Netanyahu vol apujar el to amb l'Iran, però Trump insisteix en seguir negociant

WashingtonLa desescalada de Washington amb Teheran, després que Trump hagi donat una oportunitat a la diplomàcia amb el règim dels aiatol·làs, ha precipitat la visita del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu a la Casa Blanca. El mandatari, que en principi havia de viatjar als Estats Units la setmana que ve per la primera trobada de la Junta de Pau de Gaza, ha avançat el viatge per reunir-se aquest dimecres amb Donald Trump. La celeritat de Netanyahu s'emmarca en els progressos de les converses entre els aiatol·làs i els estatunidencs, que semblen haver rebaixat la tensió d'un possible atac de la flota marítima que el Pentàgon té desplegada a l'estret d'Ormuz.

Trump assegura que el diàleg amb l'Iran està anant "molt bé" i que aquest cop la situació és "completament diferent" a la de l'any passat, que va desembocar en la guerra dels 12 dies del juny passat. Però Netanyahu es mostra escèptic sobre les negociacions i vol tornar a posar sobre la taula del Despatx Oval les opcions militars. El distanciament entre els objectius de Washington i Tel-Aviv s'ha confirmat un cop ha acabat la reunió. En una publicació a Truth Social, el republicà ha assegurat que ha insistit al seu homòleg israelià que les negociacions amb l'Iran "continuen per veure si es pot arribar a un acord".

"He fet saber al primer ministre [Netanyahu] que aquesta seria la meva preferència, si és possible". Si no és possible, haurem de veure quin serà el resultat", ha escrit el republicà, que ha tornat a amenaçar amb el record de l'operació del juny passat. "L’última vegada l’Iran va decidir que els convenia més no fer un acord, i van ser colpejats amb el Martell de Mitjanit; això no els va anar bé. Esperem que aquesta vegada siguin més raonables i responsables", ha dit.

En paral·lel, el Pentàgon ha ordenat preparar un segon grup de portaavions d'atac per desplegar-se al Pròxim Orient enmig de les preparacions davant un possible atac contra l'Iran, segons han revelat funcionaris estatunidencs al Wall Street Journal. L'ordre de mobilitzar aquest nou grup podria ser executada en qüestió d'hores, tot i que el president encara no ha donat cap senyal en clar de fer-ho.

El que hauria posat en alerta Netanyahu és la possibilitat que Trump estigui disposat a acceptar un acord que només se centri en el dossier nuclear i deixi fora altres qüestions com el programa de míssils balístics. “Sí, seria acceptable, però una cosa ben clara des del principi: cap arma nuclear", va dir el republicà als periodistes des de l'Air Force One aquest cap de setmana. En un inici, posar fi a les capacitats dels aiatol·làs per desenvolupar aquest tipus de projectils era tant una prioritat per a Washington com per a Teheran. Però sembla que ara Trump està disposat a deixar-ho per a més endavant, mentre que per a Netanyahu això és una línia vermella.

Una font del govern israelià explicava al Jerusalem Post que els oficials israelians ja han advertit en diverses ocasions als estatunidencs que el programa de míssils balístics iranians suposa una amenaça existencial per a Tel-Aviv. "Vam dir als americans que bombardejaríem en solitari si l'Iran travessa la línia vermella que hem establert sobre els míssils balístics", deia aquesta mateixa font, que també assegurava al mitjà que encara no s'ha arribat en aquest escenari, però que segueixen l'evolució de la situació dins l'Iran.

L'Iran ja ha insistit que només està disposat a discutir el programa nuclear, fet que deixa fora moltes de les exigències israelianes. Netanyahu ha estat pressionant Trump perquè qualsevol acord amb l’Iran inclogui que Teheran renunciï al seu estoc d’urani enriquit, que aturi completament l’enriquiment, que estableixi límits al seu programa de míssils balístics i que posi fi al suport a aliatsregionals.

En un míting aquest dimecres a Teheran per commemorar el 47 aniversari de la revolució islàmica, el president Masoud Pezeshkian ha dit: "L'Iran no cedirà davant d'una agressió, però mantenim el diàleg per reforçar la relació amb els països veïns per establir la pau i la tranquil·litat a la regió".

A porta tancada

A diferència de les anteriors ocasions, on Trump sempre ha rebut Netanyahu davant les càmeres, en aquesta setena visita la reunió ha estat a porta tancada. Només han sortit algunes fotografies facilitades per l'equip de comunicació, però no hi ha hagut una compareixença posterior per valorar les qüestions tractades. Un símptoma més de la urgència de la trobada i de la perspectiva que els interessos de Washington i de Tel-Aviv, aquest cop, no semblen alineats.

El juny de l'any passat Israel va precipitar la implicació de Trump en la guerra dels 12 dies al començar una onada d'atacs contra els aiatol·làs. Finalment Washington va acabar bombardejant les instal·lacions nuclears iranianes a risc d'involucrar el país en una guerra regional.

Abans de dirigir-se a la Casa Blanca, Netanyahu ha signat la seva adhesió a la Junta de Pau creada per Trump. L'israelià ho ha fet a la Casa Blair, la residència oficial on s'allotja, durant una trobada amb el secretari d'Estat, Marco Rubio. L'organisme, que el president estatunidenc va crear amb l'objectiu de liderar la reconstrucció de Gaza, amenaça amb voler disputar l'autoritat a les Nacions Unides com a fòrum per resoldre els conflictes globals, ja que Trump vol que també serveixi com a institució per resoldre altres guerres. Trump és el president vitalici de la Junta i, a banda d'Israel, també hi ha una sèrie de països com l'Argentina o Hongria que s'hi han sumat.

Igual que va passar amb el setge a Veneçuela, el desplegament de la flota militar rodejant l'Iran no pot tornar a casa amb les mans buides. En el cas de Caracas l'escalada de pressions va culminar amb el segrest de Nicolás Maduro. En el cas de Teheran les possibilitats van des d'un acord a un possible atac i Netanyahu vol empènyer Trump cap a aquesta última opció. La qüestió és si realment l'israelià aconseguirà convèncer el republicà i si el blanc seran les capacitats balístiques dels aiatol·làs o les instal·lacions nuclears, com ja va passar el juny.

L'altra pregunta és què pot demanar Trump a canvi d'acabar enredant-se en un altre atac militar a l'Iran. Reobrir realment el pas de Rafah i poder avançar en l'alto el foc a Gaza seria una opció. També podria demanar a Tel-Aviv que retirés les seves aspiracions sobre Cisjordània, després que el govern israelià hagi avançat en l'annexió de facto de la zona. En una entrevista a Axios aquest dimarts, Trump reiterava que s'oposa al fet que Israel s'annexioni Cisjordània. L'altra possibilitat és que demani a Netanyahu que afluixi la pressió sobre el sud del Líban o a Síria, on també segueix ocupant territori.

La trobada, que és la setena des que el republicà va tornar al poder, arriba després de reunions d'alt nivell en les últimes setmanes. El cap d’estat major de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), el tinent general Eyal Zamir, i el cap de la Divisió d’Intel·ligència, el general major Shlomi Binder, van visitar el Pentàgon a Washington el mes passat, mentre que els enviats presidencials Steve Witkoff i Jared Kushner es van reunir amb Netanyahu i alts funcionaris de seguretat a Jerusalem la setmana passada.