Trump apuja el to contra l'Iran després d'anunciar el rescat del segon pilot

Barcelona / BeirutDonald Trump ha acostumat el món a estar pendent de la seva xarxa social. Ha estat amb una publicació a Truth Social, diumenge a la matinada, en què ha anunciat que les forces dels Estats Units havien pogut rescatar amb vida el pilot desaparegut a l'Iran divendres, després que el seu avió fos abatut. Cap comunicat oficial, ni roda de premsa, ni imatges, ni proves del rescat. Només un missatge amb la retòrica exagerada habitual per glorificar les forces armades estatunidenques. "L'hem recuperat!”, ha dit el president, que ha afegit: “Durant les darreres hores, el nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de cerca i captura més audaces de la història dels Estats Units per un dels nostres increïbles membres, que és un coronel molt respectat, i estic encantat de fer-vos saber que ara està sa i estalvi!".

L’aviador havia desaparegut feia dos dies després que el seu caça, un F-15E, fos abatut al sud-oest de l'Iran. Al pilot el van trobar poc després, mentre que el seu company, un oficial de sistemes d’armes, va haver d'amagar-se durant dos dies perquè no el trobessin els iranians i el capturessin. Segons el New York Times, la CIA va desenvolupar un pla d’engany per guanyar temps i localitzar l’aviador, mantenint els iranians allunyats del lloc on podria trobar-se. L’aviador va aconseguir esquivar les forces iranianes durant més de 24 hores. Finalment, va acabar pujant a una carena de més de 2.100 metres i es va amagar en una esquerda de la muntanya.

Un cop localitzat, l’agència va transmetre la informació al Pentàgon i a la Casa Blanca, que van activar el seu pla específic per extreure l’oficial del seu amagatall, una operació que va implicar centenars de membres de forces d’operacions especials i altre personal militar.

En l'habitual guerra de narratives, l'Iran ha assegurat que diverses aeronaus dels Estats Units van ser abatudes durant l'operació de rescat i fins i tot han assegurat que la missió "ha fracassat". Els mitjans iranians han publicat imatges que mostren, suposadament, restes d'un helicòpter estatunidenc i altres aeronaus destruïdes.

Renova les amenaces

Després d'haver pogut vendre una victòria –malgrat el que suposa que l'Iran fes caure un avió militar estatunidenc dins del seu territori–, Trump ha apujat el to contra l'Iran i ha renovat l'amenaça que havia fet 24 hores abans, prometent un infern per a l'Iran si l’estret d’Ormuz continua tancat. Aquest cop, amb un missatge plagat d'expressions grolleres: “Dimarts serà el Dia de la Central Elèctrica i el Dia del Pont, tot en un, a l’Iran. No hi haurà res igual! Obriu el maleït estret, bojos malparits, o viureu a l’infern. Només mireu! Lloat sigui Al·là", ha escrit.

Aquest ultimàtum s’emmarca en el context de tensions creixents després que l’Iran bloquegés l’estret, una via marítima crucial per a gran part del trànsit petrolier mundial, i davant l’expiració d’un termini que Trump ha donat per reobrir el pas o arribar a un acord, que suposadament s'acaba dimarts a la matinada.

Tot i això, en un missatge que sembla contradictori, ha assegurat que creu que aquest dilluns podria arribar a un acord amb l'Iran. "Crec que hi ha moltes possibilitats que demà s'arribi a un acord. Ara mateix estan negociant", ha dit a Fox News. En cas contrari, ha amenaçat amb "volar-ho tot pels aires i apoderar-se del petroli".

El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha respost a les últimes publicacions de Donald Trump i, en un missatge en anglès, Ghalibaf ha escrit: "Els vostres moviments imprudents estan arrossegant els Estats Units a un infern per a totes i cadascuna de les famílies, i tota la nostra regió cremarà perquè insistiu en seguir les ordres de Netanyahu". I ha afegit: "No us equivoqueu: no guanyareu res a través de crims de guerra".

Israel ataca el centre de Beirut

Aquest context no fa preveure, de moment, cap desescalada. L'Iran ha continuat llançant atacs amb míssils i drons contra Israel i contra els aliats dels EUA al Golf. Però les conseqüències més mortíferes de la guerra s'han viscut al Líban, on Israel manté una ofensiva paral·lela. A Beirut, el migdia del Diumenge de Pasqua s'ha vist interromput pel brunzit constant d'avions sobrevolant a baixa altura al sud de la capital. Minuts després han començat els bombardejos que han impactat en sectors urbans densament poblats. Els míssils han destruït habitatges, carrers i comerços, recordant als habitants que la violència ja no es limita als suburbis ni als marges de la ciutat.

A Jnah, barri al sud de la ciutat, diversos míssils han impactat contra un edifici residencial sense que s'hagués emès una ordre d'evacuació, i han deixat almenys quatre morts i 39 ferits, segons dades provisionals del ministeri de Sanitat. L'immoble, proper a l'Hospital Universitari Rafik Hariri i a un centre comercial, ha patit danys visibles a façanes, finestres i vehicles estacionats. Equips de rescat han intervingut entre enderrocs mentre columnes de fum s'elevaven sobre la zona, reflectint la intensitat dels atacs. Simultàniament, almenys set bombardejos més han colpejat els suburbis del sud.

En paral·lel, al sud del país, Kfar Hatta, una localitat del districte de Sidó, ha estat bombardejada durant la matinada i ha causat la mort de set persones, entre elles una nena de quatre anys i un militar libanès. Entre les víctimes hi havia una família desplaçada pels combats de setmanes anteriors, que va ser afectada a casa seva pel bombardeig. Fins ara, l'ofensiva israeliana ha deixat el Líban amb més de 1.461 morts i prop de 4.200 ferits, i ha obligat més d'un milió de persones a abandonar casa seva.

Les evacuacions als suburbis de Beirut reflecteixen un patró que s'ha repetit durant setmanes, amb danys que afecten tant edificis d'habitatges com serveis civils. La infraestructura sanitària i els serveis bàsics estan al límit en diverses regions. Centres mèdics com el Rafik Hariri han hagut de reorganitzar la capacitat de resposta davant l'afluència de pacients i la disminució de subministraments essencials.

Enmig de l'escalada, el president libanès, Joseph Aoun, ha acusat Israel d'intentar convertir el sud del país en una nova Gaza, on l'exèrcit israelià va destruir pobles sencers. Aoun ha renovat la seva crida a entaular negociacions directes amb Israel per evitar que els atacs continuïn i protegir la població civil. El president ha recordat que a Gaza es van registrar més de 70.000 morts i ha advertit que el sud del Líban podria enfrontar una destrucció similar si les hostilitats no s'aturen.

L'ocupació del sud i la repetició de bombardejos a la capital reflecteixen una pressió constant sobre la població, que ha de reorganitzar els desplaçaments, l'accés a serveis i la rutina quotidiana sota un escenari de risc permanent.