Per què intervenir Veneçuela és 'America first' per a Trump

WashingtonDonald Trump ha fet amb Veneçuela el que ha estat fent dins del país des que va tornar al poder: fer de la seva paraula una llei i legitimar-la per la força. La comunitat internacional observa atònita com el president ha violat el dret internacional amb el segrest de Nicolás Maduro, quan això és el pa de cada dia als nous Estats Units de Trump. L'unilateralisme que ha aplicat a Caracas és el mateix que ha imposat als poder judicials i legislatius del país. Les aspiracions absolutistes del magnat superen les fronteres domèstiques i fan de mirall intern. Per molt que sembli contradictori, Veneçuela també és America first.

El 2026, que ara ha quedat eclipsat per les amenaces imperialistes del president, arrancava als EUA amb l'horitzó de les eleccions al Congrés el novembre i unes perspectives no gaire bones per a Trump. El magnat enceta el segon any del seu mandat amb tres problemes que no són menors: una impopularitat amb màxims històrics, un partit republicà que s'està revoltant contra el seu morrió i la decepció de les bases MAGA pels papers d'Epstein. Aquests dies a xarxes circulava una broma bastant recorrent, crèdit de l'humorista Jimmy Kimmel: "Com són de dolents els papers d'Epstein per a Trump? Doncs tan dolents per justificar una invasió a Veneçuela". Si mantenir la majoria simple que té al legislatiu ja es preveia complicat, ara s'enterboleix encara més.

Dimarts, tres dies després de segrestar Maduro, Trump es dirigia als legisladors republicans en un acte anual al Kennedy Center de Washington i ja plantejava la idea que probablement perdrien escons a les eleccions de mig mandat: “Diuen que quan guanyes la presidència, perds les eleccions de mig mandat. M’agradaria que poguéssiu explicar-me què dimonis passa pel cap de la gent.” Perquè, òbviament, si Trump perd el control del legislatiu no serà culpa seva. Tot i que el magnat ja ha demostrat la seva disposició a extralimitar el seu poder, perdre el Congrés seria un pal a les rodes per a la seva agenda: no podria executar els seus plans amb la comoditat que ha fet fins ara; els demòcrates, si recuperen una de les cambres, podrien començar a fer una mica d'oposició real i deixar de semblar impotents a les seves envestides, i també hi hauria el risc que intentessin iniciar un procés d'impeachment contra ell.

Pic d'impopularitat

L'última enquesta publicada per Gallup a finals del 2025 mostrava que l’aprovació del president se situava només en un 36%, fet que supera el moment de més impopularitat del seu primer mandat, quan el nivell de descontentament es va situar en el 37%. Només està a dos punts percentuals del seu mínim històric: un 34% el 2021, just després d'instigar l'assalt al Capitoli el 6 de gener. Mesos abans d'acabar el 2025 alguns republicans ja es mostraven neguitosos de cara a la campanya de les legislatives d'enguany i encara tenien l'esperança que Trump pogués donar la cara per ells per no perdre pistonada. A això cal sumar-li que Trump també ha experimentat una gran caiguda de popularitat entre els votants llatins –inclosos aquells que van votar-lo a les presidencials–, que van ser clau per fonamentar el seu retorn a la Casa Blanca. I que les seves bases rurals s'han convertit en els grans perdedors de la seva guerra aranzelària.

Trump va prometre rebaixar el cost de vida, però en el seu primer any de govern això no ha passat i els consumidors estan frustrats. En una solució a curt termini, el president va decidir comprar 80.000 tones mètriques de carn a l’Argentina de Javier Milei. Fet que, tal com va descriure al New York Times Kyle Hemmert, un ramader de Kansas, “és una autèntica puntada de peu als ous". I va afegir: "Va, president Trump, això realment és la política d'America first? No ho és”.

Abaixar els preus i recuperar el vot llatí

En aquest context, la incursió a Veneçuela pretén ser un cop efectista per intentar recuperar popularitat, atiant l’orgull patriòtic i la imatge d'uns EUA forts en un context de trencament de l'ordre conegut. Detenir Maduro també pot ser una manera de reconciliar-se amb part de l’electorat llatí després de retirar l'estatus de protecció temporal per a 350.000 veneçolans i de sotmetre la comunitat llatina a una campanya de terror amb les macrobatudes de l'ICE.

A més, tal com s'ha esforçat Trump en repetir als estatunidencs, l'espoli del cru veneçolà serà una mena de recepta màgica per abaratir el cost de vida. El magnat té l'esperança que amb el primer pagament de Caracas, fins a 50 milions de barrils de petroli (amb un valor superior als 2.800 milions de dòlars) es comenci a notar. Divendres, quan anunciava a Truth Social la reunió a la Casa Blanca amb les companyies petrolieres, va tornar a posar l'accent en aquesta idea: "Un factor molt important en aquesta implicació serà la reducció del preu del petroli per al poble americà. A més, i potser el més important de tot, serà aturar l’entrada de drogues i criminals als Estats Units d’Amèrica".

Si funcionarà o no el pla, està per veure. Però Trump està fent el mateix que va fer amb el no alto el foc a Gaza –perquè Israel l'ha seguit incomplint–: insistir en una idea perquè s'acabi instaurant al cap de tothom encara que aquesta no s'hagi consolidat en el terreny. Un fake it until you make it (fingeix fins a sortir-te'n), com diuen els nord-americans. Encara que és més fàcil vendre una suposada pau a un país que està a milers de quilòmetres de distància, que vendre la realitat que els preus s'han abaixat quan la gent continua anant al supermercat i veu com la mitjana de preu d’uns 400 grams de vedella picada (una lliura) és de 6,32 dòlars. És a dir, un 14% més car des que Trump va arribar al poder. Els càlculs sobre el cost de la carn de vedella provenen de les darreres dades que la Reserva Federal del Banc de Saint Louis va publicar a la tardor.

La decepció del xaman de QAnon

També està per veure si realment la relectura de l'America first que està fent Trump amb Veneçuela també serà integrada per part dels seus seguidors. Per al moment, els tòtems de la vella guàrdia MAGA li han donat el seu beneplàcit i s'han posat a fer d'altaveus a favor d'aquesta campanya. Steve Bannon, que ha estat un dels grans defensors que els Estats Units s’han de centrar en els seus propis assumptes i deixar d’involucrar-se en qüestions exteriors, ha utilitzat la seva war room per justificar el gir conceptual de l'America first. Dissabte passat, en una entrevista amb l'influencer d’extrema dreta Jack Posobiec, Bannon defensava que “no podria haver-hi hagut una millor crida d’atenció” a la Xina, ja que l’atac es va produir hores després que una delegació xinesa es reunís amb Maduro a Caracas. Posobiec va dir que el moviment assenyala una estratègia de “defensa de l’hemisferi” sota la “doctrina Trump”.

Pel que fa a la publicació dels papers d'Epstein –Trump va signar una llei perquè s'alliberessin tots els documents–, a hores d'ara el departament de Justícia només n'ha tret a la llum menys d'un 1% del total. Però ara ja no és la notícia principal. Ara bé, les bases MAGA no perdonen i molts encara tenen present la promesa incomplerta del president sobre els documents, que si ara el magnat ha acabat desbloquejant ha estat per la creixent pressió de les bases i el partit. Dos casos simbòlics serveixen per mesurar com és de profunda l'escissió que ha provocat tot el serial d'Epstein, els que afecten l'ara excongressista Marjorie Taylor Greene i el xaman de QAnon que va fer-se viral durant l'assalt al Capitoli.

Per l'aniversari del 6 de gener –eclipsat pel segrest de Maduro també– i just quan feia un any de l'indult general que Trump va concedir a tots els assaltants, la CNN va anar a buscar Jacob Chansley, el xaman de QAnon. El periodista li va preguntar a Chansley si encara dona suport al republicà després d'atacar el Congrés i haver rebut el seu perdó. "No, pensava que ja ho sabies, això", va respondre amb un cert fastig Chansley. "Per què no?". "El sol fet de negar-se a publicar els papers de la llista Epstein va ser suficient per a mi, i per a molta més gent, per dir: "D'acord, tot això és una merda".

La ruptura de Greene amb Trump ja és un cas més conegut i que mostra que el control absolut del magnat sobre el partit ha començat a esquerdar-se. L'excongressista de Geòrgia ha passat de ser una de les seguidores més fidels de Trump a representar el rostre de la dissidència interna fins al punt que el 5 de gener va abandonar el seu escó. Un altre símptoma d’aquesta revolta interna es va veure a finals del 2025, amb la negativa dels congressistes d’Indiana a cedir a les pressions del president per redibuixar els districtes electorals. Trump es va embarcar en aquesta empresa la tardor passada amb l'esperança de reconfigurar els districtes i esgarrapar uns escons més al Congrés.

Veneçuela ha estat una arrencada intensa per al 2026, però el plat fort serà al novembre. Amb el creixent ús de la Guàrdia Nacional i l'ICE per militaritzar i intimidar ciutats demòcrates, i amb el precedent de l'assalt al Capitoli i les insinuacions d'un tercer mandat, plana una pregunta: ¿Trump intentarà interferir en les eleccions legislatives si veu que perd la majoria del Congrés?