a polítiques amb enfocament de gènere”, que Kast anomena “despesa pública ideològica”. De moral ultracatòlica, Kast és contrari a la interrupció voluntària de l’embaràs, fins i tot en les tres causals en què és legal a Xile: violació, inviabilitat fetal o risc de vida de la gestant.

La Dolores, de 78 anys, ha anat a votar aquest diumenge a l’Estadio Nacional, que durant el període dictatorial va ser un centre de detenció i tortura, més tard reconvertit en espai de memòria i equipament públic i, en jornades electorals, en centre de votació: “m’he llevat molt trista i angoixada, avui, perquè penso: cap a on va el meu país?”, diu, plorant: “quin Xile viuran els meus néts? Aquell on es matava gent per pensar diferent?”