Com ha estat el rescat de l'aviador nord-americà a l'Iran?

Quan divendres va arribar a Langley, Virgínia, la notícia que l’Iran havia abatut un avió militar nord-americà i que dos oficials de les forces aèries s’havien ejectat en territori enemic, els màxims responsables d’intel·ligència dels Estats Units van entrar en acció immediatament. Mentre que el pilot de l'F-15E Strike Eagle va ser rescatat relativament de pressa, l’exèrcit nord-americà no va poder localitzar un segon membre de la tripulació, un oficial de sistemes d’armes, i es va iniciar una cursa urgent per trobar-lo abans que les forces iranianes ho fessin.

La CIA, que tradicionalment col·labora en els esforços per rescatar pilots americans atrapats darrere de les línies enemigues, va desenvolupar un pla d’engany per guanyar temps i localitzar l’aviador, mantenint els iranians allunyats del lloc on podria trobar-se, segons un alt funcionari de l’administració. El funcionari i altres persones han parlat sota condició d’anonimat per tractar una operació de rescat i una qüestió de recollida d’informació delicada.

Tot i que els funcionaris nord-americans no sabien inicialment la ubicació exacta de l’oficial de sistemes, sabien que s’havia desplaçat del lloc on havia caigut el seient d’ejecció. També sabien que estava ferit, fet que augmentava la urgència de la recerca.

Encara que no quedi clar exactament en què consistia el pla d’engany ni si va tenir èxit, la campanya de la CIA tenia com a objectiu difondre a l’Iran la idea que l’aviador havia estat localitzat i estava sortint del país en un comboi terrestre. L’esperança era que els iranians desplacessin els seus esforços de recerca del lloc on es pensava que estava l’aviador cap a les carreteres de sortida de la regió.

Amagat a l'esquerda d'una muntanya

L’operació de la CIA sembla que va provocar confusió i incertesa entre les forces iranianes que perseguien l’aviador, segons un alt funcionari de l’administració. L’aviador va aconseguir esquivar les forces iranianes durant més de 24 hores. Finalment, va acabar pujant a una carena de més de 2.100 metres i es va amagar en una esquerda de la muntanya.

Tots els pilots de caça i els oficials de sistemes d’armes de les forces aèries estan equipats amb una radiobalisa i un dispositiu de comunicació segura per coordinar-se amb els rescatadors. Però els aviadors estan entrenats per no senyalitzar constantment la seva ubicació i restringir l’ús de la balisa, per si les forces enemigues també són capaces de rastrejar-lo. Un alt funcionari de l’administració va refusar descriure exactament quin tipus de tecnologia havia utilitzat la CIA per localitzar l’aviador, però va assegurar que l’equipament era exclusiu de l’agència nord-americana.

Un cop localitzat, l’agència va transmetre la informació al Pentàgon i a la Casa Blanca, que van activar el seu pla específic per extreure l’oficial del seu amagatall, una operació que va implicar centenars de membres de forces d’operacions especials i altre personal militar.

L’exèrcit nord-americà va començar a llençar bombes a la zona per allunyar les forces iranianes. Quan els comandos nord-americans es van acostar al lloc on s’amagava l’aviador abatut, van disparar trets per mantenir les forces iranianes lluny del punt de rescat, però no van haver d'entrar en cap enfrontament directe amb els iranians, segons ha explicat un responsable militar nord-americà. Això és un possible senyal que la campanya d’engany havia desviat almenys algunes de les forces iranianes que el perseguien. Després, avions de rescat van traslladar l’aviador ferit a Kuwait per rebre atenció mèdica.