La ultradreta, clara favorita a les presidencials de Xile

Enviada especial a Santiago de XileProp de 15.800.000 xilens estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el seu pròxim president o presidenta. Succeirà Gabriel Boric, el jove progressista que ha governat Xile els darrers quatre anys, després de l'estallido del 2018. Boric marxa del Palau de la Moneda amb un 28% d’aprovació, una xifra que, si bé no és baixa en comparació amb presidents anteriors, tampoc afavoreix d’entrada la candidata d’esquerra, Jeannette Jara, que havia estat la seva ministra de Treball i que és vista per molts xilens com la continuïtat d’una gestió que ha decebut gran part del seu propi electorat. Les enquestes parlen clar: el guanyador d’aquest diumenge seria el candidat de la ultradreta, José Antonio Kast (58%), que va superar, en primera volta, la dreta tradicional, representada per Evelyn Matthei, i també la més radicalitzada de Johannes Kaiser, i que probablement ara recollirà tots els seus vots. Jara, per la seva banda, va concórrer com l’única candidata progressista, amb el suport de nou formacions polítiques de l’esquerra i la centreesquerra xilena. En aquesta segona volta, les enquestes li atribueixen un 42% dels vots.

Kast i Jara arriben al diumenge electoral després d’una campanya que ha tingut com a eix principal l’augment de la inseguretat a Xile. La percepció ciutadana de la inseguretat s’ha disparat, mentre que les dades oficials constaten un canvi en la tipologia de la delinqüència: avui dia es cometen crims a Xile que no s’havien vist en dècades –alguns afirmen que des de la darrera dictadura– com el segrest de persones, l’extorsió i les mutilacions. Una criminalitat organitzada que la dreta ha situat al centre del debat públic, amb un discurs de “mà dura” contra el narcotràfic, i que ha relacionat subtilment però efectiva amb la migració irregular, sobretot la que ve de Colòmbia, Bolívia i Veneçuela. "A les persones que avui infringeixen la llei i estan de manera irregular a Xile, els queden 90 dies per deixar el país”, va dir Kast en l’acte de tancament de campanya, referint-se als tres mesos que falten perquè canviï el govern. “I als pròfugs de la justícia els diem el mateix, que s’entreguin abans que nosaltres siguem govern, perquè cada peso que gastem buscant-los, el pagaran a la presó”. Donat que la percepció de l’augment de la inseguretat és generalitzada, Jeannette Jara ha fet promeses, també, en aquesta direcció, però canviant la “mà dura” pel que ella anomena “mà intel·ligent”: a banda del narcotràfic, promet perseguir els delictes fiscals, i millorar les condicions laborals dels membres de les forces de seguretat del país.

Percepció d'inseguretat

Al centre de Santiago, la Sofía, de 40 anys, que treballa en un banc, confirma que el tema de la inseguretat és la seva principal preocupació: “La criminalitat s’ha desfermat, hi ha migrants per tot arreu”, diu a l’ARA, i afegeix que “Kast és l’únic que pot posar remei a aquest problema”. La Paola, una infermera que votarà Jara “molt convençuda”, coincideix, no obstant, en l’anàlisi: “Hi ha massa estrangers il·legals, i els xilens no som sants, però els crims que s’estan veient recentment no són mal costum nostre”. La Teresa, administrativa de 52 anys, discrepa del tot: “Els mitjans de comunicació dediquen hores a parlar d’inseguretat, i jo no veig que hagi canviat tant –diu–. Et puc ben assegurar que visc en una zona complicada de Santiago, i sí que hi ha delinqüència, però no ha augmentat de manera tan brutal com es diu: més aviat s’ha instal·lat una por injustificada, un prejudici cap a l’altre, abans que hagi passat res”.

"Seguim sent el país més segur d’Amèrica Llatina, en termes relatius”, diu a l’ARA el sociòleg Rodrigo Medel: “El que ha intentat Jara és generar una narrativa contrària a la que diu que Xile és un país que cau a trossos, que la gent no surt de casa perquè té por, i que les fronteres estan descontrolades”. L'analista dona marge a la possibilitat d’un resultat no tan distant entre Jara i Kast aquest diumenge: un punt clau de cara a futures negociacions al poder legislatiu que, després de la primera volta, ha quedat “prou equilibrat” quant a les forces polítiques representades.

Sobre si la societat xilena està fent-se cada vegada més conservadora i retrògrada, Mendel creu que no: “La gran majoria dels xilens estan d’acord amb el matrimoni igualitari, amb els drets de les dones o amb l’avortament –diu–, però aquests avui no són temes d’agenda”. A més, diu, “ha crescut molt el sentiment antipolítica i antiestablishment”, que la dreta hauria sabut capitalitzar millor que l’esquerra. Sembla probable la victòria de José Antonio Kast, que va reconèixer sense pudor que havia donat suport a Augusto Pinochet en el plebiscit del 1988, sobre la continuïtat en el poder del dictador. Pinochet va perdre aquell referèndum i aquella derrota que va encaminar Xile cap a la democràcia. Però l’analista rebutja concloure que els xilens que votin per Kast estarien reivindicant la dictadura o la figura del dictador: senzillament s’haurien deixat seduir per un “populisme nacionalista, a l’estil Trump, antiwoke i amb un gran suport del món evangèlic rural”.