La biblioteca de Copenhaguen que no presta llibres sinó persones

CopenhaguenEn un moment en què s’estenen la polarització i els discursos d’odi contra les minories, i quan la comunicació cara a cara entre persones cada vegada és més difícil d’aconseguir, a Copenhaguen hi ha un moviment que va a contracorrent. En un racó verd de la capital danesa hi ha la “biblioteca humana” (Menneskebiblioteket en danès), en la qual, a diferència de les biblioteques tradicionals, aquí no s'agafen llibres en préstec, sinó persones amb qui conversar. Cada llibre de les seves estanteries representa un col·lectiu de persones poc visible a la societat que sovint està sotmès als prejudicis, la discriminació o l’estigmatització.

Un llibre humà pot ser una persona transgènere, o amb obesitat, una persona alcohòlica, autista, o també algú que ha patit abusos sexuals. "Animem la gent a fer preguntes realment difícils", explica Ronni Abergel, que va crear la biblioteca fa 25 anys. Abergel subratlla que “cap qüestió està prohibida, per molt sensible que sigui el tema”, tot i que les persones en préstec poden posar els límits del que no volen respondre. "Volem que el llibre torni a temps i en les mateixes condicions amb què ha estat prestat, no te’l pots emportar a casa", explica Abergel.

Durant els 30 minuts que dura el préstec, les converses flueixen de manera lliure i en un ambient tranquil en un jardí. “L’objectiu és crear un espai segur on es pot explorar la diversitat, aprendre sobre les maneres en què som diferents els uns dels altres, i interactuar amb persones que no coneixeríem mai; d'aquesta manera els lectors també desafien els seus prejudicis inconscients”, diu Abergel.

El projecte va néixer com a performance en el festival de música de Roskilde, i des de llavors s’ha exportat a més de 80 països i ha donat la possibilitat que gent de tot el món i amb contextos diferents puguin seure junts i parlar. Per exemple, s'anima que persones del col·lectiu LGBTIQ+ coneguin cristians ultraconservadors, o que activistes pel canvi climàtic mantinguin una conversa amb algú que pensi que l’escalfament global és una farsa.

Recentment, la fundació Menneskebiblioteket ha obert una altra Biblioteca Humana a Jerusalem, on els organitzadors defensen que pretenen acostar les persones sense que “cap llibre sigui jutjat per la seva portada”. Abergel insisteix a dir que en un món cada vegada més polaritzat, la biblioteca vol ajudar la gent a ser "menys aprensiva, més oberta, més comprensiva i a acceptar el dret de les altres persones a ser diferents".

Projecte en perill

Sota el llibre que porta per títol autisme i TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) hi ha la història del Frederik (nom fictici). Fa 9 anys que participa com a la Biblioteca Humana amb la voluntat de trencar estereotips cap a les persones que tenen els seus mateixos diagnòstics. A la vegada, les converses amb els seus lectors també l’han ajudat en altres aspectes de la seva vida, com ara millorar la socialització. “Les persones amb autisme tenen dificultats amb l'empatia, la comprensió social i en llegir el llenguatge corporal, per això molta gent em diu que em comporto com un elefant en una caixa de vidre”, diu.

A la Mathilde (també nom fictici), la Biblioteca Humana li ha servit per deixar enrere la vergonya i la por de patir estigma per haver donat un fill en adopció quan tenia 15 anys. El nadó havia nascut fruit d’una relació precoç amb un home més gran, i tant el metge com els seus pares li van insistir que no n’havia de parlar. Ara la Mathilde té 75 anys i per primera vegada pot parlar obertament d’un episodi que li va marcar la vida. “Ara no tinc trauma ni penediment, quan vaig decidir participar en la Biblioteca Humana vaig trucar a la meva millor amiga, que no sabia res del que m’havia passat, i des de llavors he anat escrivint les pàgines del meu llibre”, explica.

El projecte també ha captat l’atenció de grans empreses com Lego, Novo Nordisk, Heineken o el mateix Fons Monetari Internacional per fer sales de lectura, on els empleats es formen en matèria de diversitat. Abergel explica que aquesta és la principal via de finançament de la biblioteca, un projecte que creu que “ha adquirit més rellevància” en el context polític actual, quan “el món sembla més dividit que mai per la bombolla de les xarxes socials, les creences polítiques i els demagogs que inciten a les divisions per poder guanyar poder”.

Malgrat que la Biblioteca Humana celebrarà aviat el 25è aniversari, Abergel creu que es troba en una situació crítica, sobretot per l’acció de governs com el de Donald Trump als EUA. "Molts dels nostres llibres formen part de col·lectius vulnerables que han vist com se’ls retallaven les ajudes i, a més, les polítiques en contra de la diversitat, l’equitat i la inclusió han provocat que algunes empreses, sobretot als EUA, aturin de cop els seus programes de diversitat, i això ens ha afectat", es lamenta.