A Maduro se li acaben les opcions després de rebutjar el salconduit ofert per Trump

WashingtonLes opcions de Nicolás Maduro s'aprimen després de saber-se que la data límit que Donald Trump li va oferir per acceptar una sortida negociada va expirar divendres passat. Segons revelen fonts coneixedores de la conversa que va tenir lloc el 21 de novembre a l'agència Reuters i al diari Miami Herald, Maduro hauria fet diverses peticions a Trump per abandonar la presidència després de dos mesos de pressions militars de Washington. Però com que el republicà no les va acceptar, el salconduit va acabar caducant, fet que va precipitar l'avís dels Estats Units de dissabte passat a les aerolínies internacionals que l'espai aeri veneçolà estava "completament tancat".

Maduro va demanar a Trump que s'aixequessin totes les sancions nord-americanes i que es tanqués el cas que afronta davant el Tribunal Penal Internacional. També va reclamar l’aixecament de sancions per a més d’un centenar de càrrecs del govern veneçolà, molts dels quals estan acusats als Estats Units d’abusos de drets humans, narcotràfic i corrupció. En la conversa, el veneçolà va proposar que la vicepresidenta Delcy Rodríguez assumís la direcció d’un govern interí abans de convocar noves eleccions, segons dues fonts.

Trump va confirmar diumenge que havia parlat amb Maduro, sense donar-ne més detalls. El govern de Caracas no s'ha pronunciat sobre la trucada, però el líder chavista ha dit que ningú el "desviarà del camí de la revolució". I en un acte davant de simpatitzants va prometre “absoluta lleialtat” al poble veneçolà. No és clar que el dirigent veneçolà encara es pugui acollir a l'oferta. Segons Reuters, el govern de Maduro ha demanat una altra conversa telefònica amb Trump.

Amenaces d'operació terrestre

Les revelacions sobre la breu trucada –no va durar més de 15 minuts– expliquen la creixent pressió de Trump envers Caracas. Recentment, el secretari d'Estat, Marco Rubio, conegut per ser un falcó amb Veneçuela, va anunciar que els EUA designaven el càrtel dels Soles com un grup terrorista i situaven Maduro com el líder. Així mateix, la setmana passada per primer cop Trump parlava obertament d'una possible operació terrestre a Veneçuela.

Les pressions contra el govern de Maduro s'emparen en una suposada campanya contra el narcotràfic a l'Amèrica Llatina. Ara bé, l'objectiu de derrocar el president veneçolà pels seus suposats vincles amb el narco no sembla incompatible amb l'indult que Trump ha concedit aquest cap de setmana a l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández. L'any passat els EUA van condemnar l'exdirigent a 45 anys de presó per narcotràfic. El perdó a Orlando coincideix amb la recta final de les eleccions presidencials d'Hondures, on Trump ha demanat el vot per al candidat de dretes Tito Asfura. Igual que va fer amb les legislatives de l'Argentina, el republicà ha amenaçat amb tallar l'ajuda econòmica a Hondures si el seu candidat no guanya. Tot per sumar un membre més a la llista de governs favorables a la regió disposats a alinear-se amb la seva agenda.

Aquest dimarts, en la compareixença posterior a la reunió de gabinet –l'última de l'any–, Trump tornava a amenaçar amb una invasió terrestre a Veneçuela dient que "s'han portat molt malament". El president ha fet l'avís mentre parlava sobre els atacs contra embarcacions al mar Carib i al Pacífic Oriental que ja han deixat almenys 83 morts. "Començarem a fer aquests atacs per terra també. Per terra és molt més fàcil i sabem les rutes que segueixen. Ho sabem tot: sabem on viuen els dolents i començarem molt aviat", ha dit el president. També ha enviat una advertència a la resta de països de la regió: "Qualsevol que estigui fent això [traficar amb droga cap als EUA] i que estigui venent-ho al nostre país pot ser atacat, no només Veneçuela". Enmig de l'escalada d'atacs contra suposades narcollanxes, Trump també ha posat en el punt de mira el president colombià, Gustavo Petro.

El republicà ha evitat respondre clarament si tenia coneixement sobre la informació revelada pel Washington Post que apunta que el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va ordenar un segon atac contra la primera nau abatuda al Carib al setembre després que en quedessin supervivents. "Per a mi va ser un atac. No era un bombardeig, dos bombardejos ni tres bombardejos. Algú m'havia preguntat per un segon atac. No sabia res d'un segon atac", ha dit Trump quan se li ha recordat que ell mateix va anunciar l'operació dient que l'havia vist en directe per la televisió.

El govern de Trump ha reiterat que no reconeix Maduro, en el càrrec des del 2013, com a president legítim de Veneçuela. El Consell Nacional Electoral va proclamar-lo reelegit l’any passat en unes eleccions que els Estats Units i altres governs occidentals consideren fraudulentes i en què, segons observadors independents, l’oposició hauria guanyat de manera aclaparadora.

Dilluns el president dels EUA va reunir-se amb els seus principals assessors per abordar, entre altres qüestions, la campanya de pressió sobre Veneçuela, segons un alt càrrec nord-americà. Una font a Washington coneixedora de les converses internes amb l'administració estatunidenca no va descartar una sortida negociada de Maduro, però va remarcar que persisteixen desacords significatius i queden detalls importants per resoldre.

Els Estats Units han elevat a 50 milions de dòlars la recompensa a canvi d'informació que permeti detenir Maduro, i ofereixen 25 milions per altres alts funcionaris del govern, entre els quals el ministre de l’Interior, Diosdado Cabello, acusat als Estats Units de presumpte narcotràfic, entre altres delictes. Tots neguen les acusacions.