La Xina desafia el clima i fa una aposta rècord pel carbó
El gegant asiàtic segueix amb la construcció de rècord de noves plantes, que qüestionen el seu compromís climàtic
PequínPequín ha fet passos de gegant impulsant la transició cap a les energies renovables amb inversions rècord en plantes solars i eòliques, però no ha renunciat a continuar cremant carbó. El gegant asiàtic segueix construint un nombre rècord de noves plantes de carbó per garantir les seves necessitats. El 2024, el 93% del total mundial de projectes de noves plantes d'energia a base de carbó es van iniciar a la Xina i aportaven 94,5 gigawatts. La tendència va continuar el 2025 i noves plantes de carbó van afegir 161GW.
Actualment, en total hi ha projectes, en fase de construcció i altres d'aprovats, amb capacitat per produir 291 GW a base de carbó, segons dades del Centre de Recerca en Energia i Aire Net. Si finalment es completa aquesta previsió, equival al voltant del 23% del parc de centrals de carbó que actualment estan operatives, un increment significatiu. Alguns experts adverteixen que la persistent aposta de Pequín per construir noves plantes de carbó pot generar sobrecapacitat i infrautilització de les centrals, a més de no reduir les emissions de CO₂. L'any passat, encara prop de la meitat de la generació elèctrica de la Xina provenia del carbó.
La República Popular és el principal emissor mundial de gasos d'efecte hivernacle, molt per davant del segon país del rànquing, els Estats Units. Un terç de les emissions de diòxid de carboni que s'aboquen a l'atmosfera provenen del gegant asiàtic. Tot i això, si tenim en compte el nombre d'habitants i el desenvolupament (1.400 milions a la Xina i 349 milions als Estats Units) proporcionalment la població nord-americana contamina més i des de fa més temps.
Neutralitat el 2060
El govern xinès s'ha compromès a arribar al pic d'emissions el 2030 i assolir la neutralitat el 2060. L'obertura continuada de noves plantes de carbó qüestiona el compromís climàtic de Pequín, ja que com a mínim retarda la transició cap a la descarbonització. La inversió en noves centrals tèrmiques de carbó té un punt crític el 2022. L'any anterior, la Xina va patir una sequera greu i onades de calor que van reduir la producció de les centrals hidroelèctriques i van provocar importants talls d'energia. Encara es recorden el tancament temporal d'empreses sense electricitat i les imatges de la població refugiant-se al metro o en edificis públics per resistir les altes temperatures. Molts governs provincials van reactivar els projectes de producció d'energia amb carbó com a mesura de seguretat.
El govern xinès es posiciona internacionalment com a defensor de la lluita contra el canvi climàtic en contraposició als Estats Units i la seva política negacionista amb les energies verdes. Aquesta posició internacional no el fa de moment renunciar al carbó i Pequín defensa que el necessita per garantir la seguretat energètica i el desenvolupament del país. La Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma, el màxim organisme de planificació econòmica, sosté que el carbó és necessari com a suport en la transició energètica. Es calcula que la Xina augmenta al voltant del 5% anual el consum d'energia.
Un altre factor que manté la dependència del carbó és que els governs locals són reticents a tancar les centrals perquè genera atur i dispara el malestar social. Per aquesta raó, les noves centrals més modernes i menys contaminants se sumen a l'ampliació de vida de les antigues, a més de rebutjar la reducció d'hores operatives.
Líder en energia renovable
La dependència del carbó no entela l'esforç fet per la Xina per implantar energies verdes. Tres quartes parts de la capacitat solar i eòlica que es construeix al món és a la Xina. El 2024 el gegant asiàtic va instal·lar 360 gigawatts de capacitat solar i eòlica que suposen més de la meitat dels que es van instal·lar a tot el món. Un exemple és el Parc Solar Talatan, construït a 3.000 metres d'altitud a la província de Qinghai que ocupa prop de 420 quilòmetres quadrats. El 2025 la capacitat fotovoltaica de la Xina va assolir els 1.080 GW, un gran salt des dels 45 GW del 2015. Actualment, el país produeix el 60% de l'energia eòlica mundial.
L’any passat les indústries d’energia verda van aportar un terç del PIB. A més de la tecnologia solar i eòlica s'hi inclouen els cotxes elèctrics. L'aposta per les plaques solars també té un vessant comercial. La Xina n'és el principal productor i exportador mundial. Vuit de cada deu panells solars que es venen a tot el món surten de fàbriques xineses. Pequín inclou l'energia nuclear com a energia renovable i la seva aposta no és menor, ja que s'ha convertit en el segon país amb més plantes atòmiques per darrere dels Estats Units.
La Xina concretarà el seu full de ruta energètica en el 15è pla quinquennal per al període 2026-2030, que presentarà durant el plenari anual del Parlament xinès al març.