Turisme sexual: l'altra cara de la moneda del Japó

TòquioEl Japó, un país reconegut per la seva mil·lenària cultura, els seus avenços tecnològics i els seus paisatges impressionants, s'ha consolidat com una de les destinacions turístiques més visitades del món. Amb més de tres milions de turistes internacionals al mes, aquest auge arrossega una ombra inquietant: l'alarmant increment del turisme sexual, un fenomen completament aliè a la majoria dels japonesos que podria posar en perill greument la imatge del país, que ha invertit dècades a construir-se com un referent de cultura, seguretat i respecte.

Segons un informe recent de l'Organització Internacional per les Migracions (OIM), el país del Sol Naixent ha esdevingut un destí popular per al turisme sexual, gràcies a la percepció de seguretat del país, la seva infraestructura ben desenvolupada i l'accessibilitat als serveis sexuals. Aquestes circumstàncies han portat a una proliferació de negocis fuzoku (entreteniment per a adults) que, tot i que la prostitució és tècnicament il·legal al país des del 1957, operen de forma regular aprofitant escletxes legals. Els fuzoku ofereixen serveis sexuals de manera encoberta i s'han expandit a ciutats com Tòquio, Osaka i Fukuoka, amb un notable augment de clients estrangers.

Kabukicho, el nucli de l'oferta sexual

La zona de Kabukicho, al centre del barri de Shinjuku de Tòquio, és una de les àrees més conegudes per la seva oferta sexual. Recentment la policia ha desarticulat diverses organitzacions que captaven noies joves, sovint atrapades per deutes amb clubs nocturns, per prostituir-les. També s'han dut a terme arrestos de propietaris i treballadors de locals de massatges que oferien noies joves a clients estrangers. Aquestes operacions i la confiscació de moneda estrangera de més de 16 països posen en evidència l'extensió del problema entre els turistes de fora.

En aquest veïnat, l'ONG Nippon Kakikomi-dera treballa des del 2002 per ajudar les persones atrapades en el món de la prostitució. Yoshihide Tanaka, secretari de l'entitat, es queixa a l’ARA que la seva feina es fonamenta en donacions privades, ja que no reben suport del govern ni de les autoritats locals. L'organització ofereix menjar gratuït i assessorament legal a aquelles persones –principalment dones, però també alguns homes– que volen sortir de la prostitució i de les xarxes que operen al barri.

Tanaka assenyala que moltes de les noies que treballen a Kabukicho provenen de famílies desestructurades que decideixen fugir de casa per problemes personals o econòmics i veuen la prostitució com una manera ràpida de guanyar diners. En aquest context, un altre grup vulnerable són els Toyoko kids, joves fugitius o que busquen una comunitat per integrar-se, però tots marginats d'una manera o una altra. Formen un grup que conviu entre la Torre de Tokyu Kabukicho i els cinemes Toho –d'aquí prové el nom–, i sovint treballen en negocis d'oci nocturn i en locals clandestins que ofereixen serveis sexuals.

La situació a Kabukicho ha canviat amb l'augment de turistes, molts dels quals hi arriben seguint tours sexuals organitzats per residents estrangers. Tanaka destaca que abans només japonesos i locals freqüentaven el barri, però que ara són cada cop més els grups de turistes que arriben a la zona, sovint influenciats per vídeos i publicacions de xarxes socials com YouTube i TikTok. Aquests visitants no només volen recórrer la zona, sinó que també busquen participar activament en l'experiència sexual.

A Kabukicho moltes de les noies que ofereixen serveis, com la Tomoko i l’Aoi, reconeixen obertament a l’ARA que prefereixen treballar amb clients estrangers, ja que acostumen a pagar més i solen ser més amables que els japonesos. A més, eviten el risc de caure en mans del que en molts casos són policies encoberts. La Tomoko, per exemple, admet que el dia anterior a la conversa amb aquest periodista havia guanyat 130.000 iens (uns 825 euros) en un sol servei amb un client, una quantitat molt superior a la que guanyaria en qualsevol altra feina convencional. El fet que el carrer sigui segur i l'ús d'aplicacions de traducció per comunicar-se amb els estrangers fan que se sentin tranquil·les.

Una taca reputacional

El govern japonès ha reconegut l'existència d'aquest problema, però els activistes consideren que els esforços fets fins ara són insuficients. S'han implementat algunes mesures, com la creació d'una línia d'ajuda per a les víctimes de la prostitució, així com un increment de la col·laboració amb organitzacions no governamentals. Tanmateix, aquests esforços no aborden les arrels del problema i des de la societat civil s'exigeix una regulació més estricta de la indústria de l'entreteniment per a adults.

Segons Hiroshi Kato, advocat especialitzat en drets humans, “el govern necessita fer més per regular la indústria i protegir les víctimes”. També és essencial educar els turistes sobre les conseqüències d'aquest tipus de turisme i com contribueixen a l'explotació.

El turisme sexual no només afecta les víctimes directes, sinó que també té un impacte negatiu en la societat japonesa. Molts residents de Kabukicho expressen la seva preocupació pel deteriorament de la imatge pública del país, així com pel creixement de la delinqüència associada al turisme sexual. “El Japó és un país segur i acollidor, però aquestes activitats estan afectant la nostra reputació –diu un resident del barri–. Necessitem que el govern prengui mesures més fermes per protegir les persones vulnerables i mantenir la integritat dels nostres barris”.