Entrevista a l'autor de 'L’ecologisme dels pobres'

Joan Martínez Alier: “L’ecologisme dels pobres canviarà més el món que el de la Greta Thunberg”

Com diu a les seves memòries, porta “tota una vida fent economia ecològica i ecologia política”. Als 81 anys, Joan Martínez Alier en va fer un repàs a Demà serà un altre dia (Icària) i ara en publica la segona part, L’ecologisme dels pobres. Fa poc va rebre el premi Balzan 2020 per la seva contribució als reptes ambientals. I amb els 695.000 euros del guardó vol fer créixer fins a 5.000 els conflictes mediambientals recopilats a l’Environmental justice atlas, el projecte que ha estat la seva vida des del 2012 i en el qual encara no ha deixat de treballar. Està segur, però, que al món n’hi ha almenys deu cops més que 5.000.

¿Creix la conflictivitat mediambiental al món?

— Augmenten els conflictes, sí, perquè augmenta l’extracció. I passa perquè augmenta la quantitat d’energia i materials que fa servir l’economia. De l’Àrtic fins a l’Antàrtida passant per l’Amazònia, a tot arreu creix l’extracció de recursos. I arreu també la gent s’aixeca per protestar.

Cargando
No hay anuncios

Això vol dir que la descarbonització pactada a París no s’està aplicant.

— Ara ho estem estudiant de prop i veiem que a l’Índia, per exemple, no hi ha una transició energètica que deixi els combustibles fòssils de banda; al contrari, el que hi ha són addicions energètiques: extreuen més carbó, gas i petroli que abans, i estan posant moltíssima energia solar i eòlica, però com un a més a més. A la Xina igual. I és que no s’ha trobat una manera que l’economia creixi si no és amb combustibles fòssils.

Cargando
No hay anuncios

¿Potser llavors és que cal deixar de créixer econòmicament?

— Els països rics com a mínim no hauríem de créixer més. És el que està passant ara [amb el covid] i va passar el 2008. A banda dels conflictes d’extracció, també hi ha conflictes de residus, com els urbans, i la deixalla més gran és el CO, que no és cap deixalla, és part de la vida a la Terra, però n’hem posat massa a l’atmosfera i això ha generat el canvi climàtic.

Cargando
No hay anuncios

Però no es vol deixar de créixer.

— Els governs diuen que no perquè els economistes manen massa, i la idea que tenen els economistes del PIB és com la religió dels polítics. Si els preguntes per què ha de créixer el PIB et diuen dues coses: que si no creix el PIB no pots absorbir la gent que es queda sense feina assalariada, i que si no hi ha creixement qui pagarà els deutes.

Cargando
No hay anuncios

El covid és oportunitat de canvi?

— Sí, crec que ara s’han de posar diners a l’economia i no preocupar-se dels deutes. Jo els posaria en la renda universal, que no han de ser tants diners, uns 300 euros al mes a partir dels 18 anys: és poc, si en vols més t’has d’espavilar. Però donaria tranquil·litat a molta gent, especialment a moltes dones pobres.

Cargando
No hay anuncios

El Green Deal de la UE i la derrota de Trump ¿li fan tenir confiança en l’aplicació de l’Acord de París?

— L’acumulació de CO no s’ha reduït. El que crec és que la corba de la població mundial, que es va multiplicar per quatre el segle passat, aquest segle pararà. Els que diuen que creixerem per sobre dels 10.000 milions s’equivoquen, s’aturarà a 9.500 milions. Les dones del món han decidit que no volen tenir tants fills.

Cargando
No hay anuncios

I els compromisos polítics?

— Ara hi ha molta retòrica verda, el greenwashing de fer veure que s’està fent alguna cosa quan no es fa res. Però l’economia al món no és tan circular com abans, perquè fem servir més combustibles fòssils que no es poden reciclar.

Cargando
No hay anuncios

¿Creu que moviments com el de Greta Thunberg faran el canvi?

— Em sembla molt bé que els joves facin vaga per defensar el medi ambient. Però jo crec més en l’ecologisme popular, el dels pobres, els camperols i els indígenes; dels que protesten contra l’extracció, com Chico Mendes a l’Amazònia, a qui van matar per aquest motiu. Sens dubte l’ecologisme popular canviarà més el món. Ells representen els milions de persones que pateixen ara. Thunberg representa la veu del futur.