Trump amenaça l'Iran amb un atac com el de Veneçuela

WashingtonDesprés de desescalar lleument les amenaces amb l'Iran, Donald Trump torna a la càrrega. Just quan el focus està posat en la violència parapolicial de l'ICE i els dos assassinats a Minnesota a mans d'agents antiimmigració, el president estatunidenc apunta de nou cap a Teheran. El mandatari ha amenaçat el règim dels aiatol·làs amb un atac com el que va llançar contra Veneçuela si no s'asseu "ràpidament a taula" a negociar un acord nuclear "just i equitatiu". "El temps s'acaba –ha amenaçat el dirigent a través d'un missatge a la seva xarxa social, Truth Social–. Feu un acord". "El pròxim atac serà molt pitjor!", ha dit en referència a l'anomenada operació Martell de Mitjanit, que va llançar contra les instal·lacions nuclears de l'Iran l'estiu passat.

El republicà ha explicat que "una gran armada es dirigeix cap a l'Iran", liderada pel portaavions USS Abraham Lincoln, el mateix que es va mobilitzar per al setge marítim a Veneçuela. Trump ha recalcat que aquest cop la flota, que inclou diverses naus amb míssils guiats, és més gran que la que va enviar contra Caracas. Els vaixells van arribar a la regió dimarts, i tot i que encara no estaven situats en la posició final, ja tenien prou rang per atacar el règim dels aiatol·làs. Ahir, arran de la presència de l'USSAbraham Lincoln a la zona, el president iranià, Masoud Pezeshkian, va parlar per telèfon amb el príncep saudita, Mohammed bin Salman. En el comunicat emès després pels iranians, s'explicava que Bin Salman havia recalcat el seu compromís amb l’estabilitat regional, la seguretat i el desenvolupament".

“Va subratllar la importància de la solidaritat entre els països islàmics i va declarar que Riad rebutja qualsevol forma d’agressió o d’escalada contra l’Iran”, va afegir, i va indicar que havia expressat la disposició de Riad a establir la “pau i la seguretat arreu de la regió”. L’agència oficial Saudi Press Agency (SPA) va informar després de la trucada i va exposar que el príncep Mohammed va dir a Pezeshkian que Riad no permetrà que el seu espai aeri ni el seu territori s’utilitzin per a accions militars contra Teheran.

La publicació de Trump d'aquest dimecres, subratllant la mobilització del portaavions quan realment ja era a la zona, es produeix després de la trucada entre Teheran i Riad. El mandatari apuja el to malgrat que l'Aràbia Saudita –un aliat recent a qui el magnat ha tractat amb guants de seda– s'hagi mostrat contrari a una escalada del conflicte a la regió i hagi negat facilitar l'operació militar als Estats Units. Fins ara, Trump havia citat la repressió de la república islàmica contra els manifestants com a pretext per amenaçar d'intervenir a l'Iran. Les protestes, que van esclatar els dies 8 i 9 de gener, han estat sufocades amb violència pel règim dels aiatol·làs, amb un balanç d'almenys dos mil morts, tot i que diversos organismes eleven les víctimes a desenes de milers. Quan el president va refredar la possibilitat d'un atac militar al règim es va justificar dient que els aiatol·làs havien aturat les execucions. En aquesta ocasió, la nova escalada ni tan sols menciona les protestes, sinó l'acord nuclear.

La via diplomàtica, descartada?

Fa dues setmanes, enmig de l'escalada de tensió escenificada per Washington, els back channels seguien treballant. Segons explicava llavors un funcionari de l'administració al Wall Street Journal, la Casa Blanca estava valorant una oferta iraniana d’últim moment per abordar diplomàticament la limitació del seu programa nuclear. Teheran jugava la carta del programa nuclear per intentar persuadir Washington sobre el seu posicionament respecte a les protestes. El republicà, que va retirar els Estats Units d'un acord nuclear multinacional amb Teheran el 2015 durant el seu primer mandat a la Casa Blanca, vol un acord basat en el que ell anomena "submissió estratègica". És a dir, que obligui l'Iran a deixar d'enriquir urani del tot, que posi fi al seu programa de desenvolupament de míssils balístics i que deixi de finançar milícies regionals.

En el fons, el que li importa al president no és tant la repressió del règim com la qüestió nuclear. Els bombardejos del juny contra les instal·lacions nuclears iranianes precisament tenien l'objectiu de frenar el desenvolupament de les capacitats del país. El departament de Defensa llavors defensava que havia clavat un cop dur als aiatol·làs, tot i que els analistes tenien seriosos dubtes de l'efectivitat d'aquell atac. Quan fa dues setmanes Trump va anunciar que frenava la possibilitat d'un atac perquè l'Iran havia anunciat que aturava les execucions, el New York Times va revelar que el president estatunidenc havia rebut trucades d'Israel i els països àrabs en què li demanaven que ajornés l'operatiu.

Per la seva banda, el govern iranià ha assegurat que veu més probable una confrontació bèl·lica que una negociació amb els Estats Units. El ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha dit que no havia estat en contacte amb l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, en els últims dies ni havia sol·licitat negociacions, segons mitjans estatals iranians.