Més problemes al sector financer dels EUA: dos gegants de Wall Street limiten la retirada de diners de fons d'inversió

BarcelonaMorgan Stanley, un dels gegants de Wall Street, i la companyia d'inversions nord-americana Cliffwater han decidit limitar els reemborsaments de dos dels seus fons de crèdit privat. La doble notícia arriba després que la setmana passada, un fons del gegant BlackRock fes el mateix.

La decisió de limitar la sortida de diners s'ha pres després que els inversors intentessin retirar gairebé l'11% dels diners dipositats, en el cas de Morgan Stanley, i el 14% en el de Cliffwater, segons un document presentat al regulador dels mercats dels Estats Units, informa Reuters.

Tot plegat se suma a una allau de males notícies que afecten el mercat del crèdit privat –el mercat de préstecs de fons d'inversió a empreses de l'economia productiva o a altres entitats financeres– dels EUA en els últims mesos. Aquesta mena d'actius, molt estesos als EUA, són un mercat d'aproximadament 2 bilions de dòlars. Els inversors qüestionen la salut de les carteres de préstecs i la resiliència dels prestataris en un entorn de tipus d'interès més alts i volen retirar els diners dels fons especialitzats.

El fons de Morgan Stanley afectat per la mesura es diu North Haven Private Income Fund (PIF). El banc novaiorquès ha explicat que limitar les retirades de fons ajudarà a evitar les vendes d'actius durant “períodes de dislocació del mercat”. Així es recull en un document regulador publicat ahir dimecres, en què es mostra que l'entitat va tornar aproximadament 169 milions de dòlars o al voltant del 45,8% de les sol·licituds del trimestre.

"Tal com es comercialitza i d'acord amb la divulgació al nostre memoràndum de col·locació privada, complirem amb les sol·licituds de licitació per al 5% de les unitats en circulació el 31 de desembre", va dir la divisió de gestió d'inversions del banc en una carta als inversors. El banc ha assegurat que "la dispersió entre el crèdit més fort i el més feble està augmentant".

Pel que fa a Cliffwater, les retirades d'efectiu s'havien produït en un dels seus fons principals, de 33.000 milions de dòlars, segons el diari britànic Financial Times. La companyia era un dels fons que més havia crescut els últims anys gràcies a la captació de diners de grans fortunes i inversors particulars. El 2025 va aixecar uns 16.500 milions de dòlars i havia especialitzat el seu fons ara afectat en el sector del crèdit privat. Finalment, l'empresa ha aprovat tornar als inversors la meitat de les peticions de retirada de diners.

En una entrevista al mateix Financial Times, Steffen Meister, president de Partners Group –un fons d'inversió especialitzat en deute, infraestructures, immobiliari i mercats de capital amb una cartera d'actius de 185.000 milions de dòlars–, ha pronosticat que els impagaments en préstecs privats corporatius es podrien doblar en un futur pròxim. Actualment, són del 2,4%, però Meister ha assegurat que "hi ha una possibilitat real que vegem com les taxes d'impagament es doblen en els anys vinents".

El crèdit privat és un sector que sovint s'engloba dintre de l'anomenada shadow banking, o banca a l'ombra, un fenomen molt estès als EUA. Es tracta d'entitats que a tots els efectes operen com a bancs corporatius, ja que donen préstecs a empreses de tota mena, però com que no tenen llicència bancària queden al marge de la normativa financera i de les agències reguladores del sector.

Els bancs més afectats per la guerra

La notícia s'ha afegit a la llista de variables que impacten negativament sobre la borsa, sobretot l'escalada del preu del petroli per la guerra a l'Iran. Aquest dijous els tres principals índexs de Wall Street –Dow Jones, S&P 500 i el tecnològic Nasdaq– han obert amb caigudes.

A banda dels problemes al sector financer nord-americà, la situació al Pròxim Orient també afecta la banca. JP Morgan, l'entitat més gran dels EUA, ha identificat els bancs del món amb un nivell de risc més elevat per la seva exposició al conflicte del golf Pèrsic. Entre els europeus, els britànics HSBC i Standard Chartered són els dos més exposats, amb un 8% i un 4% dels ingressos, respectivament, provinents de negocis en els països afectats pel conflicte.

A escala espanyola, el Santander és un dels que tenen més exposició a la zona, però a nivells més petits, inferiors a l'1% dels ingressos i dels beneficis, una situació similar a la d'altres grans entitats del continent, com ara els francesos BNP Paribas i Société Générale, el neerlandès ING, el suís Julius Baer o l'alemany Deutsche Bank.