"Alemanya torna a estar en marxa", però el repte del nou govern és enorme

Berlín“És un matrimoni per amor?”, es preguntava el ministre president de Baviera, Markus Söder, dimecres a Berlín durant la presentació de l'acord de coalició entre conservadors i socialdemòcrates per governar Alemanya els pròxims quatre anys. Söder, líder també del partit conservador bavarès Unió Social Cristiana (CSU), va arronsar immediatament les espatlles, amb la mirada posada en Friedrich Merz, líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i futur canceller d'Alemanya, i Lars Klingbeil, president del Partit Socialdemòcrata (SPD).

“L'amor passa, però l'hectàrea es queda”, va vaticinar Söder, evocant una dita del món agrari alemany que va provocar un esclafit de riure entre els presents. Fins i tot Merz i Klingbeil van somriure davant l'ocurrència del bavarès.

Tant si el nou govern alemany de coalició és un matrimoni per amor com si ho és per conveniència, Merz, que s'espera que sigui investit canceller a principis de maig, tindrà davant seu una enorme tasca: treure Alemanya de la recessió i de la crisi industrial, lluitar contra l'auge de l'extrema dreta, reduir la immigració il·legal, augmentar la despesa en defensa i fer front a les intimidacions de l'exterior: la guerra comercial iniciada per Donald Trump i l'amenaça russa de Vladímir Putin.

La coalició comença el seu camí amb la primera economia d'Europa estancada després de dos anys de recessió i amb indústries claus molt tocades per la competència xinesa, com la de l'automòbil, endarrerida en la cursa pel cotxe electrònic. Tot i la pausa de 90 dies anunciada aquest dijous pel president estatunidenc Donald Trump, els alemanys temen l'efecte que tindran els aranzels en les exportacions, que són el motor de l'economia alemanya.

Flexibilitzar el deute

Abans de l'anunci de la coalició amb els socialdemòcrates, Merz havia aconseguit que el Parlament alemany aprovés fer canvis constitucionals per flexibilitzar el fre del deute, ancorat en la Llei Fonamental, la Constitució alemanya. La reforma va ser adoptada en contra del que Merz havia promès a la campanya electoral.

La coalició, anomenada negre-vermella pels colors dels partits que la formen, tindrà un marge de maniobra insòlit per posar en marxa el pla de rearmament, rellançar la malmesa economia alemanya i aplicar un multimilionari paquet d'inversions en infraestructures. Gràcies a la reforma constitucional, en el futur les despeses en defensa i en determinats àmbits de la política de seguretat que superin l'1% del PIB no es tindran en compte per a la regla d'endeutament de la Llei Fonamental. D'aquesta manera, Merz trenca amb el tabú de l'austeritat, la regla sagrada que havia governat Berlín des de l'excancellera conservadora Angela Merkel.

Merz defensa l'autonomia estratègica europea i està a favor de l'enviament de míssils de llarg abast Taurus a Ucraïna. Abans d'arribar a la cancelleria, el dirigent alemany va proclamar la independència en matèria de seguretat d'Alemanya respecte als Estats Units. Davant de la incertesa del suport militar de Washington que plana des de l'arribada de Trump a la Casa Blanca, Merz també s'ha mostrat obert a ampliar el paraigua nuclear francès.

"Friedrich Merz ha posat les bases per emergir com una figura forta en política exterior i de seguretat", afirma Jana Puglierin, directora de l'oficina de Berlín del think tank europeu ECFR. “Amb plans per a un Consell de Seguretat Nacional i una sala de situació central a la cancelleria, continua la consolidació de la presa de decisions estratègiques, una tendència que es gesta des de fa temps”, sosté aquesta politòloga alemanya.

Merz també ha volgut situar un membre del seu partit a càrrec del ministeri d'Exteriors, que serà de la CDU i no pas socialdemòcrata. El més probable és que el nou cap de la diplomàcia alemanya “actuï més com a executor de la visió estratègica de la cancelleria que com a actor independent que estableix prioritats controvertides”, diu Puglierin.

L'aliança amb França

L'arribada de Merz a la cancelleria podria tornar a arrencar el motor francoalemany de la Unió Europea, que es troba des de fa temps en punt mort. El president francès, Emmanuel Macron, podrà trobar per fi en Merz el còmplice que necessita per a una Europa a l'altura de les seves ambicions i que no va trobar en el canceller sortint, Olaf Scholz, a qui de vegades li costava prendre decisions.

Tanmateix, Merz no només mira París, sinó també Varsòvia i Londres. Alemanya busca comprometre's més profundament amb Polònia del que ho ha fet els últims anys, mostrant més respecte i atenció a les relacions germano-poloneses, sense oblidar el Regne Unit, que segueix pesant malgrat el Brexit.

Merz ha assegurat que "Alemanya torna a estar en marxa", gràcies a l'acord de coalició amb els socialdemòcrates. Tant si la coalició és un matrimoni per amor com si no ho és, Merz necessitarà els socis socialdemòcrates per treure Alemanya del sotrac econòmic en què es troba i ensenyar múscul a Europa i al món.