Atacar Veneçuela o no? Les opcions que té Trump sobre la taula

WashingtonEl govern de Donald Trump ha estudiat un seguit d'opcions per a una possible intervenció militar a Veneçuela que inclouen atacs directes a les unitats militars que protegeixen el president Nicolás Maduro i mesures per prendre el control dels camps petroliers del país, segons diversos funcionaris dels Estats Units. El president encara no ha pres cap decisió sobre com procedir. Els funcionaris consultats asseguren que Trump no vol aprovar cap operació que pugui posar en perill soldats estatunidencs o que pugui acabar en un fracàs humiliant. Tot i això, molts dels seus principals assessors estan pressionant a favor d'una de les opcions més agressives: expulsar Maduro del poder.

Els ajudants de Trump han sol·licitat al departament de Justícia directrius que proporcionin una base legal per a qualsevol acció militar més enllà de l'actual campanya d'atacar vaixells, que el govern dels Estats Units assegura, sense proves, que trafiquen amb drogues. Les indicacions podrien incloure un fonament jurídic per atacar Maduro sense necessitat d'una autorització del Congrés per a l'ús de la força militar, i encara menys una declaració de guerra.

L'argument clau és que Maduro i els seus alts càrrecs de seguretat serien figures centrals del càrtel de Los Soles, que els EUA ha designat com a grup narcoterrorista. Aquesta designació convertiria Maduro en un objectiu legítim, tot i les antigues prohibicions legals estatunidenques sobre l'assassinat de líders nacionals.

L'intent de justificar un atac contra Maduro constituiria un altre esforç del govern per eixamplar les seves facultats legals. De fet, ja ha dut a terme assassinats selectius de presumptes narcotraficants als quals, fins al setembre, es perseguia i detenia a alta mar en lloc de matar-los amb drons. Qualsevol intent de destituir Maduro implicaria un escrutini encara més profund dels fonaments jurídics, atesa la barreja de raons que s'ha donat fins ara per enfrontar-se a Maduro. A més del motiu del narcotràfic, Trump ha defensat l'ofensiva per la necessitat dels Estats Units d'accedir al petroli país i també per l'acusació que el govern veneçolà va alliberar presoners als Estats Units.

Trump ha emès missatges contradictoris sobre les seves intencions, els seus objectius i la justificació de qualsevol acció militar futura. Diumenge passat, quan la cadena CBS News li va preguntar si els Estats Units entrarien en guerra amb Veneçuela, Trump va dir: "Ho dubto. No ho crec, però ens han tractat molt malament; no només en matèria de drogues". Va repetir l'acusació sense fonaments que Maduro ha obert les presons i les institucions mentals i que va enviar membres del Tren de Aragua als Estats Units. Però quan se li va preguntar si els dies de Maduro com a president de Veneçuela estaven comptats, va dir: "Crec que sí".

A l'espera del portaavions

El suport a les opcions més agressives ve del secretari d'Estat, Marco Rubio, que també actua com a assessor nacional de seguretat en funcions, i de Stephen Miller, cap adjunt de personal de Trump i assessor de seguretat interior. Segons diversos funcionaris nord-americans, aquests han dit en privat que creuen que cal forçar la sortida de Maduro.

Segons els seus ajudants, el president ha expressat força reserves, en part per por que l'operació fracassi. Trump no té pressa per prendre una decisió, i ha preguntat en diverses ocasions què podrien obtenir els Estats Units a canvi, amb un enfocament específic, a l'extreure part del valor del petroli veneçolà per als Estats Units. "El president Trump ha sigut clar en el seu missatge a Maduro: deixa d'enviar drogues i criminals al nostre país –va dir en un comunicat Anna Kelly, portaveu de la Casa Blanca–. El president ha deixat clar que continuarà atacant els narcos; qualsevol altra cosa és especulació i s'ha de tractar com a tal".

Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

El més probable és que Trump no es vegi obligat a prendre una decisió almenys fins que el Gerald R. Ford, el portaavions més gran i nou dels Estats Units, arribi al Carib a mitjans de novembre. El vaixell transporta al voltant de 5.000 mariners i disposa de més de 75 avions d'atac, vigilància i suport, inclosos caces FA/18. Des de finals d'agost, s'ha produït un augment constant del nombre de soldats estatunidencs a la regió. Fins i tot abans de l'arribada del Ford ja hi ha uns 10.000 militars estatunidencs al Carib, distribuïts en naus de guerra i en bases a Puerto Rico.

En les últimes setmanes, el Pentàgon també ha enviat bombarders B-52 i B-1 des de bases de Louisiana i Texas per dur a terme missions davant de la costa de Veneçuela, en allò que els oficials militars titllen de demostració de força. Els B-52 poden transportar desenes de bombes guiades de precisió i els B-1 poden portar fins a 34.000 quilos de municions, la càrrega no nuclear més gran que pot portar un avió de les forces àries de Washington.

La concentració militar ha sigut tan ràpida i pública que sembla formar part d'una campanya de pressió psicològica a Maduro. De fet, Trump ha parlat obertament sobre la decisió de permetre que la CIA dugui a terme operacions encobertes dins de Veneçuela, un tipus de missió que normalment no es filtra a l'opinió pública abans que es produeixi.

Si Trump optés per ordenar l'acció a dins de Veneçuela, suposaria un risc militar, legal i polític considerable. Malgrat tots els riscos que el president va assumir a l'autoritzar el bombardeig nord-americà de tres instal·lacions relacionades amb l'energia nuclear a l'Iran al juny, això no va implicar un esforç per derrocar o substituir el govern iranià. I la incursió a Veneçuela, sota qualsevol forma, no garanteix l'èxit de Trump, ni tan sols que un eventual nou govern sigui més afí als interessos de Washington. Alguns dels partidaris polítics més lleials de Trump, de fet, li han recordat que va ser escollit per ser el president que posava fi a les "guerres eternes" i no per començar-ne de noves.

Un pla de tres parts

L'autorització de Trump perquè la CIA operi dins de les fronteres de Veneçuela podria permetre a l'agència dur a terme un seguit d'activitats, des d'operacions d'informació fins a la creació d'una oposició a Maduro o el sabotatge actiu del seu govern; fins i tot la seva captura. Tot i això, els funcionaris de seguretat nacional afirmen que si aquesta mena d'operacions realment poguessin treure Maduro del poder, ja no hi seria des de fa anys. Per això, la Casa Blanca està estudiant la possibilitat de fer una acció militar i les propostes sobre la taula són de tres tipus.

La primera implicaria dur a terme atacs aeris contra instal·lacions militars, algunes de les quals podrien estar relacionades amb la facilitació del narcotràfic, amb l'objectiu de desmantellar el suport militar veneçolà a Maduro. Si el president cregués que ja no està protegit, podria intentar fugir i, al sortir pel país, fer-se més vulnerable a la captura. Els crítics d'aquest enfocament adverteixen que la maniobra podria tenir l'efecte contrari i que la figura de líder assetjat podria beneficiar la seva popularitat.

Un segon enfocament proposa que els Estats Units enviïn forces d'operacions especials per intentar capturar o matar Maduro. El govern Trump intentaria esquivar la prohibició d'assassinar mandataris estrangers amb l'excusa que Maduro és el cap d'un grup narcoterrorista. El departament d'Interior dels Estats Units ja ofereix una recompensa de 50 milions de dòlars per la seva detenció o la seva condemna.

Una tercera opció implica un pla molt més complex en què s'enviarien a Veneçuela forces antiterroristes per prendre el control d'aeròdroms i d'alguns camps de petroli i infraestructures del país caribeny. Tant aquesta última possibilitat com la de matar o arrestar Maduro suposen un gran risc per als soldats estatunidencs, cosa que no agrada a Trump. En aquest sentit, la resta de plans, que inclouen drons i armes navals, semblen estar més ben posicionades que la resta.

Copyright by The New York Times