Escepticisme entre els jutges del Suprem dels EUA per vetar la candidatura de Trump

BarcelonaEl Tribunal Suprem dels Estats Units s'ha enfrontat aquest dijous a un cas històric: ha de decidir si Donald Trump pot ser candidat a les eleccions presidencials del 5 de novembre. En un país polaritzat i on bona part dels seguidors de Trump continuen defensant que les eleccions del 2020 van estar manipulades, la decisió de la màxima instància judicial del país és d'alt voltatge. L'alt tribunal, que aquest dijous ha celebrat la vista per escoltar els arguments de totes les parts, ha de determinar si és correcta la decisió que va prendre el Tribunal Suprem de Colorado de vetar Trump de les primàries de l'estat pel seu paper en l'assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021. A jutjar per les intervencions dels magistrats, sembla poc probable que els magistrats acabin impedint al magnat tornar-se a presentar.

A principis de gener l'equip legal de Trump va recórrer davant del Tribunal Suprem el veto imposat per la justícia de Colorado el 19 de desembre. Els jutges d'aquest estat van acollir-se a l'esmena 14 de la secció 3 de la Constitució, segons la qual cap funcionari ("officer") que hagi jurat la Constitució pot presentar-se a uns comicis si ha participat en una rebel·lió o insurrecció. L'esmena en qüestió enumera diverses categories, però no fa referència explícita a la figura de president i expresident. Aquest és un dels principals detalls a què s'aferra la defensa de Trump, a més de continuar negant que el 6 de gener fos una insurrecció.

És la primera vegada a la història que s'utilitza l'esmena 14 per desqualificar un candidat presidenciable. L'esmena es va adoptar el 1868, poc després de la Guerra Civil Nord-americana, per mantenir fora del poder tots els funcionaris públics, tant polítics com militars, que van lluitar en el bàndol confederat. Per això ara s'ha obert un gran debat sobre com ha de ser interpretada.

Discussió tècnica

En la vista d'aquest dijous, a la qual Trump no ha assistit, el debat s'ha centrat bàsicament en les disposicions tècniques de l'esmena en qüestió, i no pas en la implicació de l'expresident en l'assalt al Capitoli. L'advocat de Trump, Jonathan Mitchell, s'ha basat en dos arguments principals: en primer lloc, que la figura de president no està inclosa en la llista de "funcionaris" dels Estats Units i que, per tant, no se li pot aplicar aquesta inhabilitació, un punt sobre el qual s'ha creat un debat minuciós sobre la terminologia del text. I, en segon lloc, ha esgrimit que la secció 3 no és "autoexecutiva", és a dir, que no pot funcionar com a via directa per a una desqualificació immediata del càrrec, sinó que cal una acció addicional per part del Congrés que li doni validesa legal.

Mitchell ha defensat que la Constitució prohibeix que una persona que ha comès una insurrecció ocupi un càrrec públic, però no pas que es presenti a les eleccions. "Fins i tot en el cas que el candidat admeti que és un insurrecte, la secció 3 permet que es proposi per al càrrec i, fins i tot, guanyi les eleccions, i després esperar a veure si el Congrés aixeca aquesta desqualificació", ha argumentat. Això suposaria que, en cas que la justícia determinés que Trump no pot ser president, es podria presentar a les eleccions i, en cas de guanyar, la Cambra de Representants hauria de debatre-ho i votar-ho abans de la presa de possessió.

Però no ha estat fins al final de la intervenció de l'advocat de Trump que ha aparegut, tot i que molt breument, la qüestió de la implicació de l'expresident en l'assalt al Capitoli. La jutgessa Ketanji Brown Jackson, de tendència progressista, ha recordat a Mitchell que el Tribunal Suprem de Colorado va concloure que els "intents violents" d'entrar a l'edifici es poden qualificar d'una insurrecció. Però l'advocat ho ha rebutjat: "Va ser una revolta, però no una insurrecció".

Escepticisme general

Després de l'advocat del magnat ha sigut el torn de l'advocat dels demandants, Jason Murray, que representa sis votants de Colorado, liderats per l'exsenadora republicana Norma Anderson. Ha defensat que el càrrec de president no pot ser exclòs del que determina l'esmena 14, però part de les preguntes dels jutges s'han centrat en la qüestió de si la justícia d'un estat pot tenir el poder de decidir sobre l'elegibilitat constitucional d'un candidat per a un càrrec nacional. Fins i tot magistrades progressistes com Sonia Sotomayor i Elena Kagan han manifestat el seu escepticisme.

En aquest sentit, mitjans nord-americans com la CNN i el New York Times consideren que és improbable que hi hagi una majoria de jutges que es decantin cap a la desqualificació de Trump, tenint en compte que el Suprem té una majoria conservadora (6-3), i tres dels jutges van ser nomenats per Trump quan era president. No se sap quan farà públic el veredicte, però s'espera que pugui ser abans del 5 de març, quan se celebra el Superdimarts, en què se celebren les primàries a Colorado i Maine, els dos estats que han vetat el candidat republicà. A més, hi ha altres estats que han presentat demandes per intentar evitar que el magnat republicà es torni a presentar a les eleccions.

Aquest no és l'únic cas relacionat amb Trump que els jutges del Suprem tenen sobre la taula. Molt probablement també hauran de decidir si l'expresident és culpable o innocent dels càrrecs que se li imputen d'intentar obstruir la transferència del poder el 6 de gener del 2021, un dels quatre judicis penals que té pendents l'exmandatari. El Tribunal Federal d'Apel·lacions de Washington DC va determinar aquest dimarts que Trump no té immunitat pel fet de ser president en el moment dels fets, i s'espera que l'equip legal del magnat ho recorri a la màxima instància judicial. Té temps fins dilluns que ve per fer-ho.