L'article de defensa col·lectiva que la UE té al calaix per protegir Groenlàndia

Brussel·lesCada vegada més països europeus es mostren completament disposats a ajudar a Dinamarca davant les amenaces d'invasió de Donald Trump a Groenlàndia i ja hi estan enviant tropes. La intenció d'aquests moviments no és –a priori– preparar-se per a un enfrontament amb la potència estatunidenca, sinó prevenir que Washington intenti apoderar-se del territori groenlandès per la força.

Tanmateix, hi ha un article de defensa col·lectiva dels tractats de la Unió Europea que Dinamarca pot activar en cas d'atac, el 42.7. "Si un estat membre és víctima d'una agressió armada al seu territori, els altres estats membres estan obligats a ajudar-lo i assistir-lo per tots els mitjans al seu abast", diu el text legal.

Aquest punt dels tractats europeus, que es va afegir en la reforma del 2011, emula clarament l'article 5 de l'OTAN. Es va incloure en gran part per la pressió de Grècia. Atenes volia comptar amb el paraigua militar de la UE pel seu temor a potencials agressions de Turquia, que forma part de l'Aliança Atlàntica però no del bloc europeu. I, de fet, tot i que amb països diferents, ara s'està debatent sobre l'eventual activació de l'article amb una situació similar a la que temia Grècia amb Turquia: que un aliat de l'OTAN n'agredeixi un altre i, com que l'Aliança Atlàntica no preveu aquesta situació, hagi de recórrer a la protecció que pot oferir la Unió Europea.

Cal puntualitzar, però, que els tractats també contenen un matís pel qual alguns estats membres podrien no acudir a ajudar Dinamarca de manera excepcional. "Això no ha de prejutjar el caràcter específic de la política de seguretat i defensa d'alguns estats membres", diuen els tractats. A la pràctica, obre la porta perquè alguns països de tradició de neutralitat, com Irlanda i Suècia, quedin al marge del compromís de seguretat col·lectiva.

Dubtes legals

Ara bé, el cas de Groenlàndia presenta un dubte jurídic que pot ser clau en una potencial aplicació de l'article 42.7. El territori groenlandès, malgrat formar part de l'estat danès, no està integrat a la Unió Europea i, per tant, hi ha certs dubtes legals que pugui gaudir del paraigua de protecció que ofereix el compromís de defensa col·lectiva del bloc europeu.

A Brussel·les, però, no sembla que li preocupi gaire aquesta qüestió, ja que Dinamarca és un estat membre de la UE i, per tant, sí que pot activar l'article, encara que sigui per defensar Groenlàndia. De fet, el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, va donar per fet que l'article 42.7 es pot activar en cas d'una agressió d'un país tercer, com pot ser els Estats Units contra Dinamarca, i va assegurar que la resta d'estats membres tenen l'obligació d'ajudar el soci europeu que hagi estat víctima d'un atac.

Tot i això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no s'ha mostrat tan clara com el comissari de Defensa i, quan li van preguntar per la potencial aplicació d'aquest article, va respondre de manera completament ambigua. La conservadora alemanya es va limitar a insistir que Dinamarca i Groenlàndia "poden comptar amb el suport" de la Unió Europea, però va evitar avisar l'administració Trump que, en cas d'una agressió militar, el bloc europeu podria unir forces per evitar-la.

En tot cas, tal com va recordar dilluns Kubilius, l'article no s'activa de manera automàtica quan un estat membre és atacat, de manera que les potencials contribucions depenen de les demandes que fes Dinamarca. "Dependrà en gran manera de Dinamarca, de com reaccioni i quina sigui la seva posició, encara que sens dubte els estats membres tenen l'obligació de prestar-se assistència mútua", va apuntar el titular de Defensa de la Comissió Europea.

A hores d'ara l'article només ha entrat en funcionament una vegada, a petició de França per l'atemptat islamista de París del 2015 a la revista Charlie Hebdo. Les contribucions dels socis europeus al país víctima d'una agressió s'avalua cas per cas, i ara fa una dècada el govern francès va demanar incrementar el nombre de soldats i recursos en l'operació Sentinella contra l'Estat Islàmic: es van mobilitzar 10.000 soldats i 4.700 policies.