La UE insta els ciutadans a tenir provisions d'emergència en cas de guerra o catàstrofe climàtica

Brussel·lesLa Unió Europea cada cop tem més l'amenaça de l'expansionisme rus i dels efectes del canvi climàtic. La Comissió Europea ha preparat un pla en què insta els ciutadans a estar a punt per al pitjor: una guerra o catàstrofes climàtiques com la DANA del País Valencià. En concret, Brussel·les demana a tots els europeus que tinguin reserves d'aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir almenys 72 dues hores sense ajuda externa en cas d'un conflicte bèl·lic o de catàstrofe climàtica o ambiental.

El pla, o Estratègia de Preparació per a situacions de crisi, s'ha presentat aquest dimecres i detalla un conjunt de 30 accions estratègiques perquè tots els estats membres les duguin a terme de forma conjunta. Una d'elles és la preparació civil amb l'objectiu que la població estigui en millors condicions per afrontar una emergència militar o climàtica. De fet, en un document similar presentat l'octubre passat, Brussel·les ja valorava la possibilitat de fomentar la reinstauració d'un servei civil o militar obligatori al bloc europeu.

A més, l'executiu comunitari també vol potenciar el coneixement tècnic en matèria militar dels ciutadans, tant els joves com els adults, i insisteix que també s'han d'incloure les dones. Així doncs, Brussel·les proposa que les administracions estatals ofereixin cursos especialitzats per a tots els ciutadans i, per exemple, duguin a terme maniobres militars o de mobilització per a un cas d'emergència climàtica.

Pel que fa al kit de supervivència, la Comissió Europea ha assegurat que hauria d'estar format per aigua, aliments en conserva, material d'il·luminació, documents d'identitat o, entre d'altres, una ràdio. A més, la comissària de Gestió de Crisis, Hadja Lahbib, ha explicat en un vídeo a les xarxes socials en què també caldria tenir a mà diners en efectiu, una navalla suïssa o medicaments.

Compartir recursos

En aquest sentit, Brussel·les vol potenciar la coordinació entre els estats membres perquè puguin compartir els recursos que tenen a l'abast tan de pressa com sigui possible. "La Unió Europea ha de ser capaç de desplegar tots els mitjans i actius disponibles", assenyala el document de l'executiu d'Ursula von der Leyen, que també remarca que el "punt més crític" són els primers moments d'una agressió armada o d'una catàstrofe mediambiental.

En la mateixa línia, la Comissió Europea també planteja coordinar les reserves estratègiques de fàrmacs, de matèries primeres essencials, energètiques o, fins i tot, alimentàries. En aquest sentit, Brussel·les ja va presentar a principis d'aquest mes una estratègia per compartir els medicaments més crítics i evitar nous casos d'escassetat com es va viure durant la covid.

D'altra banda, l'executiu comunitari preveu anunciar la posada en marxa d'una plataforma perquè tots els ciutadans de la UE puguin informar-se sobre quines directrius haurien de seguir en cas d'un desastre i per sobreviure fins que es restableixi la normalitat. També podran saber a través d'aquesta aplicació els serveis d'emergència que tenen disponibles a prop seu, com poden ser els refugis, especialment per als turistes que no són a casa seva i no coneixen tant el territori.

D'aquesta manera, el club comunitari pren d'exemple els països nòrdics, sobretot Suècia i Finlàndia, dos països que donen molta importància a la defensa civil. A part de la defensa professional amb les forces armades, tots dos països es basa en un sistema de seguretat conegut com a defensa total, que confia també en la defensa civil, és a dir, confia que tots els ciutadans contribuiran a protegir l'estat i el funcionament dels serveis públics en cas de crisi. 

A finals de l'any passat, Suècia va actualitzar el fullet informatiu que ja va enviar el 2018 a totes les cases del país, en què recorda algunes nocions bàsiques d’autoprotecció en cas d’emergència. Fa set anys, el país escandinau era una excepció, però els últims mesos molts altres països europeus, com Finlàndia, Noruega, Dinamarca i més recentment França, han seguit el seu exemple i han fet arribar a la població guies similars.

Recuperar l'autonomia militar

Aquest pla arriba en un moment en què la Unió Europea està més obcecada que mai en recuperar l'autonomia militar i deixar de dependre de potències militars com els Estats Units, sobretot des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. De fet, els líders europeus van validar el full de ruta de Von der Leyen per rearmar el bloc europeu a marxes forçades i preveuen a hores d'ara mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en quatre anys, dels quals la majoria anirien a compte de les arques dels estats membres i no del global de la Unió Europea.

A més, durant els últims dies han sortit a la llum diverses informacions sobre el fet que cada cop són més els serveis d'intel·ligència d'estats membres, sobretot dels països de l'est d'Europa, que temen una agressió russa en un marge d'entre cinc i deu anys. En aquest sentit, Von der Leyen va assegurar en un discurs dimarts de la setmana passada que el 2030 la Unió Europea hauria d'estar preparada per a un potencial atac militar, especialment del règim de Vladímir Putin.

Així doncs, Brussel·les i el global de la UE no només volen reforçar els exèrcits i els seus recursos militars, sinó també preparar tots els ciutadans comunitaris. D'aquesta manera, la Comissió Europea fa una crida a "canviar de mentalitat" i "deixar de donar per garantida" la pau en què ha viscut el bloc europeu durant els últims anys, especialment per l'expansionisme rus i per l'abandonament dels Estats Units en matèria de seguretat.