Trump exigeix la "rendició incondicional" de l'Iran mentre sospesa si intervé en la guerra

WashingtonL'escalada de tensió dels últims dies entre l'Iran i Israel ha situat Donald Trump en un punt d'inflexió en el qual tots els seus anteriors predecessors havien evitat arribar: el de decidir si Washington intervé activament en el conflicte i dona un cop de gràcia contra les instal·lacions de desenvolupament nuclear iranianes. El president estatunidenc va abandonar ahir vespre la cimera del G-7 que se celebra al Canadà per reunir-se aquest dimarts amb el seu equip a la sala de crisi de la Casa Blanca. En els últims dies el mandatari no ha deixat d'enviar senyals contradictoris sobre quina serà la posició de la seva administració, tot i que les últimes hores ha mostrat una clara alineació amb Tel-Aviv i, per tant, amenaçadora amb Teheran. Trump ha assegurat que sap on està amagat l'aiatol·là Ali Khamenei i ha amenaçat amb la possibilitat de matar-lo, a més d'exigir la "rendició incondicional" de l'Iran.

"Sabem exactament on s’amaga el suposat «líder suprem». És un objectiu fàcil, però està segur allà –no el neutralitzarem (matar!), almenys per ara. Però no volem que es disparin míssils contra civils ni contra soldats nord-americans. La nostra paciència s’està esgotant", ha escrit a Truth aquest dimarts des de Washington. Durant el gabinet de crisis amb el Consell de Seguretat Nacional, que ha durat poc més d'una hora, el president hauria estat considerant un amplia rang de respostes contra l'Iran, incloent-hi atacar el país, segons han informat fonts de la Casa Blanca al Wall Street Journal.

L'amenaça de Trump contra Khamenei contrasta amb el posicionament de fa uns dies, quan el republicà va vetar-li al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, matar Khamenei, segons recollien Reuters i Associated Press. Cinc minuts després de l'advertència, Trump ha exigit en un altre post l'esmentada "rendició incondicional" de l'Iran.

La inclinació de l'administració Trump per acabar intervenint en el conflicte sembla estar agafant força en les últimes hores. En un altre post a Truth Social, Trump havia donat a entendre que estava col·laborant amb Israel al parlar del "control total dels cels sobre l'Iran". "Ara tenim el control total i absolut dels cels sobre l’Iran. L’Iran tenia bons sistemes de detecció aèria i altres equips defensius, i en tenia molts, però no es poden comparar amb el material ideat, fabricat i produït als Estats Units. Ningú ho fa millor que la vella i bona Amèrica", diu la publicació.

Minuts abans el vicepresident Vance també escrivia una llarga publicació a X en què defensava que, sigui quina sigui la decisió que Trump prengui, serà pel bé dels interessos americans. "Pot ser que [Trump] decideixi que cal prendre més mesures per posar fi a l’enriquiment iranià. Aquesta decisió, en últim terme, correspon al president.[...] I havent-ho vist de prop i en persona, us puc assegurar que només està interessat en utilitzar les forces armades nord-americanes per assolir els objectius del poble nord-americà. Facin el que facin, aquest és el seu objectiu", deia Vance.

"Una fi real" i no "un alto el foc"

En declaracions des de l'Air Force One mentre volava de tornada de Kananaskis, Trump havia dit als periodistes que no cercava "l'alto el foc", sinó "una fi real" del conflicte. El president no havia donat més detalls de com hauria de ser la resolució de les hostilitats, i havia deixat un escenari obert que s'alinea, i molt, amb la posició de Tel-Aviv.

En els últims dies Netanyahu i altres exmembres del seu govern han estat pressionant activament els Estats Units perquè s'impliquin en el conflicte. Israel va iniciar el divendres els bombardejos contra la República Islàmica amb l'objectiu d'acabar amb les instal·lacions del programa nuclear dels aiatol·làs, tot i que perquè l'operació resulti completament exitosa necessita la intervenció dels bombarders B-2 estatunidencs. Tel-Aviv no té accés a aquest tipus d'aeronaus, que són les úniques capaces de transportar les bombes antibúnquers que són necessàries per arribar a la planta d’enriquiment nuclear Fordo que Teheran té soterrada.

“Creiem que els Estats Units d’Amèrica i el president dels Estats Units tenen l’obligació de garantir que la regió evoluciona en una direcció positiva i que el món estigui lliure d’un Iran que posseeixi una arma nuclear”, va dir l’exministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, en una entrevista a la CNN. Paral·lelament, dilluns Netanyahu va desestimar en una entrevista a ABC News la idea que Washington pogués reprendre les negociacions sobre l'acord nuclear amb Teheran i que van saltar pels aires amb els bombardejos del cap de setmana.

Des de l'Air Force One, Trump havia anunciat aquest dilluns que podria intentar reprendre les converses amb l'Iran a través del seu enviat especial Steve Witkoff o el vicepresident J.D. Vance. Però condicionava la trobada al que passés quan tornés a Washington, tal com havia dit. Poc abans de marxar precipitadament del G-7, Trump havia publicat una sèrie de missatges en què insistia que l'Iran no podia tenir una arma nuclear i advertia que "tothom hauria d'evacuar Teheran immediatament".

En un primer moment, el president francès, Emmanuel Macron, havia insinuat que el seu homòleg nord-americà havia abandonat la cimera per treballar en una proposta d'alto el foc entre l'Iran i Israel. Però el republicà no va tardar a negar-ho en un missatge a Truth Social: "El president francès, Emmanuel Macron, en una missió publicitària, ha afirmat falsament que he deixat la cimera del G-7 al Canadà per tornar a Washington per treballar en un "alto el foc" entre Israel i l'Iran. Fals!", deia Trump. "No té ni idea de per què estic de camí a Washington, però certament no té res a veure amb un alto el foc. És molt més greu. Tant si és intencionat com si no, Emmanuel sempre s'equivoca", afegia.

El G-7 d'aquest any ja estava marcat pel record del 2018, quan Trump va marxar abans d'hora després de mostrar una sèrie de desacords amb la resta de països membres. Aquest dilluns ja havia tornat a apuntar maneres amb la insistència que Rússia hauria de formar part del grup que inclou les principals economies del món. Així i tot, Trump s'ha sumat a la declaració conjunta emesa aquesta matinada per tots els socis sobre la situació del Pròxim Orient, després d'introduir-hi una sèrie de canvis per alinear-se més amb el discurs de tancar files amb Israel. "Nosaltres, els líders del G-7, reiterem el nostre compromís amb la pau i l’estabilitat al Pròxim Orient –diu el comunicat–. En aquest context, afirmem que Israel té dret a defensar-se. Reiterem el nostre suport a la seguretat d’Israel", diu el text, que descriu l'Iran com "la principal font d’inestabilitat i terrorisme a la regió".