Alemanya i Itàlia deixen en l'aire les sancions de la UE contra Israel

Brussel·les / MadridL'aprovació de les sancions de la Unió Europea contra Israel no es preveu gens fàcil. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar la setmana passada el paquet de restriccions i es va comprometre a aprovar una suspensió parcial de l'acord d'associació de la UE amb Israel i la inclusió a la llista negra del bloc comunitari de dos dels ministres "més radicals" del govern de Netanyahu. Tanmateix, són mesures que necessiten el vistiplau dels estats membres i ja hi ha diversos països, com ara Alemanya o Itàlia, que s'hi han mostrat reticents, fins al punt que poden bloquejar la imposició de sancions impulsades per Brussel·les.

"Prendrem una decisió sobre les restriccions que planteja la Unió Europea la setmana que ve a Berlín. Ho deliberarem dins del govern federal i després decidirem la posició alemanya, que aprovarem de forma unànime l'1 d'octubre", ha anticipat el canceller germànic, Friedrich Merz, en roda de premsa aquest dimecres des de Madrid, després d'una trobada bilateral amb el president espanyol, Pedro Sánchez. El conservador alemany ha deixat clar que el seu govern "està al costat d'Israel, cosa que no significa que compartim totes les decisions que ha pres [el govern d'Israel]", ha afirmat.

La restricció més polèmica que planteja Brussel·les és la de suspendre parcialment l'acord d'associació de la UE amb Israel, si bé es limita a la imposició d'aranzels a productes israelians per un valor total de 227 milions d'euros l'any. Es tracta d'una mesura que requereix el suport d'una majoria qualificada dels estats membres. Per tant, l'oposició de dos països tan grans i influents com el germànic i l'italià la pot tombar. A més, Txèquia ja ha assegurat que hi està en contra i altres estats amb posicions molt prosionistes, com Hongria o Àustria, sempre s'han oposat a qualsevol mesura de pressió contra el govern de Benjamin Netanyahu.

"No tenim una opinió formada sobre els plans de sancions [de la UE contra Israel]", ha assegurat el portaveu del govern alemany, Stefan Kornelius. De fet, tot i que Von der Leyen és alemanya i del mateix partit Merz, el seu anunci va agafar per sorpresa la seva formació política i més de la meitat dels eurodiputats cristianodemòcrates alemanys van votar en contra de la seva proposta. És una situació no gaire habitual a Brussel·les, ja que costa que Von der Leyen es mogui si no compta amb el suport de Berlín i d'altres grans capitals.

Pel que fa a Itàlia, la postura és similar. El govern de Giorgia Meloni s'ha mostrat sempre reticent a sancionar Netanyahu i, de moment, el seu posicionament tampoc no ha variat. "Podríem donar suport a algunes sancions, però a altres no", ha apuntat el ministre italià d'Exteriors, Antonio Tajani. De fet, segons apunten mitjans italians, Roma és contrària a la suspensió de l'acord, però es mostra més oberta a acceptar altres gestos de pressió diplomàtica contra Tel-Aviv, com les restriccions als ministres israelians. Tot i això, es tracta d'una mesura que cal que sigui aprovada per unanimitat pels estats membres, cosa que en complica molt la tramitació. Per això, encara que Itàlia, o fins i tot Alemanya, hi acabés donant el vistiplau, caldria convèncer i arrossegar cap al sí a estats membres encara més prosionistes, com Txèquia o l'Hongria de Viktor Orbán.

El líder més propalestí i el més proisraelià es veuen les cares

L'endemà que Brussel·les hagi proposat el paquet de sancions contra Israel que divideix els estats de la Unió Europea, els dirigents que representen els dos bàndols dins del bloc europeu s'han trobat a Madrid. Per un costat, Pedro Sánchez és una de les veus més contundents contra Netanyahu; per l'altre, Friedrich Merz és un dels líders més complaents amb Tel-Aviv.

En roda de premsa, el president espanyol no ha dubtat a defensar la seva posició i fins i tot ha recalcat davant de Merz que "com a país [Espanya] que ha patit el terrorisme durant molt de temps, diferents tipus de terrorisme, sabem com vèncer-lo, i no se'l venç com fa Israel amb el poble palestí", ha afirmat.

"Hem de ser clars, pensem diferent", ha reconegut Merz des de la Moncloa. Una de les diferències més evidents és la forma en què els dos governs fan referència a l'ofensiva d'Israel sobre Gaza. Mentre que Pedro Sánchez parla sense embuts de "genocidi", Merz ho evita. "No hem entrat a debatre com qualificar el que hi està passant", ha reconegut el president espanyol. A més, per ara Alemanya no es planteja reconèixer un estat palestí.

Tot i això, els dos governs han virat cap a posicions més propalestines. Sánchez ha anunciat un ampli paquet de sancions, i Merz ha adoptat un embargament parcial de les armes que Alemanya entrega a l'estat israelià i cada vegada s'ha mostrat més crític amb l'ofensiva sobre Gaza. "El que és important i decisiu és que per al govern d'Espanya i el d'Alemanya, tot i tenir discrepàncies sobre quins són els camins, l'objectiu [de la pau] és compartit", ha defensat Sánchez.