Trump ha aprovat els plans de la CIA per llançar una operació encoberta a Veneçuela

WashingtonAmb el Gerald R. Ford, el portaavions més gran del món, posicionat al Mar Carib, el president Donald Trump ha aprovat mesures addicionals per pressionar Veneçuela i preparar-se per a la possibilitat d'una campanya militar més àmplia, segons diverses fonts properes a l'assumpte. Trump va donar el vistiplau perquè la CIA pugui dur a terme operacions encobertes, que podrien tenir com a objectiu preparar el camp de batalla per a futures accions.

Alhora, asseguren les fonts, el president estatunidenc va autoritzar una nova ronda de negociacions entre Washington i Caracas a través de canals indirectes. Aquestes converses van derivar en l'oferta del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, de dimitir després d'una pròrroga d'un parell d'anys, una proposta que la Casa Blanca va rebutjar.

No queda clar quines podrien ser aquestes accions encobertes ni quan podrien dur-se a terme. Trump encara no ha autoritzat la presència de forces de combat sobre el terreny veneçolà, de manera que la pròxima fase de la campanya de pressió del govern de Trump sobre l'executiu de Maduro podria ser un sabotatge o alguna mena d'operació cibernètica, psicològica o informativa.

El president dels Estats Units encara no ha pres una decisió sobre el curs d'acció general a seguir amb Veneçuela, ni ha articulat de cap manera pública el seu objectiu final més enllà d'aturar el flux de drogues provinent de la regió.

Els planificadors militars i de la CIA han preparat diverses opcions per a diferents contingències. D'una banda, han preparat llistes de possibles instal·lacions vinculades amb les drogues que podrien ser atacades. D'una altra, el Pentàgon també planeja atacs contra unitats militars properes a Maduro.

Les discussions sobre quin camí seguir amb Veneçuela van arribar la setmana passada a la sala de situació de la Casa Blanca, on Trump va reunir-se dues vegades amb els seus principals assessors. Tant la Casa Blanca com la CIA van declinar fer comentaris sobre l'ordre de Trump, però és possible que qualsevol acció encoberta de la CIA es produeixi abans que uns eventuals atacs militars.

Maduro ofereix dimitir

Tot i que el president estatunidenc ha ordenat a la CIA que prepari diverses operacions secretes possibles a Veneçuela, també ha obert negociacions amb Maduro per una via informal després d'haver-les interromput durant el mes passat, segons apunten algunes de les fonts. En aquestes converses, Maduro ha assenyalat la seva disposició a oferir accés a la riquesa petroliera del seu país a les empreses energètiques dels Estats Units. En certa manera, Trump, diumenge passat, va reconèixer que aquestes converses s'havien produït. "És possible que mantinguem converses amb Maduro, i ja veurem com resulten", va afirmar el republicà.

Tot i que Trump ha insistit en el paper de Veneçuela en el tràfic de drogues o en la immigració il·legal per justificar la seva campanya contra Veneçuela en públic, en privat ha parlat de les enormes reserves de petroli del país caribeny i la necessitat que les energètiques estatunidenques hi puguin accedir.

Funcionaris veneçolans han dit als dels Estats Units que Maduro podria estar disposat a dimitir, després d'una transició de dos a tres anys. Qualsevol retard en la sortida de Maduro del poder, però, és inacceptable per a Washington. Tot i l'aparent estancament de les relacions, les negociacions a porta tancada demostren que la sortida diplomàtica al conflicte encara és possible.

Persones al corrent de les converses afirmen que no queda clar quin resultat prefereix el president dels Estats Units. Trump podria acceptar un acord diplomàtic perquè les empreses estatunidenques tinguin més accés als recursos petrolífers de Veneçuela, podria impulsar una resolució que permeti a Maduro abandonar voluntàriament el poder o podria exigir que els Estats Units facin fora a la força a qui consideren un dictador.

Pressió en diversos flancs

Fins i tot amb aquest panorama incert, la Casa Blanca ha optat per una estratègia que implica augmentar la pressió sobre Maduro i alhora ofereix a Trump opcions sobre com podria executar la campanya. L'anomenada operació Llança del Sud, la concentració massiva de forces navals estatunidenques al mar Carib, és la més gran des de la crisi dels míssils de Cuba. El portaavions Gerald R. Ford va arribar al Carib el cap de setmana, i ara hi ha 15.000 soldats a la regió, entre els quals infants de marina amb vaixells amfibis i el personal de les bases a Puerto Rico.

Però l'augment d'efectius militars és només la part més evident d'una campanya de pressió polifacètica. El Departament d'Estat estatunidenc ha anunciat que, a partir del 24 de novembre, designarà com a organització terrorista el càrtel dels Soles. Tot i que els Soles no són un grup criminal en el sentit tradicional de la paraula, és una manera perquè el govern de Trump pugui etiquetar una part del govern de Maduro com a terrorista, aplanar potencialment la via per a l'acció militar i pressionar també el govern.

Els comentaris públics de Trump els últims dies han reflectit la incertesa sobre la seva decisió final. Trump va dir dilluns que no descartava l'entrada de forces terrestres a Veneçuela, però també va defensar la possibilitat d'encetar negociacions directes amb Maduro. "No descarto res", va dir Trump, que es va limitar a assegurar que els Estats Units "només han d'ocupar-se de Veneçuela".

Que se sàpiga, els Estats Units han llançat 21 atacs contra embarcacions que, segons la Casa Blanca, transportaven drogues. Almenys 83 persones han mort en aquestes operacions. Trump ha assegurat que hi ha informació substancial d'intel·ligència per justificar els atacs, però els funcionaris de govern no han proporcionat proves detallades de la càrrega que transportaven les embarcacions.

Aquests atacs s'han dut a terme sense autorització del Congrés dels Estats Units, cosa que ha suscitat crítiques d'experts jurídics i els demòcrates, que acusen el govern d'atacar intencionadament civils que poden ser sospitosos de delictes, però que no són combatents. Trump, almenys després dels primers atacs de l'octubre, va dir que els Estats Units havia atacat el fentanil, un opioide sintètic mortal que ha causat desenes de milers de morts per sobredosi. Els funcionaris militars, però, han reconegut en diverses reunions a porta tancada al Congrés que els vaixells transporten cocaïna, no fentanil.

Copyright The New York Times