Trump diu que prendrà el control de Veneçuela després de capturar Maduro
El president estatunidenc refreda la possibilitat que Machado ocupi el buit de poder i posa la vista en la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez
This browser does not support the video element.
WashingtonEl titular és llarg i imponent: els Estats Units han llançat un atac "a gran escala" contra Veneçuela, han capturat el president Nicolás Maduro i la seva dona, els jutjaran a Nova York i, mentrestant, Washington diu que prendrà el control del país llatinoamericà fins a assolir "una transició segura". Hores després de bombardejar, de forma "quirúrgica", diversos indrets de Veneçuela i de capturar Maduro en plena matinada, Donald Trump compareixia aquest dissabte des de la seva mansió de Mar-a-Lago per explicar els detalls d'una operació que recorda d'una forma especial la invasió de Panamà o, més tard, la de l'Iraq. "Governarem el país fins que arribi el moment de dur a terme una transició segura, adequada i prudent", ha afirmat el president estatunidenc flanquejat pel secretari d'Estat, Marco Rubio.
L'atac d'aquesta matinada, batejat com a "operació Determinació Absoluta", amb bombardejos sobre Caracas i altres àrees al sud i est del país, aboca el país centreamericà a un buit de poder que només vaticina més caos. El mateix Trump publicava a Truth Social diverses imatges de l'operatiu entre les quals en destacava una: un Maduro vestit amb un xandall gris i amb els ulls i les orelles tapades retingut a l'interior d'un vaixell de guerra. Era la primera imatge del líder veneçolà després de ser capturat, i també després que des de Caracas s'exigís una prova de vida del líder chavista. Abans, de fet, el govern veneçolà havia fet a través d'un comunicat a la televisió estatal una crida a la població a "la lluita armada" davant del que ha titllat d'"agressió imperialista". Un clam que es repetia per diverses cancelleries de la regió, especialment les de Colòmbia i Cuba.
"No ens podem permetre el risc que algú altre prengui el control de Veneçuela sense tenir en compte el bé del poble veneçolà. Ja n’hem tingut dècades, d’això. No permetrem que torni a passar", ha argumentat el mandatari estatunidenc. Trump ja ha advertit al règim decapitat que, si cal, estan "preparats per dur a terme una segona onada" de bombardejos sobre Veneçuela. La consternació internacional per l'agressió –insistentment anunciada en les darreres setmanes– de Washington era palpable aquest dissabte arreu.
Falta veure com l'administració estatunidenca pensa prendre el control del país centreamericà, especialment pel cost que pot tenir desplegar soldats estatunidencs sobre el terreny. Poc abans, la líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado, havia emès un comunicat anunciant la seva voluntat d'assumir el poder. Sembla que la premi Nobel de la pau encara s'haurà d'esperar. La primera reacció de Washington al comunicat ja havia estat una resposta tèbia on s'assegurava que estava analitzant el seu suport a Machado. Trump ha acabat d'enterrar les expectatives de l'opositora quan ha assegurat que no està a l'altura per prendre les regnes del país. "No té el suport [suficient] dins del país, no té el respecte dins del país", ha assegurat.
En canvi, el líder republicà ha volgut explicar que el seu govern ha parlat amb la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez. "Sembla que farà el necessari perquè Veneçuela sigui gran un altre cop", ha comentat. Alguns ho interpreten com un senyal que Rodríguez, persona de confiança de Maduro, podria ser la seva successora. En una declaració des de Caracas posterior a la compareixença de Trump, Rodríguez ha deixat clar que Veneçuela "no serà una colònia dels EUA" i ha plantat cara a Washington: "Hi ha un sol president en aquest país que es diu Nicolás Madauro". La vicepresidenta també ha advertit que l'executiu està "llest per defensar Veneçuela" i els seus recursos naturals, però ha anticipat que també està disposat a "mantenir relacions de respecte [amb els EUA] en el marc de la legislació internacional i de les lleis de la República Bolivariana de Veneçuela".
La maniobra de Trump d'acostar-se a Rodríguez és difícil d'entendre i ressona amb una de les exigències de Maduro durant la trucada que va mantenir a finals de novembre amb el president estatunidenc. Trump va oferir-li una sortida pactada al veneçolà, segons va revelar el Miami Herald, però per acceptar abandonar el poder el chavista posava una sèrie de condicions. Entre elles que fos Rodríguez qui assumís el control del país un cop ell estigués fora. En teoria, les negociacions sobre el salconduit van fracassar.
El control del petroli veneçolà
Trump ha fet volar baixos els coloms de pau, i ràpidament ha anat al que molts consideren el moll de l'os de la suposada guerra contra el narco: el petroli veneçolà. "Farem que les nostres grans companyies petrolieres dels Estats Units —les més grans del món— hi entrin, hi inverteixin milers de milions de dòlars, arreglin una infraestructura greument deteriorada, la infraestructura petroliera, i comencin a generar diners per al país", ha anunciat el mandatari. Quan li han preguntat si preveu enviar botes nord-americanes al terreny per defensar els interessos petroliers, el republicà ha respost: "No, no tindrem presència militar a Veneçuela pel que respecta al petroli, perquè hi enviarem els nostres experts en la matèria".
En les darreres setmanes Washington ja havia capturat diversos petroliers veneçolans. L'apropiació del cru veneçolà ha estat embolcallada amb la suposada guerra contra el narco que fa mesos que els Estats Units està lliurant amb execucions extrajudicials al mar Carib i al Pacífic Oriental. Des que el Pentàgon va abatre la primera suposada narcollanxa a principis de setembre, més de 100 persones han estat assassinades a mans de l'exèrcit estatunidenc basant-se únicament en acusacions no provades judicialment. Prèviament a l'inici dels bombardejos, a l'agost ja es va desplegar una flota de la marina estatunidenca als límits de les aigües veneçolanes. Pressió que va escalar amb l'enviament del portaavions Gerald Ford, el més potent del món. El gran desplegament militar dels EUA al voltant de Veneçuela anticipava una operació de gran magnitud com la que s'ha acabat produint aquest dissabte.
Trump ha situat el règim de Maduro al centre de la seva guerra contra el narcotràfic a Llatinoamericà –que ha batejat a posteriori com a operació Llança Sud– acusant el dirigent veneçolà de dirigir el càrtel de Los Soles. A la tardor el departament d'Estat dels EUA va catalogar el grup com a organització terrorista i va situar el mandatari veneçolà com el seu cap. El chavista ha negat en reiterades ocasions les acusacions. Així i tot, el departament de Justícia ja ha anunciat que tant ell com la seva esposa, Cilia Flores, han estat imputats amb els càrrecs de narcoterrorisme.
El retorn del pati del darrere
El republicà va tornar a la Casa Blanca amb la promesa de retirar el país dels conflictes exteriors, i ara se submergeix de ple en l'empresa de derrocar el règim de Maduro. Tot i la contradicció, Trump ha justificat l'intervencionisme exterior com a part de l'agenda America First. "Volem estar rodejats de bons veïns. Volem rodejar-nos amb estabilitat. [...]. Ho necessitem per a nosaltres", ha argumentat el mandatari, que ha citat la doctrina Monroe com la pedra angular de la seva política exterior, per si no havia quedat clar amb les aspiracions d'annexionar-se Groenlàndia, el canal del Panamà i el bombardeig sobre l'Iran.
"Era molt important [la doctrina Monroe], però l’havíem oblidat. Ja no l’oblidarem sota la nostra nova estratègia de seguretat nacional: el domini nord-americà i l’hemisferi occidental mai més seran qüestionats. No passarà", ha anunciat Trump. La traducció d'aquesta suposada "nova estratègia de seguretat nacional" no és més que la reedició de la vella política del pati del darrere sobre Llatinoamèrica. Una realitat que no ha passat desapercebuda per als líders de la regió, que ja han alçat la veu en contra d'una nova intervenció militar que recorda el manual de Kissinger.
El primer a reaccionar ha estat el president colombià, Gustavo Petro –també en el punt de mira de Trump–, que ha denunciat els "bombardejos" i ha exigit una reunió d'urgència de l'ONU. "En aquests moments estan bombardejant Caracas. Alerta a tothom: han atacat Veneçuela. Bombardegen amb míssils", ha escrit Petro en una publicació a X. També a primera hora s'ha pronunciat el ministre d'Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, que ha denunciat un "atac criminal" dels EUA contra Veneçuela i ha exigit una reacció "urgent" de la comunitat internacional. Altres països històricament enemistats amb els EUA, com l'Iran i Rússia, també han condemnat l'atac. Europa ho ha condemnat molt tímidament, a excepció de Pedro Sánchez, el líder europeu que ha mostrat un to més contundent contra l'acció de la Casa Blanca. En canvi, des de l'Argentina, Javier Milei ha celebrat l'operació: "La llibertat avança", ha escrit a X, i hi ha afegit el seu lema: "Viva la libertad, carajo".