BarcelonaGuatemala ha fet història en jutjar i condemnar responsables de la violència sexual com a arma de guerra. Un tribunal ha condemnat a 120 i 140 anys de presó un paramilitar i un tinent coronel retirat, respectivament, per haver forçat un grup de 15 dones a l’esclavatge domèstic i sexual durant els anys 80, en ple conflicte armat del país centreamericà.
Durant tres dècades 15 dones i cinc homes de l’ètnia maia q’equchi havien guardat silenci sobre les violacions, desaparicions i abusos de tot tipus que havien patit al voltant del complex Sepur Zarco, un lloc on els poderosos militars guatemalencs anaven per descansar, però que en realitat es va convertir en una mena de casa dels horrors. L’any 2012 el grup de víctimes va decidir portar el cas davant de la justícia per acabar amb la impunitat, en un país que ha passat de puntetes sobre els crims comesos durant la dictadura. Ara un jutjat ordinari els ha donat la raó.
En la lectura del veredicte, la jutge Yassmín Barrios va assenyalar l’exmilitar Esteelmer Francisco Reyes Girón i el civil Heriberto Valdéz Asij com els que van orquestrar els abusos sistemàtics, i els va acusar d’haver ocasionat un “dany irreparable” a “tota una població”. Jurídicament, als dos homes, en presó provisional des de fa gairebé dos anys, se’ls imputen els delictes de lesa humanitat, desaparició forçada i assassinat.
En el judici les dones havien relatat com entre el 1982 i el 1983 se les obligava a ser esclaves domèstiques i sexuals dels militars de la caserna, que es creien amb tot el dret del món d’assaltar-les a qualsevol hora i lloc, fins i tot davant dels fills. “Em tractaven com un animal. Ells [els soldats] em tractaven així perquè no tenia marit. Ens enviaven al riu a rentar la roba i allà també abusaven”, recordava una de les víctimes. A més, les forçaven a resar sota l’amenaça de ser assassinades si no obeïen.
L’agressió a aquestes dones formava part d’una estratègia planejada i orquestrada per castigar els indígenes que reclamaven la sobirania per conrear les seves terres. Tot amb la connivència del dictador Efraín Ríos Montt, al qual es va anul·lar la condemna per genocidi -el judici, però, està pendent que es torni a repetir.
El 1982 Ríos Montt va acceptar construir la caserna a la localitat de Sepur Zarco, a l’estat caribeny d’Izabal, amb majoria q’equchi, a petició dels grans terratinents que disputaven la terra als indígenes. A partir d’aquí, els militars van organitzar ofensives i persecucions contra els líders veïnals, alguns dels quals van desaparèixer o van ser assassinats extrajudicialment. L’estratègia de guerra, a més, va incloure atacar les seves esposes, que van ser tractades com a botí i arma de guerra.