Internacional 25/03/2022

Rècord de voluntaris per defensar Suècia i els països bàltics

La proximitat de la guerra d'Ucraïna impulsa milers de ciutadans a allistar-se a l'exèrcit o organitzacions paramilitars

4 min
Soldats voluntaris de la defensa territorial de Suècia en uns exercicis d'entrenament.

Barcelona"Quan Rússia va començar la invasió a Ucraïna, vaig sentir la guerra molt a prop; vaig pensar que havia de contribuir a la defensa del meu país". Maria Hind Alias, una sueca de 37 anys, és una dels milers de persones que en les últimes setmanes han presentat la seva sol·licitud per unir-se a la defensa local de Suècia (Hemvärnet, en suec), una secció de l'exèrcit formada per uns 22.000 voluntaris. En els últims anys, la Hemvärnet rebia una mitjana de 4.500 sol·licituds anuals. Però aquest any la xifra s'ha disparat: fins ara ja s'hi han presentat més de 20.000 sol·licituds, segons han informat a l'ARA les forces armades sueques. Més de la meitat en una sola setmana, a partir de la invasió russa a Ucraïna.

L'interès va començar ja al gener, quan l'exèrcit suec va enviar soldats a l'illa de Gotland davant l'augment de les tensions amb Rússia, però va acabar d'esclatar amb l'inici de la guerra. En una setmana, la Hemvärnet va rebre el nombre de sol·licituds que normalment rep en dos anys. Les forces armades admeten que estan tenint problemes per revisar-les totes i han demanat paciència. A Twitter es repeteixen les captures de pantalla del formulari de sol·licitud dels que han decidit unir-se a aquesta unitat de voluntaris i ho volen compartir. Entre elles, la Maria, que assegura que molta gent del seu entorn ha fet el mateix. "Ara no hi ha una amenaça directa contra Suècia, però hem d'estar preparats. I si en algun moment passa alguna cosa, no puc simplement quedar-me a casa i no fer res", argumenta. "Jo ja vaig fugir d'una guerra, la de l'Iraq, quan era molt petita. Si passés alguna cosa a Suècia, no tornaria a fugir. Em quedaria i defensaria el meu país", diu convençuda.

La Maria, com moltes altres persones que s'uneixen a la Hemvärnet, no té coneixements militars. Si l'acaben acceptant –per ara ha passat la primera fase d'entrevistes– haurà de fer una formació bàsica de dues setmanes, que es pot ampliar amb un entrenament específic en cuina, atenció mèdica, mecànica o conducció de vehicles pesants, entre d'altres. Loukas Christadoulous, un britànic que té la ciutadania sueca, ha decidit fer l'especialització de cuiner. Ell es va unir a la defensa local de Suècia fa dos anys. A casa ja hi té l'equipament bàsic que l'exèrcit li ha donat, com l'uniforme i dos parells de botes –el que no es dona als voluntaris són armes–. "La missió de la guàrdia local és protegir el territori suec. És gent que es pot activar molt ràpidament per defensar infraestructures crítiques que puguin estar en perill", explica, i subratlla que no s'activen només en cas d'atac, sinó també en altres emergències com incendis forestals. També van ajudar a construir hospitals de campanya durant la pandèmia, posa com a exemple.

Qualsevol suec major d'edat pot demanar ser soldat voluntari de la Hemvärnet. Si l'accepten, firma un contracte que inclou un entrenament anual d'entre 4 i 13 dies i estar preparat per defensar el país si és necessari.

Més voluntaris també als bàltics

Suècia no és l'únic país on està havent-hi un increment dels soldats voluntaris. També passa als països bàltics. A Lituània, per exemple, on fa dues setmanes la mateixa primera ministra, Ingrida Simonyte, va participar en l'acte de jurament de la bandera dels nous membres de la Unió de Fusellers. En aquest cas, es tracta d'una organització paramilitar d'uns 12.000 voluntaris que no forma part de l'exèrcit del país però que hi col·labora en tasques de defensa. La guerra a Ucraïna també ha fet que s'hagin disparat els voluntaris: des de llavors, ja ha rebut 2.000 sol·licituds per unir-s'hi, mentre que fins ara la mitjana era de mil cada any.

La primera ministra de Lituània, Ingrida Simonyte, s'uneix a la Unió de Fusellers.

L'11 de març, coincidint amb la commemoració de la independència de Lituània, es va celebrar l'acte de jurament dels nous voluntaris. A més de la primera ministra també hi havia la presidenta del Parlament, Viktorija Cmilyte-Nielsen. "Veig que molta gent està inquieta. Fer-se voluntari, per exemple, de la Unió de Fusellers és una bona activitat a la qual recórrer", va argumentar. Malgrat que aquesta organització paramilitar no està lligada a l'exèrcit, el comandant de les forces armades de Lituània, Valdemaras Rupsys, va emfatitzar que una gran quantitat de fusellers és crucial per enfortir la seguretat del país. "La Unió de Fusellers és el millor exemple de dissuasió", va concloure.

A Letònia, la Guàrdia Nacional –que sí que forma part de les forces armades– ha rebut més de 1.700 sol·licituds des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, mentre que en tot l'any passat es van reclutar 900 voluntaris. I el mateix a Estònia, on la Lliga de Defensa també està vivint un moment d'auge. Segons ha informat a l'ARA, en l'últim mes han rebut les sol·licituds de 600 homes i 450 dones, unes xifres que suposen multiplicar per deu les sol·licituds que se solien rebre en un mes abans de la guerra a Ucraïna. La Lliga de Defensa, que sí que forma part de les forces armades, està formada per 15.000 homes i 2.700 dones en dues organitzacions separades. "A causa de la situació a Ucraïna, vull estar preparada per a qualsevol situació de crisi", diu a Reuters Merle Vimb, durant una formació militar per a nous membres. Explica que va veure un anunci a Facebook i que va voler apuntar-s'hi per aprendre habilitats militars bàsiques: "Molts de nosaltres als bàltics vivim amb por; hem d'estar preparats, no podem estar esperant a veure què passa".

stats