La guerra a l'Iran revela que l'"Amèrica primer" sempre ha sigut "Trump primer"

WashingtonLa primera setmana de guerra a l'Iran revela el que ja es va intuir amb la intervenció militar a Veneçuela al gener: l'"Amèrica primer" sempre ha sigut "Trump primer". Donald Trump no és el primer president estatunidenc que va guanyar les eleccions prometent no involucrar-se en guerrers exteriors. Woodrow Wilson ho va fer el 1916 per acabar ficat en la Primera Guerra Mundial, i George W. Bush, el 2000, per acabar envaint l'Iraq amb el pretext de les inexistents armes de destrucció massiva. Però enredar-se en una campanya militar a l'Iran sense un relat clar per vendre als ciutadans i a les bases és una altra història. Mentre que dins del partit es viu amb resignació, a fora, l'ofensiva del líder ha esbrellat el moviment.

Trump encara confia que els seus aires de líder messiànic seran suficients per sostenir qualsevol de les seves decisions. L'atac a Teheran és la versió maximalista de la seva frase: "podria disparar a qualsevol i, així i tot, no perdria votants". Però la realitat és que el conflicte ha suposat l'última bretxa dins del moviment MAGA. Mentre el president i els membres del govern s'enredaven en les justificacions i canviaven de versió sobre l'objectiu de la guerra, els ganivets entre les dues faccions de les bases volaven baixos.

Comentaristes de referència dins l'òrbita del trumpisme, com l'expresentador de la Fox Tucker Carlson o Megyn Kelly, han criticat el president per trencar amb la seva promesa. Carlson ha qualificat l'atac "d'absolutament desagradable i malvat" i ha advertit que tindria una forta repercussió entre les bases: "Això canviarà les regles del joc profundament". Per la seva banda, Kelly ha posat en dubte fins a quin punt el conflicte beneficia els interessos dels estatunidencs. Trump, que interpreta qualsevol crítica com una traïció, ja va saltar contra Carlson dient que havia "perdut el nord".

Els que es mantenen fidels a Trump han sortit en la seva defensa. El podcaster Ben Shapiro ha sigut dels primers a confrontar obertament Tucker i Kelly. "No t’agrada el president Trump? No t’agrada el que diu? Simplement, digues el seu nom, covard –va dir Shapiro al seu programa–. Ets un covard increïble. Tucker i Megyn també: tenen una covardia increïble”.

El cost dels soldats morts

També va ser notable l'enfrontament entre Laura Loomer i Marjorie Taylor Greene a les xarxes socials. Greene, que va passar de ser una seguidora fidel a una ovella negra pel cas Epstein, va criticar durament els comentaris de Loomer que justificaven el conflicte. Després que es notifiquessin els primers tres soldats estatunidencs morts, la influencer d'extrema dreta parlava d'ells com a "herois americans" i Greene va carregar contra ella. "Aquesta bruixa celebra la mort de militars americans i agraeix a les seves famílies el seu sacrifici de sang. [...] Allista't a l'exèrcit, Laura! Ves al front, Laura! Potser llavors et donaran una pistola. No estimes prou Trump si no vas a lluitar contra l'Iran".

Mentre que Greene ja s'ha convertit en una pària desterrada de l'Olimp de Trump, Loomer ha aconseguit escalar posicions fins a ser una veu influent. Amb el Signalgate, l'escàndol per la inclusió d'un periodista en un grup de missatgeria on el vicepresident JD Vance discutia amb altres alts càrrecs els detalls d'un atac al Iemen que s'havia saltat els protocols de seguretat, Loomer es va reunir en privat a la Casa Blanca amb Trump. L'endemà el president va anunciar els primers cessaments per l'error garrafal del xat de guerra. Els que tenen poder justifiquen a Trump per mantenir-lo i els que no en tenen tant van directes al xoc. Enmig de tot el fang, Steve Bannon sembla que neda i guarda la roba. Al seu pòdcast, War room, no utilitzava adjectius tan forts per parlar del conflicte, però sí que el posava en qüestió. I va advertir: “Si [la guerra] s'ha d'allargar i complicar, vull dir que això no es va plantejar en la campanya del 2024, simplement no es va fer. Perdrem suport".

La línia de punts per on es fracturen les bases és la mateixa al voltant de la qual ha fet pinya el cercle intern del president: la d'acceptar que no es tracta de l'"Amèrica primer" pregonat a la campanya electoral sinó de la voluntat del líder per sobre de tot. El vicepresident Vance, un dels rostres més visibles de l'aïllacionisme trumpista i contrari a nous conflictes, ha estat més callat que de costum aquests dies. Durant la seva presentació en societat a la convenció republicana, Vance, que va servir com a marine a l'Iraq, va renegar de Bush i va titllar la guerra d'"equivocada".

Malgrat tot el soroll exterior, el ferri control del president sobre el partit es manté. Tant la majoria republicana del Senat com la de la Cambra de Representants han bloquejat aquesta setmana dues propostes per limitar els poders de guerra de Trump. L’única excepció, un cop més, torna a ser el republicà de Kentucky, Thomas Massie. El legislador va ser l’únic republicà que va votar a la cambra baixa amb els demòcrates a favor de frenar els peus al magnat. “La nostra Constitució atorga al Congrés els poders inicials per declarar la guerra”, va dir Massie a la sessió.

La clau, el preu del petroli

Si ni tan sols les bases populars del moviment que van retornar Trump a la Casa Blanca poden continuar justificant el seu líder, ¿com s’ho farà el magnat amb el votant mitjà? El president ha decidit posar-se en una guerra d'elecció –com l'anomenen els analistes– amb les enquestes a la mà: la seva popularitat estava caient en picat abans del conflicte, i els efectes col·laterals només prometen empitjorar-ho. Les imatges de violència parapolicial a Minnesota, amb l'assassinat de dos ciutadans a mans de l'ICE, ja havien fet mal a Trump. Però la font de gran malestar entre els ciutadans era veure que no es complia la promesa daurada de la campanya: Trump governa, però la cistella de la compra continua pujant.

Ara, el barril de cru s'ha disparat un 12%, fins als 90 dòlars, i amenaça amb fer més cara la vida als estatunidencs. Per no parlar de les últimes dades d'atur: durant el mes de febrer es van destruir 92.000 llocs de treball i la taxa d'atur ja se situa al voltant del 4,4%, per sobre del que havien previst els analistes. L'informe publicat divendres pel departament de Treball encara enfosqueix més el panorama, on a l'horitzó només se sent el run-run de la possibilitat que s'enviïn tropes a la regió. Trump ha deixat ben clar que no ho descarta. Mentrestant, a la Casa Blanca s'estan fent mans i mànigues per intentar pal·liar les conseqüències previsibles de la pujada del petroli. Igual que està passant amb les reserves de munició del Pentàgon, ja minvades després d'un any donant defensant Israel a la regió, un dels factors que determinaran fins quan aguantarà Trump aquesta guerra serà el petroli.