Netanyahu va demanar a Trump ajornar l'atac a l'Iran

WashingtonDesprés de dies amenaçant amb un atac a l'Iran com a resposta per la brutal repressió del règim a les protestes, dimecres a la tarda Donald Trump va canviar de cantarella. Des del Despatx Oval va assegurar que l'havien informat que les execucions de Teheran s'havien aturat i que havia deixat de matar manifestants, cosa que indirectament indicava que l'opció d'una possible operació contra els aiatol·làs es reduïa. Aquest dijous, fonts de l'administració explicaven al New York Times que aquella mateixa tarda el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, li havia demanat al mandatari que ajornés qualsevol pla per a un atac militar nord-americà contra l’Iran.

Posteriorment, la Casa Blanca ha confirmat l'existència de la trucada. “És cert que el president va parlar amb el primer ministre Netanyahu, però mai oferiria detalls de la seva conversa sense l’aprovació expressa del mateix president”, ha dit la secretaria de premsa, Karoline Leavitt.

Tel-Aviv no hauria estat l'únic país que hauria demanat a Washington frenar qualsevol possible acció militar. Qatar, l’Aràbia Saudita, Oman i Egipte, tots ells socis de Washington, també han demanat a l’administració Trump que no ataqui l’Iran, segons va dir al New York Times un funcionari d’un país àrab del Golf. Alts càrrecs d’aquests països haurien trucat a responsables nord-americans amb aquest missatge durant els últims dos dies, advertint que un atac dels Estats Units podria conduir a un conflicte regional més ampli.

Tant els països àrabs com Israel estarien fent pressió a la Casa Blanca perquè es contingui. De moment sembla que hauria funcionat, tot i que Trump ha demostrat ser imprevisible. El juny de l'any passat, quan va bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes, el republicà també va jugar a donar senyals ambigus, fins i tot quan ja havia pres la decisió d'enviar els avions de guerra.

A la roda de premsa d'aquest dijous, la portaveu de la Casa Blanca ha reafirmat les declaracions d'ahir de Trump i ha assegurat que l'Iran havia aturat 800 execucions programades per a dimecres després que el president nord-americà advertís amb "greus conseqüències" si continuaven matant manifestants. “El president i el seu equip han comunicat al règim iranià que, si continuen les matances, hi haurà greus conseqüències. El president va rebre un missatge […] indicant que les matances i les execucions cessarien. Avui el president ha sabut que s’han suspès 800 execucions programades per a ahir”, ha dit Leavitt. Malgrat l'afirmació, la secretària de premsa ha insistit que el govern està "vigilant de prop la situació i totes les opcions continuen sobre la taula".

Sancions als "arquitectes" de la repressió

Paral·lelament, els Estats Units han anunciat aquest dijous noves sancions contra l’Iran, prenent una “acció contra els arquitectes de la brutal repressió del règim iranià contra manifestants pacífics”, segons ha informat el departament del Tresor en un comunicat. El secretari del Tresor, Scott Bessent, assegurava al text que utilitzaran "totes les eines" al seu abast per aplicar noves mesures de pressió al règim. Trump ja va anunciar en el seu moment que també aplicarà aranzels del 25% a tots els països que comercialitzin amb els aiatol·làs.

Washington ha sancionat diversos alts funcionaris iranians “que supervisen elements de les forces de seguretat que reprimeixen violentament el poble iranià”, incloent-hi el secretari del consell suprem per a la Seguretat Nacional de l’Iran, Ali Larijani, que va ser “un dels primers líders iranians a incitar la violència en resposta a les protestes”, segons el comunicat. El departament del Tresor també apunta a 18 persones i entitats com a part de les xarxes clandestines de “banca paral·lela” de les institucions financeres iranianes sancionades Bank Melli i Shahr Bank. Afirma que “juguen un paper vital en el blanqueig dels ingressos de les vendes de petroli i petroquímics iranians a mercats estrangers”.