El Suprem dels EUA es mostra escèptic amb l'intent de Trump de revocar la ciutadania per naixement
El republicà ha assistit a la vista, convertint-se en el primer president en actiu que assisteix a una sessió de l'alt tribunal
WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units ha iniciat aquest dimecres el procés per determinar la legalitat de l’ordre executiva de Donald Trump per limitar la ciutadania per naixement.I, en un gest inèdit, el president s'hi ha personat per escoltar els arguments orals. És la primera vegada que un president en actiu assisteix a una sessió del Suprem i remarca com és d'important aquesta causa per al mandatari.
Hores després de ser investit, Trump va signar una ordre executiva en què revocava el dret d'adquirir la ciutadania només per haver nascut al territori dels Estats Units. La finalitat és evitar que els fills dels immigrants –amb papers o sense– obtinguin la nacionalitat estatunidenca. Es tracta d'un dels principals cavalls amb què Trump vol fer avançar la seva agenda antiimmigració, però els magistrats del Suprem s'han mostrat escèptics aquest dimecres, segons alguns mitjans nord-americans. El decret ha acabat a la seva taula perquè contradiu frontalment l'esmena 14 de la Constitució.
Aquesta esmena estableix que “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units són ciutadanes”, i ara el Suprem ha de revisar si aquest dret recollit a la Constitució des del segle XIX garanteix la ciutadania a totes les persones nascudes al territori dels EUA. L'esmena va ser ratificada el 1868 després de la Guerra de Secessió, que va posar fi a l'esclavitud als Estats Units i va anul·lar una decisió del Tribunal Suprem que havia declarat que les persones d'ascendència africana mai podrien ser ciutadans nord-americans.
Trump, amb corbata vermella i vestit fosc, s'ha assegut a la primera fila de la galeria pública de la sala del tribunal, segons mitjans amb presència al tribunal. Alguns dels jutges, inclòs el president del Tribunal Suprem, el conservador John Roberts, han interrogat l'advocat del Departament de Justícia que ha defensat la mesura.
El procurador general dels EUA, John Sauer, en representació de l'administració, ha encetat els arguments dient que "la ciutadania per dret de naixement sense restriccions contradiu la pràctica de la gran majoria de les nacions modernes", segons publica Reuters. I ha afegit: "Opera com un poderós factor d'atracció per a la immigració il·legal i recompensa els estrangers il·legals que violen les lleis d'immigració".
Segons el New York Times, els principals jutges conservadors han plantejat dubtes sobre la constitucionalitat de l'ordre del president. Ara bé, alguns també s'han mostrat durs amb un advocat de la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU), la qual va presentar la impugnació legal al decret del president.
El tribunal, que té una majoria conservadora de 6 a 3, ha donat suport a Trump en altres polítiques relacionades amb la immigració des que va tornar a la presidència l'any passat. Segons algunes estimacions, una eventual sentència del Tribunal Suprem que avali l'opinió de l'administració podria afectar l'estatus legal de fins a 250.000 nadons que neixen cada any als EUA.