La guerra de l'Iran exposa les vulnerabilitats del sistema de defensa dels EUA a la regió
Els atacs iranians contra els països del Golf amenacen de desgastar l'aliança dels petroestats amb Washington
WashingtonL'incendi provocat per Donald Trump a l'Iran s'escampa i amenaça de consumir aliances a la regió. El règim dels aiatol·làs està portant a la resta de països del Golf la guerra provocada pel seu soci transatlàntic: els Emirats Àrabs, Qatar, Kuwait, Bahrain, l'Aràbia Saudita i Oman han estat objectius dels míssils i drons iranians. Durant les darreres dècades tots aquests països han estat teixint aliances militars amb els EUA –sigui en forma de bases o amb tractats de cooperació– per assegurar-se el seu oasi d'estabilitat i prosperitat. Ara, els atacs iranians i el bloqueig de l'estret d'Ormuz posen els petroestats davant una realitat molt diferent de l'esperada: l'aliança amb els EUA, en lloc de tenir un efecte dissuasiu, els està arrossegant a un conflicte que amenaça el seu model econòmic.
No és el primer cop que els països àrabs de la regió es veuen implicats en el foc creuat entre els Estats Units, Israel i l'Iran. L'estiu passat, en el marc de la Guerra dels Dotze Dies, Teheran ja va atacar la base estatunidenca d'Al Uleid (Qatar) com a resposta als bombardejos contra les seves instal·lacions nuclears. Tot i que el que més va tensionar els països àrabs no va ser tant aquest atac –el règim iranià va avisar amb antelació– com un altre episodi menys conegut que va ocórrer entre Washington i Riad.
Durant aquells dies de juny, els dos sistemes de defensa antiaèria THAAD (Defensa terminal àrea de gran altitud) que els Estats Units havien portat a Israel van estar disparant sense descans contra els míssils iranians. La demanada era tan intensa que es va arribar a plantejar traslladar-hi també el THAAD de l'Aràbia Saudita. La proposta, segons informaven oficials estatunidencs al Wall Street Journal, no va fer gràcia als saudites, que també estaven en alerta pel conflicte. Finalment, no va ser necessari desplaçar l'armament, però va fer palès la gran bretxa dins del sistema defensiu estatunidenc: en només 12 dies es va esgotar aproximament una quarta part de tot l'inventari de la munició.
L'avís del THAAD de Corea del Sud
En total, els Estats Units tenen vuit THAAD, dels quals almenys dos estan desplegats a Israel i un a Jordània. Els dos únics sistemes que l'exèrcit estatunidenc té desplegats de forma permanent són el de l'illa de Guam, al Pacífic Occidental, i el de Corea del Sud, els quals tenen un objectiu de dissuasió davant la Xina i Corea del Nord. O bé, tenia. Aquesta setmana, Washington ha mobilitzat el THAAD desplegat a Corea del Sud.
Més enllà de provocar tensions amb un altre aliat i tornar a posar en dubte fins a quin punt els EUA són un soci fiable en termes defensius, el fet que l'exèrcit estigui movent aquest THAAD és un mal indicador pel que fa a la capacitat defensiva dels EUA. El Pentàgon ja havia advertit a Trump que no s'embarqués en cap guerra amb l'Iran perquè les reserves de munició estaven minvades després d'un any donant suport a Israel. La mobilització del THAAD de Corea del Sud confirma, un cop més, l'advertència del cap de l'Estat Major Conjunt, Dan Caine.
El rang dels objectius dels atacs iranians contra els petroestats va des d'ubicacions militars a estructures civils. Les darreres imatges satèl·lit analitzades per la CNN mostren com Teheran està intentant debilitar les defenses aèries de la península Aràbiga amb atacs contra els radars estatunidencs que detecten els drons i míssils. Diverses instal·lacions militars a Jordània, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, associades amb els sistemes de radars THAAD, han estat atacades per l'Iran. Aquests radars són clau perquè els sistemes de defensa aèria es puguin activar.
Fins ara, s'ha pogut confirmar que el THAAD de Jordània ha estat destruït. Els aiatol·làs estan centrant-se en el que consideren l'actual taló d'Aquil·les de l'exèrcit estatunidenc: un sistema de defensa car i compromès per l'arsenal minvat, enfront dels drons Shahed, molt més barats i disponibles.
Tensar les relacions amb els EUA
El dany que pretén provocar l'Iran amb els seus atacs no és merament militar, sinó també moral. Teheran també ha fet volar drons en àrees civils, picant a la porta de la població local i interrompent la normalitat necessària per fer marxar l'economia. Dimecres, dos drons iranians van caure prop de l'aeroport de Dubai, i Bahrain va haver d'evacuar diversos avions a causa del conflicte. Milers de vols s'han vist cancel·lats per la guerra. Tot i que en comparació amb les conseqüències del tancament de l'estret d'Ormuz, l'impacte econòmic pel bloqueig aeri és menor.
La guerra provocada pels Estats Units i Israel està posant en perill el model econòmic que han desenvolupat els petroestats a la regió durant els darrers 20 anys. Inicialment, els atacs de l'Iran volien posar pressió sobre els països àrabs perquè intercedissin en el seu favor i frenessin Washington. Però ara, sembla que cerquen desgastar encara més l'aliança entre l'administració Trump i els seus socis a la regió.
El nou líder suprem, Mojtaba Khamenei, ja ha mostrat en el seu primer discurs que no pensa rendir-se i que continuarà bloquejant Ormuz. Com més s'allargui el conflicte, més risc hi ha que el rebuig que aquests països han estat mostrant a l'Iran es giri en contra dels Estats Units. Es tracta d'un altre dany col·lateral que el president republicà sembla que no havia contemplat: que tots els esforços per estrènyer aliances i negocis amb Qatar, l'Aràbia Saudita i similars es vegin ofegats pels bombardejos.
El primer viatge presidencial de Trump només tornar a la Casa Blanca l'any passat va ser precisament una gira per l'Orient Mitjà, amb aturades a l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs. Un tour pels petroestats que estava marcat per l'ombra dels negocis familiars del president. Alguns d'aquests negocis inclouen, per exemple, un acord recent per construir un ressort de golf de luxe a Qatar a través d'una immobiliària qatariana, o la cessió, per part de l'organització Trump, de la seva marca a dos nous projectes a l'Aràbia Saudita, en col·laboració amb Dar Global, una promotora immobiliària amb seu a Londres i filial de la immobiliària saudita Al Arkan.