BRASIL
Internacional 17/04/2015

Els casos de corrupció posen Rousseff contra les cordes

Sindicats i associacions se sumen a les protestes contra el govern

M.r.
3 min
Els casos de corrupció posen Rousseff contra les cordes

BarcelonaNo podia haver començat més malament la segona legislatura de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff. La seva popularitat i la del seu govern estan en hores baixes a causa del constant degoteig d’acusacions i detencions per casos de corrupció que hi ha al seu voltant. L’últim cop, l’arrest de João Vaccari, fins dimecres tresorer del Partit dels Treballadors, per implicació en la xarxa de suborns al voltant de la petroliera estatal Petrobras per ajudar a finançar la formació. Vaccari va renunciar al càrrec just després de la detenció.

Fa un any que el cas Petrobras no ha deixat de sacsejar la política brasilera, i ara colpeja de ple el feble govern de Rousseff, que l’octubre de l’any passat va guanyar les presidencials amb un estretíssim marge de tres milions de vots que l’ha obligat a teixir aliances amb 10 partits.

Des del gener, la popularitat de l’hereva de Lula da Silva no ha parat de minvar i molts analistes la situen a un pas del col·lapse polític, amb imputacions de líders del seu soci més gran a l’executiu -el PMDB- però també la del seu propi fill, Sebastián Dávalos, enmig d’acusacions per tràfic d’influències. La dimissió de Vaccari -tot i que el cas encara està sota investigació- suposa un altre cop fort perquè hauria desviat més de 60 milions d’euros de la petroliera per sufragar les despeses electorals del PT.

“L’elit política i mediàtica del Brasil aprofita per atacar Rousseff per un cas de corrupció que ve de lluny i que no va començar amb el seu govern, sinó que respon a pràctiques il·lícites des de fa mig segle”, assegura Fabricio Borges Carrijo, investigador associat al Cidob de Barcelona. En aquest sentit, afirma que la corrupció és gairebé un fenomen intrínsec “al naixement de l’estat brasiler”, i apunta directament a “sectors que no han acceptat el resultat de les urnes” i actuen “per odi cap al PT”, com una mena de “pseudocolpistes per treure del poder” la formació d’esquerres.

Protestes socials

Sigui com sigui, el cert és que Rousseff està molt tocada i caldrà veure si els fruits de les investigacions acaben amb ella i el partit del carismàtic Lula da Silva. De moment, no hi ha proves que condueixin directament a la presidenta, però, com diu Susanne Gratius, investigadora del think tank europeu Fride, això no l’ha salvat de ser objectiu de les protestes socials. Fa tot just un mes, la ciutat de São Paulo veia pels seus carrers la manifestació més gran de la democràcia.

Ahir, els sindicats i moviments socials van mostrar múscul en organitzar marxes per ciutats de 24 dels 27 estats del país contra la polèmica llei per externalitzar contractes de treball, defensada per les patronals i amb el text base aprovat ja per la Cambra dels Diputats.

El cas Petrobras posa en perill el gegant econòmic que és el Brasil, un dels considerats cinc motors dels països emergents, els coneguts com a BRICS. L’empresa suposa el 13% del PIB del país i, des que va esclatar l’escàndol, les seves accions només han fet que perdre valor, fet que suposa una reducció considerable dels ingressos a les arques públiques i un dur obstacle perquè l’estat carioca pugui afrontar els compromisos de deute i interessos. La fiscalia ha assenyalat fins a mig centenar d’alts càrrecs del PT i del govern, entre els quals els dos presidents de la cambra alta i baixa del Brasil. Segons la fiscalia, durant una dècada responsables de la petroliera, de propietat estatal, van anar acceptant suborns de les grans constructores del país a canvi d’obtenir suculents contractes públics. La xarxa va permetre defraudar entre 3.000 i 6.000 milions de dòlars.

Per si el cas de la petroliera no fos prou maldecap, un alt responsable del Tribunal de Comptes, un dels ens fiscalitzadors del Brasil, va afirmar ahir que el govern va cometre un “delicte de responsabilitat” fiscal en usar recursos de bancs públics per inflar els resultats i millorar els comptes de l’estat, informa l’agència Efe. “No hi ha dubte. Hi ha un incompliment de la llei. Un banc públic no pot prestar diners al govern, tot i que no hi ha mala fe sinó escassedat de pressupost”.

stats