Biden treu pit de deixar les bases per a la llibertat d'Ucraïna
El president nord-americà defensa la restauració de les aliances internacionals com una de les fortaleses del seu mandat
WashingtonEn el seu primer discurs sobre política exterior com a president, el 2021, Joe Biden va fixar-se l'objectiu de restaurar les aliances que Donald Trump havia deteriorat durant el seu mandat. Quatre anys després, i a una setmana que l'America first del republicà torni a la Casa Blanca, el demòcrata treu pit d'haver enfortit aquestes aliances i d'haver assentat les "bases" per a llibertat d'Ucraïna. Biden ha volgut reivindicar-se com el president compromès amb el rol dels Estats Units com a potència hegemònica i garant d'un ordre internacional liberal; encara que aquest fa temps que està debilitat.
"Les forces [aliades] vam ajudar els ucraïnesos a aturar Putin i ara, gairebé tres anys després, Putin ha fracassat en aconseguir cap dels seus objectius estratègics. Ha fracassat fins ara en sotmetre Ucraïna, ha fracassat en trencar la unitat de l'OTAN, ha fracassat en fer grans avenços territorials", ha destacat Biden aquest dilluns des del departament d'Estat, on s'ha acomiadat de tot el seu personal diplomàtic.
La incapacitat de Rússia per prendre el control d'Ucraïna després d'iniciar la invasió el febrer del 2022, segons Biden, és una mostra de com els Estats Units han aconseguit debilitar els seus enemics. "Tenia dues tasques: sumar el món en la defensa d'Ucraïna i, l'altra, evitar una guerra entre dues potències nuclears. Les hem aconseguit totes dues", ha afirmat Biden. Mentre que el demòcrata sí que ha demanat a Trump que segueixi treballant per evitar que l'Iran obtingui una bomba nuclear, en el cas d'Ucraïna només ha insistit que han assentat les "bases" perquè la següent administració continuï protegint el poble ucraïnès.
El demòcrata no ha intentat demanar que Trump, que ha estat crític amb enviar ajuda militar i econòmica a Kíiv, segueixi els seus passos. Tot i això, està per veure si realment el republicà retirarà l'ajuda a Kíiv com ha promès o optarà per un altre dels seus habituals girs de guió.
L'Afganistan, una assignatura pendent
Pel que fa a la guerra de Gaza, Biden ha volgut destacar com "mai" s'ha cansat en la lluita per aconseguir un alto el foc en el conflicte i el retorn dels ostatges israelians capturats per Hamàs. "Estic pressionant intensament per tancar-ho", ha afirmat el demòcrata en referència a l'esprint final de les negociacions per aconseguir un acord abans que Trump sigui investit.
Malgrat reconèixer que els palestins viuen "un autèntic infern", el president més pro Israel dels Estats Units ha evitat responsabilitzar Israel per la matança de més de 45.000 palestins des que va començar el conflicte i segueix culpant Hamàs. “Tanta gent innocent ha estat assassinada, tantes comunitats han estat destruïdes. Els palestins es mereixen la pau, el dret a decidir el seu futur. Israel es mereix la pau i una seguretat real”, ha afirmat.
La retirada de tropes de l'Afganistan el 2021, probablement, serà recordada com el fracàs més gran de la política exterior de l'administració Biden. Tot i això, el demòcrata ha assegurat que va ser la decisió correcta. “Avui, també puc informar el poble nord-americà que, per primera vegada en dècades, un president no està deixant una guerra a l'Afganistan al seu successor”, ha remarcat Biden, i ha insistit: “Era el moment de posar fi a la guerra i portar les nostres tropes a casa”.
Quatre anys després d'aquesta decisió, les dones i les nenes afganeses tornen a viure sota el terror talibà. Sobre això, Biden no ha fet cap menció. Per a ell, retirar les tropes ha suposat “poder enfocar" la seva "energia i recursos" als seus "desafiaments urgents”. Per a un president que volia rescatar el paper dels Estats Units com a salvaguarda de la democràcia i l'ordre liberal, els drets humans d’aquestes dones no són “urgents”.